Empordà

Empordà

Jaume Funes: «L’adolescent no vol viure la seva vida en soledat»

La Fundació Sant Vicenç de Paül de Figueres ha convidat Jaume Funes i Eduard Vallory a parlar sobre adolescència a La Cate, amb motiu del 125è aniversari d’aquesta institució

Eduard Vallory, Jaume Funes i Berta Maspoch, durant l'acte a La Cate de Figueres | MAIRENA RIVAS

La frase "Sortir-se’n. Una conversa sobre aprenentatge i vida" ha estat el punt de partida d’un diàleg que han mantingut el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes i l’analista social i gestor de canvi Eduard Vallory, a partir de les preguntes plantejades per la periodista Berta Maspoch, responsable de comunicació de la Fundació Salut Empordà, en l’acte commemoratiu del 125è aniversari de la Fundació Sant Vicenç de Paül.

La conversa entre el psicòleg, educador i periodista Jaume Funes i l’analista social i gestor de canvi Eduard Vallory a La Cate de Figueres posa el focus de l’atenció en l’adolescent, una etapa de la vida que, tal com coincideixen a dir els dos ponents, no s’ha de veure com un passadís cap a l’edat adulta sinó com un moment significatiu de la nostra existència. En aquest diàleg, apareix la paraula «problemàtica» associada a l’adolescència, però els dos especialistes en fan una reflexió.

Eduard Vallory: «Tots tenim la sensació que la vida adulta és un punt d’arribada, com si la infantesa i l’adolescència fossin transitòries»

decoration

«Els adolescents, en general, saben més que nosaltres o s’estan endinsant en mons que ens resulten desconeguts, i això fa que els adults ho acabem vivint com una etapa problemàtica», exposa Jaume Funes, i hi afegeix que la vida de l’adolescent és «intensa, amb unes crisis significatives que, si no s’aborden bé, poden acabar malament». En aquesta mateixa línia s’expressa Eduard Vallory. Ell anota que l’adolescència no és una etapa transitòria. «Tots tenim la sensació que la vida adulta és un punt d’arribada, com si la infantesa i l’adolescència fossin transitòries i un bon dia fossis adult i ja està. Al llarg de la vida, moltíssimes persones viuen situacions enormement més complexes, frustrants, xocants i traumàtiques en la vida adulta que en l’adolescència», afirma.

D’aquest tu a tu sobre l’escenari de La Cate, es desprenen consideracions molt interessants per part d’aquests dos experts, que han portat a Figueres els seus darrers treballs literaris. El llibre d’Eduard Vallory es titula "Aprendre" i el de Jaume Funes és "Encara he de viure".

Sobre la felicitat

Els dos tenen molts punts en comú en el missatge que volen llançar. Per exemple, Jaume Funes es refereix a la felicitat, un sentiment que, juntament amb els entusiasmes, els desencisos, l’alegria, la tristor o la malenconia s’aprèn durant l’adolescència. El psicòleg, educador i periodista també fa referència a aquella necessitat del jove adolescent de no sentir-se sol. «Els adolescents són personatges que necessiten patrons, però pobre de tu si li’n dones un; necessiten un adult pròxim, però pobre de tu si et fiques en la seva vida, i tot i així no volen viure en soledat, volen tenir la seguretat de tenir sempre algú a prop seu», remarca Jaume Funes, que comenta com n’és d’important que sempre hi hagi un adult flexible, pròxim, disponible i accessible.

Jaume Funes: «Els adolescents són personatges que necessiten patrons, però pobre de tu si li’n dones un»

decoration

En relació amb aquest mateix tema, Eduard Vallory esmenta un estudi de la Fundació Bofill amb conclusions extretes d’una enquesta a les famílies. «La majoria dels pares i de les mares demanen que se’ls ajudi a acompanyar els seus fills adolescents», indica l’expert, alhora que eludeix a situacions que caldria evitar: «No podem infantilitzar els adolescents. Per exemple, no cal acompanyar-los a apuntar-se a la universitat, ja tenen edat per anar-hi sols».

Un objectiu que perdura: atendre les persones més necessitades

Maria Solés, directora de la Fundació Sant Vicenç de Paül, ha estat l'encarregada d'obrir l’acte, a La Cate de Figueres, amb un repàs històric a aquelles fites més destacades dels 125 anys d’aquesta institució, fundada el 1897 amb el centre Escuela de Párvulos Gratuita. En van ser impulsors la filla de la caritat sor Ramona Regordos; Carles de Perramon, que era membre de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, i el rector de la parròquia de Sant Pere, mossèn Carles Callís Riera.

Les forjadores del projecte van ser les filles de la caritat, juntament amb persones –majoritàriament dones– que dedicaven el seu temps voluntàriament a atendre les persones més desfavorides de la ciutat de Figueres. L’activitat inicial es va interrompre amb la guerra civil i després va continuar amb més força, durant 60 anys, amb la construcció de l’escola que oferia formació reglada per a infants i joves. El 2004, es va tancar l’escola i es va construir un nou edifici, on avui s’acull l’activitat socioeducativa, amb el mateix esperit amb què es va iniciar: atendre les persones més necessitades. L’any 2008, es va començar una nova etapa caracteritzada per «acollir i acompanyar infants, adolescents i joves en el seu itinerari personal, treballant constantment amb les famílies».

Compartir l'article

stats