L'estudiant de 2n de Batxillerat de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres, Núria Dumanjó (Figueres, 2004) és l’autora de «Després de les flames. L’impacte del foc i la gestió en la regeneració de les suredes de l’Alt Empordà», amb el qual ha obtingut el segon guardó dels Premis PRBB, on es van presentar 222 treballs d’arreu de Catalunya.
El seu és un treball que, d’entrada, té un títol ben suggerent. En què consisteix la seva recerca?
El meu treball de recerca és un estudi comparatiu entre diverses suredes de l’Alt Empordà, de la zona de l’Albera i del massís de les Salines, diferenciades en funció de si han estat cremades o no, i si s’ha dut a terme una gestió forestal o no. En concret, aquest estudi determina si la recurrència d’incendis condiciona el creixement d’aquesta espècie, i si aquesta compta amb una estratègia regenerativa efectiva davant del foc.
I perquè se centra en les alzines sureres?
Em van aconsellar que em centrés en l’alzina surera perquè és autòctona i característica de la comarca, i vaig creure que esdevindria interessant.
I a quines conclusions ha arribat amb el seu estudi?
Doncs he pogut comprovar que realment un incendi afecta molt el creixement de l’alzina surera, però, tot i això, aquesta compta amb una estratègia regenerativa, la rebrotada, que amb una gestió forestal es pot veure afavorida. En aquest sentit, també he volgut destacar la importància de preservar el medi ambient i la rellevància de la gestió forestal. Portar-la a terme pot reduir l’impacte d’un incendi.
Què l’ha motivat a escollir aquest tema?
Vaig escollir-lo perquè soc una amant de la natura. Estiuejo a Maçanet de Cabrenys i quan el 2012 es va produir el gran incendi forestal de l’Empordà, vaig sentir ràbia i impotència. I per això vaig pensar que estaria bé que amb el meu treball de recerca es pogués saber si aquests boscos havien aconseguit regenerar-se bé. I realment sobre aquest tema no s’ha investigat gaire, quasi no hi ha informació.
El cert és que el seu treball ha estat ben valorat, ja que ha rebut el segon premi dels PRBB. Com se sent amb aquest reconeixement?
No m’ho esperava. Estic molt contenta. Que el teu treball, al qual has dedicat esforços, estigui ben valorat per professionals amb una llarga trajectòria en l’àmbit científic, et fa no tenir paraules. Això realment et motiva a continuar.
