El Grup d’Acció Local Pesquer (GALP) Costa Brava ha concedit una subvenció a la Fundació Alive de l’Escala per desenvolupar el projecte "Un pop de Gram", que consisteix en l’estudi del pop als prats de Cymodocea nodosa del golf de Roses i al de Pals. A través d’aquest treball, es pretén conèixer quina és la situació de la població d’aquest cefalòpode, quina és la seva dieta, els seus hàbits de reproducció i quina disponibilitat d’aliments troba en aquestes praderies.
Els biòlegs de l’entitat exposen, basant-se en el seu projecte, que la idea és oferir refugi als pops, mitjançant cadups, i estudiar-ne les restes alimentàries i la mitjana d’ocupació d’aquests espais de protecció durant els mesos de maig a setembre.
Olles artesanals
«Des de la Fundació Alive volem evitar la introducció de residus contaminants o elements tòxics, per això, i afegint les converses mantingudes amb l’Institut de Ciències del Mar del CSIC en les quals confirmen que les olles de ceràmica són atractives per als pops, s’ha optat per un model d’olles artesanals de fang: els cadups», informen els responsables de la iniciativa, alhora que expliquen que els cadups han estat fabricats, durant els mesos de març i abril, pel terrisser artesanal de Fonteta Josep Matés, amb fang de Cruïlles.
«Amb aquest recurs es donen dos valors afegits; d’una banda, la metodologia artesanal i, de l’altra, la proximitat de la fabricació», es feliciten els impulsors del projecte Un pop de Gram.
Des de la Fundació Alive recorden que, antigament, els cadups eren utilitzats per a la sínia, per treure l’aigua dels pous oberts, i eren reaprofitats per a la pesca del pop. «Josep Matés ha tingut en compte un model que s’havia fet a l’Empordà i que ell mateix ha trobat al Museu Terracota, mitjançant una cerca tematitzada», anoten els biòlegs.
Un altre dels aspectes del projecte Un Pop de Gram és la cerca d’un ancoratge adequat que pugui sostenir les línies d’olles de ceràmica i, alhora, no provoqui molèsties als pescadors. L’alternativa escollida ha sigut una estructura que és obra de Josep Elizalde, ferrer a Construccions metàl·liques i serralleria de l’Estartit.
Els responsables del projecte expliquen que es tracta d’elements de ferro negre amb un tall en biaix a l’hèlice per tal que rosqui correctament en el fons marí i quedi totalment enterrat, alhora que sigui robust per subjectar la línia en períodes de temporal. «Aquest ancoratge té la barra de ferro superior extraïble, de manera que no es queda fixada al fons marí i, per tant, el fons queda més net», hi afegeixen.
Entesa amb els pescadors
Aquest projecte està vinculat al Projecte Sèpia, que es va impulsar per millorar, precisament, les condicions de reproducció dels cefalòpodes i repoblar-ne les aigües de l’Empordà. Aquest mes d’abril, ja s’han construït les dues línies amb els sistemes d’ancoratges i amb les olles. L’art resultant s’instal·la aquest maig mateix, paral·lel a la línia de costa, a una fondària que la Fundació Alive ha acordat amb els pescadors, preferentment dins l’àmbit marí del parc natural dels Aiguamolls de l’Empordà i del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. Per a instal·lar la línia s’utilitzen vaixells d’arts menors de les confraries.
De maig a principis d’octubre, els experts en biologia marina aniran fent un seguiment quinzenal, fent servir escafandre autònom, per valorar l’evolució de les olles i recollir la informació que puguin aportar sobre els pops.
