Víctor Puga López (l’Escala, 1972), és advocat. Està casat i té dos fills. És l’alcalde de l’Escala des de 2015. Abans havia estat regidor amb l’alcalde Estanis Puig. Una oferta laboral «motivadora» l’obliga a deixar el càrrec abans d’hora. També deixa plaça vacant a la Diputació de Girona. Josep Bofill el substituirà a l’alcaldia.
Víctor Puga deixa l'alcaldia aquest dijous, 5 de maig, en un ple extraordinari convocat per ell mateix. ha estat dos mandats com a tinent d'alcalde i dos més com a batlle del poble que el va veure néixer. El 2019 va aconseguir majoria absoluta encapçalant la Candidatura de Progrés, vinculada al PSC.
Com és que deixa ara l’alcaldia, quan encara falta un any per acabar aquest mandat? Creu que els escalencs ho han entès?
Crec que sí. Podia haver seguit quatre anys més, tenim un projecte de Govern de llarg recorregut. És cert que aquests darrers temps la pandèmia no ens ha ajudat massa i ha impedit o alentit projectes que teníem en marxa per qüestions òbvies. Per convenciment, des del primer dia que em van nomenar alcalde, vaig dir que com a molt hi estaria dues legislatures si la gent em feia confiança. El meu entorn sabia que no em tornaria a presentar. Ara tocava dir-ho i ha coincidit amb el fet que m’ha sortit una oportunitat professional molt bona i motivadora, sobre la qual havia de definir-me. És pura coincidència, si no hagués arribat, jo ara hauria anunciat que no em tornava a presentar, però hauria esgotat la legislatura. La gent entén que he estat quatre legislatures, dues com a tinent d’alcalde i dues com a alcalde. Crec que he complert amb escreix al servei de l’Escala, el meu poble.
Com si s’acabés el món, saber que el mandat se li escurça abans d’hora, el fa prendre moltes decisions amb les quals no comptava.
Gens. Tot ha estat fàcil, perquè el nostre govern està ben configurat. M’han donat vint dies per incorporar-me al càrrec. Tan bon punt ho vaig saber, vaig fer pública la decisió. Mesos enrere veia que no era una qüestió de probabilitats sinó de possibilitats. Aquest fet no m’ha influït per prendre cap decisió a correcuita que no sigui aquesta. La nostra proposta és coral, és una feina d’equip.
Com s’ha pres Josep Bofill el fet d’haver de rellevar-lo en el càrrec?
Estem junts des de fa dues legislatures. Ens coneixem bé. Ha gestionat regidories importants, coneix bé el municipi, està integrat en el seu teixit associatiu. Està preparat, té criteri i té moltes ganes de donar el millor d’ell mateix, com ha vingut fent fins ara.
Si mira enrere, quin balanç fa de la feina feta per l’Escala des de l’Ajuntament?
Al final, sempre has de passar comptes amb la teva consciència. Crec que he treballat de forma honesta, transparent, sabent que era un honor ser un càrrec electe i que s’havia de fer una feina de govern per a tothom. I quan hi ha hagut pols oposats en algunes qüestions, he mirat d’aplicar una mica de seny, una mica de pragmatisme amb maneres de fer, intentant cohesionar el poble de l’Escala, fent coses amb les quals tothom se senti còmode i amb discursos que tothom pugui entendre. És la millor contribució que, modestament, he pogut fer. Ara supero una etapa. Ser alcalde ha estat un honor i ja veurem què em depara el futur professional, fins i tot no descarto que algun dia arribi una proposta política, evidentment desvinculada de l’Ajuntament, però això no impedeix que pugui dir amb veu alta que el meu pas per l’alcaldia ha marcat la meva vida política per sempre més.
Vostè pertany a l’òrbita socialista, però, sobretot en el tram del Procés, va marcar un perfil propi. Hem vist un Víctor Puga amb criteri localista, de vegades allunyat del PSC-PSOE.
No podem dir que me n’hagi desmarcat. Penso que un partit que vol ser hegemònic, ha de ser plural. Des d’aquest punt de vista, puc dir que el PSC m’ha permès tenir aquest criteri que he aplicat a l’Escala, pensant en la cohesió del poble. En cap moment m’he sentit lluny de l’essència socialista. M’he sentit còmode i he seguit el meu criteri quan ha convingut, com passa a la majoria d’alcaldes. Fer d’alcalde vol dir ser-ho de tothom.
L’escull més important dels darrers anys ha estat la reforma del front de mar. Va generar conflicte, però el resultat és el que és.
Estic convençut que hi ha un abans i un després, en els últims vint anys de l’Escala, per aquest tema. La incidència, com irradia aquest projecte en tots els àmbits, social, cultural, econòmic, de prestigi, de projecció del municipi més enllà del territori, fins i tot de país... La reforma del front de mar ha estat clau per a permetre a l’Escala fer un pas endavant. I després del conflicte i de dur-la a terme, vam treure una majoria absoluta. Per tant, crec que majoritàriament tots els escalencs i les escalenques ho van assumir amb positivisme i satisfacció. El reconeixement hi és, també, des de fora del poble. Ho veus quan parles amb gent d’arreu, que té l’Escala molt present com a referent turístic. En gran part, ha estat culpa d’aquest projecte.
Qui creu que va estar més sorprès per la majoria absoluta del 2019, vostè o l’oposició?
No t’ho sabria dir. Sincerament, jo vaig ser el primer sorprès, però al cap d’uns dies, quan ho has digerit, analitzes el perquè. No penses mai que guanyaràs amb molta diferència, no ho he pensat mai que seria així en aquestes quatre últimes legislatures. Sempre penses «ens costarà», encara que, des de fora, algú et digui «ho teniu fet» o «ja es veia a venir».
Ha governat seguint un programa electoral. Una manera de fer que no tothom compleix. Aquesta forma d’actuar ha estat decisiva per entendre que la gent estigui contenta en veure fet realitat allò que abans era una promesa electoral?
El programa electoral hi és per complir-lo. I la gent et fa confiança, amb el seu vot, perquè has fet unes propostes que han trobat interessants. Nosaltres sempre hem tingut clar aquest aspecte, seguir el programa malgrat les crítiques que hi puguin haver. És com un contracte amb els votants. Algun alcalde pot pensar que millor no entrar en un fangar, encara que prometés fer-ho, per por a la crítica. Si tens clar un projecte, com és el nostre cas, d’impuls del municipi amb la cultura, els espais urbans, l’estratègia natural... l’has de tirar endavant, encara que sigui anant contracorrent. I si no surt bé, que no sigui a causa de la inacció, sinó perquè t’has equivocat.
El projecte d’adquisició del conjunt de Vilanera va per aquest camí. Augura un final feliç?
Estem posant les bases per tal que sigui així. Té tots els valors socials, culturals i mediambientals per a convertir-se en un referent, no només de l’Escala, sinó de tot el país. Per la seva situació estratègica, per la seva funció de connectivitat entre parcs naturals... El projecte de la Reserva de la Biosfera que està impulsant la Diputació de Girona necessitarà una seu i aquest espai té totes les connotacions necessàries per a acollir-la. Reivindiquem que és l’espai ideal, entre l’Alt i el Baix Empordà. Ara comença la feina, tanquem l’acord de compra amb un preu molt raonable. Hi ha la possibilitat d’obtenir fons europeus i de declarar l’espai Bé Cultural per aconseguir finançaments Feder i de l’1% Cultural... És un projecte molt compartit per la gran majoria de grups municipals i que, a mitjà termini, pot jugar un paper important en el territori. N’hem parlat molt amb les diferents administracions, sobretot amb la Generalitat, per fer-ho realitat.
L’obertura de l’estany de la Poma pren un caire de recuperació ambiental en un tram força castigat per l’urbanisme descontrolat d’any enrere.
Com en el cas de la reforma de la platja i del front de mar, crec que estem davant d’un altre projecte emblemàtic. És una feina molt important, en mig d’una alta densitat urbana, que connecta l’inici del Massís del Montgrí amb la platja de Riells. És un espai molt emblemàtic i poc conegut. Abans de tancar la legislatura es podrà accedir-hi. El primer espai entorn de la làmina d’aigua serà de gestió pública. Estem parlant d’un lloc amb moltes possibilitats. I segur que serà un revulsiu per a la zona de Riells.
La pandèmia ha fet créixer les desigualtats socials, també a la vila de l’Escala?
Plou sobre mullat per tot arreu. Cada cop hi ha una distància més gran entre els rics i els pobres. Certament, crisi com aquesta l’accentuen. No n’estem al marge i hem posat tots els mecanismes que teníem al nostre abast per a combatre una situació que, per a ser resolta, no depèn només de nosaltres.
No serà alcalde per celebrar l’aniversari de l’arribada de la Flama Olímpica el juny de 1992.
Ostres, cert. No seré alcalde per aquesta celebració tan emblemàtica i tampoc ho seré per obrir l’estany de la Poma, un projecte que sempre m’ha motivat. Tampoc obriré la masia de Vilanera amb la clau quan sigui nostra... Però també em va tocar fer coses, quan vaig començar a ser alcalde, que provenien dels meus antecessors en el càrrec... deixem coses per fer. M’hauria agradat fer la biblioteca, el nou auditori. Queden pels meus successors.
«Amb el parc eòlic marí paguem un retard d’anys!»
Víctor Puga marxa sabent que el finançament municipal és el taló d’Aquil·les de tots els ajuntaments. I té clar que el tema ofereix molts prismes per on observar-lo: «En els pobles turístics com el nostre, l’Escala, passa una mica com amb el discurs sobre l’Empordà idíl·lic i el de les desigualtats, les dues ànimes existeixen. En els municipis turístics hi ha molta riquesa, perquè generem molts ingressos, però la realitat és que hi ha precarietat laboral, l’oferta formativa no és l’adient, la situació de les urbanitzacions no és la millor possible. Hi ha moltes situacions que generen un greuge comparatiu respecte d’altres municipis d’interior que, aparentment, són menys rics, però tenen una cohesió i un benestar que no tenim els pobles de gran contrast entre l’estiu i l’hivern».
Per acabar-ho d’adobar, el projecte d’instal·lació d’un gran parc eòlic marí a la badia de Roses, membre destacat del club de les més belles del Món, posa en perill la imatge turística de la zona. Víctor Puga té clar que «amb el parc eòlic marí paguem un retard d’anys, de no haver fet i planificat les coses com tocaven. S’acabarà fent i hem de lluitar perquè sigui de la millor manera possible i amb totes les compensacions que calguin».
