Empordà

Empordà

Joan Armangué: «Figueres té un deute amb Carlos Díaz Capmany»

L’exalcalde de Figueres ha fet donació a l’associació Amics del Castell de Sant Ferran d’una documentació que té a veure amb la fortalesa entre el 1995 i el 2007

Carlos Díaz Capmany, amb el subdelegat del Govern de l'Estat a Girona Albert Bramon, al castell de Sant Ferran

Joan Armangué ha remogut unes carpetes que tenia endreçades a casa seva i que contenen documentació en paper, digital i gràfica que es remunta a la seva etapa d’alcalde de Figueres (1995-2007) i que té a veure amb el castell de Sant Ferran. Aquest arxiu consta de 93 documents, entre correspondència, acords, estatuts, informes, un cd amb el Pla director de la fortalesa i fotografies. L’exalcalde ha considerat que el millor lloc per dipositar aquest fons, fins ara particular, és a la fortalesa i, per això, ha decidit donar-ho a l’associació Amics del Castell de Sant Ferran. El 20 d’abril, s’ha formalitzat la donació a la seu d’aquesta entitat, en el decurs d’un acte que ha estat encapçalat pel seu president, Fede Luque, i pel mateix Joan Armangué.

Aquest esdeveniment ha coincidit, casualment, amb el 25è aniversari de la firma de l’acta de constitució de la junta de promotors del castell de Sant Ferran, una efemèride que es remunta al 24 d’abril del 1997 i que va significar el punt de partida del procés cap a la creació del Consorci del Castell de Sant Ferran. «Cal remarcar i posar èmfasi en el nom propi d’aquests 25 anys, Carlos Díaz Capmany, la persona que ha ostentat al llarg d’aquest temps la presidència del consorci tant des del vessant de la gestió com pel que fa a la seva feina d’investigació i divulgació», ha dit l’exalcalde, el qual reivindica que la seva trajectòria el fa mereixedor d’un reconeixement per part de la ciutat de Figueres. El tinent general retirat està a punt de complir 89 anys, justament el mes que ve, i Joan Armangué exposa: «He de dir en veu alta que Carlos Díaz Capmany mereix un reconeixement públic quan toca, i és ara quan toca. La ciutat té un deute amb ell. Siguem clars, sense Carlos Díaz Capmany al capdavant del consorci no sé on estaríem avui dia». El president del Consorci del Castell de Sant Ferran ha agraït el gest de Joan Armangué.

Joan Armangué i Fede Luque, en el moment de formalitzar la donació dels documents | MAIRENA RIVAS mairena rivas. figueres

En el mateix acte, l’exalcalde de Figueres ha tret a la llum aquells projectes que des del Consorci del Castell de Sant Ferran es van estudiar i que podrien haver estat viables, però que al final no van prosperar per diferents motius. Joan Armangué recorda que el 2004, sent Pasqual Maragall el president de la Generalitat, la fortalesa de Figueres gaudia de les complicitats del govern català. Entre els documents que ara formen part del fons dels Amics del Castell de Sant Ferran, hi ha una carta que Armangué dirigeix a Maragall, pocs dies després que aquest últim s’hagués entrevistat a la Moncloa amb l’aleshores president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. «Maragall li va plantejar a Zapatero dues iniciatives per a Catalunya, la cessió del castell de Montjuïc de Barcelona i la reconversió del castell de Sant Ferran com a símbol turístic i cultural de l’Euroregió. Ell tenia molt clar que el castell de Figueres estava en una cruïlla de camins al bell mig de la Regió Pirineus-Mediterrani», comenta Armangué, que posa l’accent en el valor arquitectònic i cultural de Sant Ferran per justificar que l’Ajuntament de Figures treballés, paral·lelament, sobre la idea dels usos civils de diferents espais de la fortalesa.

Un parador nacional, un alberg, el castell per la pau i la filmoteca

L’exalcalde de Figueres parla, concretament, sobre quatre projectes que van acabar sent fallits: un parador nacional de turisme, un alberg de joventut, el castell per la pau i l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. «El parador nacional de turisme, que va quedar recollit el 2001 al Pla director del castell, va quedar aturat perquè l’organisme Paradores de Turismo tenia congelades les noves inversions. L’alberg de joventut també va quedar aturat perquè la Generalitat va obrir un parèntesi de reflexió sobre allò que havien de ser els albergs i va dir que fins que no tingués clar com havien de ser no es podien assumir nous compromisos. Del castell per la pau se’n va parlar molt durant anys, es van fer jornades, conferències, activitats... i hi havia la voluntat de crear l’institut internacional de la pau. A finals del 2007, el Parlament crea aquest organisme i decideix ubicar-lo al carrer de la Tapineria, en ple Barri Gòtic de Barcelona. Després d’anys mullant-nos aquí, a l’hora de la veritat les institucions del país i el teixit associatiu pacifista opten pel centralisme barceloní. I va passar el mateix amb l’Arxiu de la Filmoteca de Catalunya, que va acabar a Terrassa, el 2013, com a Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca», relata Armangué, el qual recorda que, precisament, des de Figueres es va lluitar moltíssim per aconseguir aquest darrer projecte, i que des de l’Ajuntament es va nomenar Pere Ignasi Fages, gran cineasta i productor, com a comissionat de l’alcaldia per fer-se càrrec de totes les gestions. Però al final van ser infructuoses.

La crida de Fede Luque a la recollida d’informació

El president dels Amics del Castell de Sant Ferran, Fede Luque, ha donat les gràcies públicament a Joan Armangué per la donació dels 93 documents relacionats amb la fortalesa. Ell mateix ha explicat que es dona la circumstància que, en aquests moments, s’està habilitant un espai d’arxiu en una sala de l’edifici que acull la seu de l’entitat. «Hi ha molta gent que té material que al llarg de la història ha tingut relació directa o indirectament amb el castell de Sant Ferran de Figueres. Demano que si algú es troba en aquesta situació i perquè no es perdi aquesta informació ens ho porti. Tindrem tot el material en el nostre arxiu específic i en tindrem molta cura», exposa Fede Luque, alhora que ha avançat que, una vegada estigui tota la documentació revisada i catalogada es posarà a la disposició de la ciutadania, perquè ben segur que hi ha persones interessades a fer recerca.

Un quart de segle amb una mirada positiva

S’acaben de complir 25 anys de la constitució de la junta de promotors del castell de Sant Ferran i Joan Armangué afirma que cal fer una mirada positiva a aquest quart de segle, ja que en aquest temps s’han invertit 6 milions d’euros en la fortalesa, és a dir, una mitjana de 240.000 euros a l’any. D’aquest total, el gruix més important l’ha aportat l’Estat, propietari del castell. Un 84% de la inversió ha vingut dels ministeris de Cultura i Defensa. També hi han aportat diners l’Ajuntament, 83.000 euros, i el Consorci del Castell de Sant Ferran, amb fons propis, 224.000 euros. Destaca també que del 1996 al 2019 prop de 700.000 persones han participat en les vistes turístiques al castell gestionades per la Fundació Fortaleses Catalanes.

Compartir l'article

stats