El nombre de catalans residents a l’estranger és de 357.011 persones, a 1 de gener de 2022, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta població s’ha incrementat en 16.497 habitants respecte a un any enrere, cosa que correspon a una variació del 4,8%. Es tracta de persones amb nacionalitat espanyola que actualment viuen a l’estranger, i que tenen registrada la seva última inscripció a Catalunya.
En el rànquing de països amb més residents catalans, França se situa en primer lloc amb 50.955 persones. Argentina se situa en segon lloc amb 32.060 residents, seguit pel Regne Unit (30.830), Alemanya (29.778) i els Estats Units (24.203). Cal destacar que el Regne Unit, amb un increment del 15,2%, passa a ser el tercer país amb més residents catalans per primer cop des del 2014. També han registrat increments molt elevats, d’entre el 10 i el 15%: Pakistan, Israel, el Marroc, Noruega, Luxemburg i República Dominicana.
Pel que fa el lloc de naixement dels residents a l’estranger, el 47,5% van néixer al mateix país de residència, el 32,9% van néixer a Catalunya, el 15,5% a altres països i el 4,0% a la resta d’Espanya. Pel que fa als països amb més de 10.000 residents, als d’Amèrica del Sud i Central (Argentina, Mèxic, Brasil i Equador) hi ha proporcions molt elevades de nascuts al mateix país on resideixen, superiors al 70%. En canvi, a gairebé tots els d’Europa (Andorra, Regne Unit, Alemanya, França i Bèlgica), els nascuts a Catalunya són els que hi tenen més presència, amb el 40% o més i en el cas d’Andorra, arriba al 61%.
Per comarques, el 50,7% dels residents a l’estranger estan inscrits al Barcelonès i la segueixen el Vallès Occidental (6,9%) i el Baix Llobregat (5,4%). El nombre d’inscrits a les oficines consulars augmenta a totes les comarques i Aran excepte a l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà, on s’observa un descens del 3,4% i el 2,5%, respectivament, i a la Conca de Barberà, on es manté igual que el 2021. Els augments més elevats en termes relatius són els del Vallès Oriental (8,5%) i el Baix Ebre (8,3%).
Per municipis, el 45,2% del conjunt de residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen amb proporcions més reduïdes l’Hospitalet, Terrassa, Sabadell i Badalona, cadascuna amb una proporció de residents al voltant del 2,0%. Els augments més elevats entre els municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger han estat a Salt, Mollet del Vallès, Lloret de Mar i Vic, on el creixement se situa per sobre del 10%.
França també és la primera destinació dels residents a l’estranger de 33 comarques i Aran, entre les que destaquen la Cerdanya, amb el 49,7% dels inscrits en aquesta comarca residint a França, seguida de l’Alt Empordà amb el 46,8%. Andorra és la primera destinació dels residents a l’estranger procedents de l’Alt Urgell (84,1%) i del Pallars Sobirà (33,6%). Argentina és la primera destinació a 4 comarques, entre les quals destaca la Noguera amb un 56,4% dels residents a l’estranger i el Pallars Jussà amb un 44,9%. Alemanya és la principal destinació dels residents a l’estranger de la comarca d’Osona, amb un 32,4%, i en el cas del Moianès la principal destinació és els Estats Units (10,1%).
Lloc de naixement
La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix bàsicament a Europa (66,4%), mentre que la nascuda a l’estranger es localitza majoritàriament al continent americà (52,9%).
El 63,0% dels inscrits a les oficines consulars van néixer a l’estranger (224.770), dels quals 169.412 van néixer al mateix país on ara resideixen i 55.358 en altres països. El 32,9% van néixer a Catalunya (117.621 persones) i, finalment, el 4,0% a la resta d’Espanya (14.203). Per comarques, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya són les de la Cerdanya (49,6%), el Pla de l’Estany (48,0%), Osona (46,7%) i el Berguedà (46,2%). En canvi, les proporcions més elevades de residents a l’estranger que van néixer també a l’estranger són les de la Noguera (71,4%), el Pallars Jussà (70,7%), el Barcelonès (69,4%) i el Priorat (68,7%).
Composició per edat i sexe
Per grans grups d’edat, els menors de 15 anys representen un 20,3% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys són el grup majoritari amb un 65,2% i les persones de 65 o més anys representen el 14,4%. L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,4 anys, és a dir 4,6 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (43,0 anys). La relació de masculinitat és de 103 homes per cada cent dones.
Per comarca d’inscripció i en relació amb la distribució per edat dels residents a l’estranger, la població inscrita a Osona presenta el percentatge més elevat de menors de 15 anys (35,4%), una proporció que en la resta de comarques i l’Aran se situa com a màxim al 30,0%. A l’altre extrem la comarca del Pallars Sobirà és la més envellida, amb el 41,6% d’inscrits a l’estranger majors de 65 anys seguida, a més distància, de la Terra Alta (32,9%), la Noguera (32,7%), el Pallars Jussà (32,4%), les Garrigues (29,8%) i el Priorat (29,2%),
Noves inscripcions
En el transcurs de l’any 2021 hi ha hagut 27.634 noves inscripcions als registres consulars, corresponents a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement, nacionalització i omissió. Aquest valor se situa ja als nivells de prepandèmia i representa un augment del 44,1% en relació amb el registrat durant l’any 2020.
El creixement de les noves inscripcions es produeix en tots els continents, amb diferents intensitats. És especialment important a Amèrica, on augmenten un 68,5%, i a Oceania (51,0%), mentre que l’increment a Àfrica (40,9%), Europa (34,4%) i Àsia (23,9%) se situa per sota de la mitjana.
A Europa, un 54,6% de les noves inscripcions (8.397) són a països de la Unió Europea i un 45,4% (6.989) a la resta d’Europa. Al continent americà, un 44,1% de les noves inscripcions (4.149) han estat a Amèrica del Nord i Central i un 55,9% a Amèrica del Sud (5.265).
Per grups d’edat, el 39,3% de les noves inscripcions correspon al grup de menors de 16 anys, el 57,2% a persones amb edats compreses entre els 16 i 64 anys, i el 3,5% a persones de 65 anys o més. Per sexe, la relació de masculinitat és de 112 homes per cada cent dones.
Pel que fa a la composició per lloc de naixement, el 42,8% de les inscripcions registrades durant l’any 2021 corresponen a persones que han nascut al mateix país on ara resideixen; un 33,2%, a persones nascudes a Catalunya; un 21,0% van néixer en altres països i un 3,0% a la resta d’Espanya.
