ENTREVISTA | Toni Guerrero Director de Ràdio Vilafant

«Ens il·lusiona molt que entri gent nova amb ganes de fer ràdio»

Ràdio Vilafant celebra quaranta anys de servei a la comarca com a emissora de referència

Els avenços tecnològics i una programació àmplia i variada han marcat la seva trajectòria

D’esquerra a dreta Iván Yerpes, Montse Arché, Mercè Mayné, Mercè Munt i Toni Guerrero

D’esquerra a dreta Iván Yerpes, Montse Arché, Mercè Mayné, Mercè Munt i Toni Guerrero / Emporda.info

Sònia Fuentes

Sònia Fuentes

El director de Ràdio Vilafant, Toni Guerrero, ha creat escola. Al llarg dels anys l’emissora ha anat més enllà de la radio fórmula i ofereix programes i contingut informatiu gràcies també a un ampli equip de col·laboradors que mantenen viu l’interès per aquest mitjà. La pandèmia ha canviat els hàbits de vida, però la ràdio s’hi ha adaptat.

La vocació de servei a la comarca i la qualitat ha col·locat, des de fa 40 anys, Ràdio Vilafant com emissora de referència local arreu de Catalunya.

Quatre dècades de ràdio. Com ho celebreu?

El 4 de novembre es compleixen quaranta anys de l’emissora. Durant tot l’any volem fer sortides, que ens vegi la gent. Hem començat a incorporar més falques noves de l’aniversari. A l’estiu que és quan tenim més col·laboradors farem alguna cosa especial i també de cara al novembre. El suport de l’Ajuntament en tots aquests anys ha estat imprescindible per ser ràdio local i municipal a l’Empordà. Volem augmentar les sortides a les escoles perquè la gent més jove conegui el món de la ràdio i continuarem fent sortides a l’estiu per portar la ràdio al carrer.

Com recorda els inicis?

Va començar a emetre el 1982 com a iniciativa d’un veí radioaficionat del Camp dels Enginyers, Toni Vilches Duran, que juntament amb el promotor de la urbanització, José Carrillo, i un amic seu que era pintor Juan García, van crear una emissora de ràdio. Jo vaig començar cap a l‘any 83 a fer ràdio allà amb un grup d’amics. La idea va agradar a l‘ajuntament de Vilafant i Toni Vilches va ser el director de l’emissora els primers quatre anys, fins a l’any 1986. Després, per desacords entre l’ajuntament i la promotora de la ràdio, l’emissora va continuar sota la tutela municipal, al nucli antic, a tocar del dispensari. Llavors ja em vaig fer càrrec jo de l’emissora. L’any 92 ens van canviar de l’edifici del dispensari a l’ajuntament vell.

Com ha evolucionat al llarg dels anys?

Ha evolucionat de ser una emissora musical a ser un mixt. Hi ha moltes hores de música, però també hi ha moltes hores en què fem programa, entrevistes, tertúlia, informatius que els fem amb La Xarxa de Comunicació Local. Hem estat sempre una emissora petita, i com a màxim hem tingut tres persones en plantilla, tot i que tenim col·laboradors. Per exemple per fer el programa Les veus del matí, ens involucrem tots tres: L’Iván Yerpes, la Mercè Munt i jo mateix i ens ajuda la Mercè Mayné. Ara molts col·laboradors ja no venen a l’estudi, es graven el programa a casa i l’envien per correu electrònic o WeTransfer. També la pandèmia ha provocat que durant molt de temps ni els col·laboradors ni els convidats vinguessin a l’emissora. Hem aplicat les noves tecnologies i fer per exemple a la tertúlia uns la feien per telèfon i els altres per internet. També en els dies de pandèmia per no coincidir tots a l’emissora, un venia i els altres feien programa des de casa.

Això ha fet perdre l’essència de la ràdio?

Tot això el que ens ha demostrat és que pots fer moltes coses també des de casa. El que notem, però és que cada vegada la societat està més dividida i per exemple ara lluitem contra la gent que té xarxes socials o plataformes de televisió. Hem notat que la gent que t’escoltava a la nit ha caigut terriblement, ara t’escolta durant el dia, des del cotxe, des de la feina, però hem perdut molt l’oient de la nit. Aquest ha baixat moltíssim perquè la gent quan arriba a casa ara té moltes opcions, o bé segueix les xarxes o bé està enganxat a les sèries o pel·lícules de les plataformes digitals. Això fa baixar molta audiència. En quaranta anys l’evolució és normal que hi sigui.

Quin tret positiu destacaria dels darrers temps?

El fet positiu és la incorporació de nova gent. Hi ha molts estudiants de periodisme que s’incorporen. Nosaltres hem fet sempre d’escola de ràdio deixant la porta oberta a què la gent de la comarca que té inquietuds radiofòniques i que li agrada fer programes es pugui incorporar a l’emissora per col·laborar en un programa o per fer el seu propi programa. Molts nois i noies de l’Espai Jove de Vilafant han passat per aquí. Ens il·lusiona molt que entri gent nova amb ganes de fer ràdio i gent que s’hi quedi. Ara que anirem a Sant Jordi o hem estat presents a la Fira del Conill, sempre tenim el suport d’aquests joves que els agrada fer ràdio. Vénen a ajudar-nos a fer entrevistes o fan el seu propi programa. La positivitat és aquesta. Continua havent-hi molta gent amant del món de la ràdio que venen i ens ajuden i aprenen a fer ràdio. Molts van a la universitat i tenen estudi de fons, pràctiques.