«És una carretera que té el mateix traçat que ja tenia al segle XIX. Mai no s’ha fet cap rectificació, ni d’una corba». Així de clar i contundent es mostra Martí Armadà, alcalde de Vilabertran, quan se li pregunta per la C-252. I és que el vial que uneix els nuclis urbans de Figueres, Cabanes i Vilabertran és, certament, perillós. La carretera, de titularitat de la Generalitat, està plena de revolts, és estreta, les cunetes són plenes d’aigua, i manca il·luminació. Això fa que, ben sovint, hi hagi accidents, alguns mortals. «D’incidents n’hi ha sovint. Tenint en compte que la C-252 connecta un polígon industrial i que per ella hi circulen vehicles de volum, és una negligència tenir-la en aquest estat», detalla Àlex Hernández, alcalde de Cabanes.
Per aquest motiu, tant l'ajuntament de Cabanes com el de Vilabertran consideren necessari un projecte de remodelació d’aquesta carretera, de no més de dos quilòmetres, i així assegurar una connexió segura entre Figueres, Cabanes, Vilabertran. Ara bé, la demanda de la millora és històrica, i és que fa gairebé vint anys que es reclama.
Un projecte que ve d’antic
Durant els anys 2003 i 2004, es va redactar el primer projecte. «Va estar a punt de fer-se, però per múltiples raons, va quedar aturat», explica Armadà, qui també recorda que en aquella època ell encara no era alcalde de Vilabertran. Tot i el pas dels anys, s’ha lluitat incessantment per aconseguir el projecte de transformació. «Tant Cabanes com Vilabertran sempre manifestem la nostra disconformitat, el nostre malestar, però de moment de poc ha servit», diu Àlex Hernández.
Però, amb el temps, el projecte inicial va quedar desfasat, i llavors va venir la crisi econòmica del 2008. Per això, es va haver de reformular. «Amb en Jordi Follia, el director general de Carreteres de llavors, vam segmentar el projecte global, que anava de Figueres a Peralada, en tres trams: un de Figueres a Vilabertran; un altre que és la travessera de Vilabertran; i el darrer, el tram que va de Vilabertran a Peralada». El prioritari, i el que es remodelaria primer, és el trajecte de Figueres-Vilabertran. En aquell moment, el pressupost plantejat era d’entre 6 i 7 milions d’euros. Però aquest projecte també va quedar al tinter, ja que era una època en la qual continuava havent-hi crisi, i des del departament de Territori i Sostenibilitat s’invertia poc en obra pública i en política territorial per falta de recursos.
L’any 2017, el projecte, però, torna a engegar els motors. «Tot aquest temps l’hem estat treballant amb la delegació de carreteres a Girona, i ja està redactat», detalla Armadà. «Quan el teníem fet, va haver-hi una qüestió tècnica, i es va haver de canviar el format», afegeix.
Malgrat tot, el projecte ara ja està polit, el que vol dir que, per primera vegada en vint anys, es podria veure la llum al final del túnel, si s’acaba tramitant. «Amb el que l’any passat era el director general d’Infraestructures de Catalunya, Xavier Flores, vam parlar abans de les vacances d’estiu, i vam quedar que al setembre m’enviaria el projecte en digital, i ho va fer», diu l’alcalde de Vilabertran.
Un alè d’esperança
Actualment, el pla de reforma de la C-252 està al Departament d’Infraestructures de Barcelona per la seva revisió. Un cop s’hagi signat i validat, es podrà iniciar el projecte de licitació. «El 3 de maig tinc una reunió telemàtica amb David Prat, actual director general d’Infraestructures. Aquell dia li faré la pregunta clàssica: ‘ara que el projecte està revisat, en quin punt estem?’», detalla Armadà. Sobre aquesta qüestió, Àlex Hernández valora que «això serà una realitat el dia que les administracions supramunicipals decideixin construir una carretera en condicions».
En el supòsit que s’aprovés el projecte, es licitaria i s’adjudicaria l’obra, cosa que també s’allargaria un temps. «Fins que no vegi que comencen les obres, no ho creuré. Soc bastant escèptic», detalla Hernández. Per la seva banda, Armadà es mostra optimista: «Al final, després d’anys de gestions, sembla que aquest cop podria ser una realitat la millora de la C-252».
