La Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) continua amb el cicle Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres, el qual es du a terme en quatre sessions. Les dues primeres, que s’han realitzat ja amb bona participació de públic, han versat sobre La reutilització d’edificis col·lectius residencials i la segona sobre La reconstrucció d’edificis col·lectius residencials.

Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. «Havia passat una dècada des de la crisi, un temps en què l’activitat constructiva era menor i s’havia reorientat cap a la rehabilitació i la posada en servei de la ciutat existent. Aquest no és un fenomen local ni ocasional, sinó que ha vingut per quedar-se». Cada sessió pretén ser una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s’han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l’arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d’aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l’autoestima de Figueres. Això va en detriment de la gent que predica amb el no reconeixement de la ciutat que Figueres era abans: locals tancats, diversitat, manca de neteja, massificació, «una barreja entre sensacions objectives i prejudicis». Com a conseqüència, la societat segrega els pobles i els rics de cada societat se segreguen ells mateixos, «però això no és una veritat absoluta» remarca Falgueras: «Aquests anys de crisi hi ha hagut molta rehabilitació i alhora obra nova d’habitatge unifamiliar, per part d’un sector de la població que no dimiteix de la ciutat sinó que hi aposta». Durant el cicle es posa sobre la taula que hi ha una professió, la d’arquitecte, que materialitza aquestes iniciatives i es parla de projectes concrets de ciutat.

Cada sessió busca «compartir les experiències per veure quins problemes es troba cadascú i com ho resol, pensant que l’excel·lència a la feina o les bones pràctiques és un dels serveis que pot fer un professional cap a la comunitat». Aquest servei va enfocat a tenir una ciutat més amable: «Creiem en les ciutats, aquestes tenen dificultats, però a la vegada és allà on convivim i és el lloc de les oportunitats» conclou Falgueras.

Diversitat de sistemes constructius i de llenguatge

Quatre jornades, quatre temàtiques i diferents projectes a la ciutat de Figueres dins el cicle Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Durant les sessions els arquitectes comparteixen la seva experiència explicant com les obres que han realitzat s’insereixen amb la ciutat existent, des d’una gran diversitat de programes funcionals, sistemes constructius i llenguatges. Aquest divendres arriba la tercera sessió a les set de la tarda, amb la mirada posada en els habitatges individuals inserits en el teixit. Hi participaran Dana Palmada, Iban Roca, Eugènia Poch i Josep Maria Modolell. El cicle es tancarà el 8 d’abril amb els espais d’activitat, equipaments i oficines, on es parlarà per exemple de la reforma realitzada al Museu de l’Empordà, que ha aconseguit integrar l’espai a la Rambla. Intervindran Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.