Amal Ayaou, més coneguda com a Amal Style, combina la maternitat amb els estudis de moda i la creació de contingut digital a les xarxes socials, on acumula més de 50.000 seguidors només a Instagram. El mes passat va ser guardonada per l’Associació Azahara en els reconeixements Dones i diversitat, que posen en valor trajectòries de dones migrants a les comarques gironines.

Com es definiria?

Em considero una persona entusiasta i somiadora, perquè persegueixo els meus somnis.

Es considera influencer?

No m’ha agradat mai aquesta paraula. No vull que siguin com jo, sinó al contrari, que cadascú defensi els seus ideals i les seves creences, que cadascú triï el que vol ser. Jo estic aquí per motivar i inspirar-los amb la idea que tothom pot ser com vulgui, trencant estereotips i sense posar-nos límits.

Cobra d’Instagram? I de TikTok?

D’Instagram sí, fa poc. Hi dedico molt temps, treballo la creativitat, perquè totes les idees són meves i això s’ha de cobrar.

Quant temps fa que va començar en el món de les xarxes?

Tot va començar sense planejar-ho. Després d’acabar l’institut volia estudiar moda a Olot, però a casa no teníem recursos i a més havia de cuidar la meva mare, que estava malalta. Així que, com que el maquillatge tenia relació amb la moda i també m’agradava, vaig estudiar estètica. M’hi vaig aficionar molt i vaig començar a fer tutorials i penjar-los al Facebook. Va ser com un petit negoci, perquè alguna gent de Figueres em demanava que els maquillés per a ocasions especials. Més tard, durant el boom d’Instagram, vaig penjar-hi aquests vídeos i a la gent els van agradar. Però, a més, compartia els meus looks del dia i em vaig adonar que a la gent ja no li interessava el maquillatge. Diguem que vaig introduir la meva passió per la moda a Instagram. Així, vaig començar a créixer i em vaig adonar que la gent em seguia pel que era jo, pel que transmetia la meva persona i el meu estil, i em va motivar moltíssim. I vaig pensar: doncs, tirem endavant.

Però actualment estudia moda.

Amb el pas dels anys em vaig adonar que no havia complert el meu somni, i quan tenia 20 anys, quan ja tenia els recursos perquè havia treballat els estius, vaig pensar «Per què no?». I vaig anar a estudiar moda a Olot, complint el meu somni.

Què creu que fa especial el seu contingut?

La història que hi ha darrere. Soc una persona normal i corrent que té els seus somnis i objectius, i ho he fet a poc a poc, treballant cada dia, sense oportunitats. Sent constant, perquè sobretot treballo la força de voluntat i intento que els pensaments negatius no m’afectin.

Fa contingut diferent a cada plataforma?

TikTok és de nova generació, per això demano consell als meus nebots de 12 i 13 anys. A Instagram, tinc un altre tipus de públic, gent jove però també de la meva edat. I a YouTube hi ha de tot.

Com s’organitza el dia a dia per muntar el que ha de publicar? Suposo que són moltes hores de preparació.

Intento que no sigui tot publicitat, que no depengui tot d’això. Vull fer contingut sense que la gent pensi «ostres, m’està venent la moto». M’organitzo mensualment, em faig metes cada setmana i vaig complint. Si em donen algun producte per fer la publicitat, faig un bookboard, una pluja d’idees i començo a treballar fins a arribar a algun contingut. I tot ho faig amb els pocs recursos que tinc, perquè no tinc una fotògrafa professional, i les meves nebodes de 17 i 14 anys m’ajuden moltíssim des de petites.

Els Reconeixements Azahara guardonen dones «que signifiquen una inspiració per a dones i nenes de comarques gironines». Què suposa haver rebut aquesta distinció?

Per a mi és molt important. He sigut una persona que he anat fent i he treballat sense esperar que ningú m’aplaudís o em felicités. Però si ajuda que altres noies s’inspirin i es motivin, millor. Per a mi és molt important que la meva feina inspiri els altres.

Per què és important?

Quan et reconeixen la teva feina és com que et diuen «ho estàs fent bé». I t’adones que tampoc tot és tan negatiu i et motiva a continuar creant.

Creu que ha tingut les mateixes facilitats que una persona no migrant? S’ha trobat amb impediments?

Malauradament, sí. Com a filla d’immigrants, com a immigrant o pel fet que el meu nom sigui diferent, he vist que moltes vegades m’han limitat. El típic comentari del professorat: «Tu no podràs amb això perquè és difícil» o «millor que no hi vagis, perquè no t’agradarà la resposta». De petita em volia menjar el món i no entenia aquestes diferències, però quan he anat creixent, amb petits gestos o comentaris, m’he adonat que existeixen. Els meus nebots han nascut aquí i també ho pateixen, i em fa molta pena perquè són d’aquí i no ho entenen. Tots som humans, tots som persones, i que algú tingui més oportunitats és injust.

I en el món de les xarxes?

No ho he notat. Les xarxes són per això, per expressar-nos i per ser lliures, i per això estic aquí, perquè m’agrada. Ningú em limita, dic el que penso i això és genial. Ningú et diu «no ho facis, tu no pots». Doncs sí, ho faig. Per això vull llençar aquest missatge al professorat. Que no limitin a ningú en funció del seu origen ni de les creences, perquè no significa res. De petits tots tenim una ment imaginativa i podem arribar molt lluny i menjar-nos el món. Però, quan creixes, veus petites coses que et van trencant i apagant, i ho hem d’impedir.

Quines són les seves dones referents?

La meva mare, la primera. I també la meva àvia i les meves germanes grans. Gràcies a les xarxes he tingut molts referents, també. La influencer Ruba Zai és holandesa i és de nova generació. És de les primeres que va sortir amb el vel a la portada del Cosmopolitan, m’inspira molt. També la model internacional Halima Aden i la influencer kuwaití Dalal AlDoub, que és una referent, i més amb les lleis tan estrictes que tenen allà. És empresària i està tirant endavant molts projectes, trencant estereotips, que és el que intento transmetre jo.

Hi ha competitivitat en el món de les xarxes i la moda?

Sí, la clau és saber gestionar la publicitat. Has de transmetre el que ets tu. Jo ja he passat per l’experiència de vendre i només vendre, però vaig obrir els ulls, perquè no era jo. I quan vaig canviar de contingut i ja no em deixava vendre tant, la gent em deia que tornava a ser jo, que els agradava més. I és genial, o sigui que continuo així.

Sent molta responsabilitat en tenir aquest paper d’altaveu?

Sí, per això intento transmetre la idea que cadascú sigui com sigui i que no m’agafin d’exemple. A vegades faig coses i em jutgen moltíssim. Potser coses que per a mi estan molt bé i són el correcte, per a altres persones no ho són.