El límit entre Torroella de Montgrí i l’Escala i, per tant, entre l’Alt i el Baix Empordà, és al denominat camí dels termes. Quan aquest camí s’acosta a l’est agafa la part nord de Montgó. De fet, travessa per la meitat un dels locals d’oci més recordats per tots els que havien freqüentat la platja a finals del segle passat, el Marokko. Per tant, mirant a mar, tota la platja i la part dreta forma part de Torroella, i la part de l’esquerra és escalenca.
Davant d’aquesta curiositat, la del local que té una part a una comarca i l’altra a l’altra, l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, explica que es deu a l’expansió urbanística dels anys 50 i 60, que no estava «gaire regulada» per part dels ajuntaments. «En aquella època es construïa i no sempre es notificava als ajuntaments».
Per a molta gent, cala Montgó està plenament associada a l’Escala i, de fet, la via principal per accedir procedeix directament de la vila altempordanesa. L’alcalde escalenc, Víctor Puga, reconeix que «sempre hem pensat que ens agradaria que tot Montgó formés part del nostre terme municipal, seria el més lògic, però modificar aquesta situació no seria gens fàcil i en som plenament conscients».
Per entendre que un nucli tan proper a l’Escala formi part del terme municipal de Torroella, cal remuntar-se a les disputes entre els comtes d’Empúries i els reis d’Aragó i Catalunya. Els conflictes entre aquests dos bàndols van fixar el límit entre els territoris en el mateix punt on és actualment, i no pels accidents geogràfics com pot ser el Montgrí. D’aquesta manera va quedar que la platja de Montgó és de Torrella.
Tot i això, aquest indret era molt utilitzat pels pescadors de l’Escala, i alguns de l’Estartit, que trobaven a Montgó un refugi pels dies en els quals la tramuntana encenia el mar. Aquesta tradició de visites d’escalencs ha creat «una dualitat molt positiva» que fa que sigui una zona molt estimada tant pels vilatans de l’Escala com pels de Torroella. «Montgó, al cap i a la fi, té aquesta funció de traspàs entre l’Alt i el Baix Empordà», diu Jordi Colomí.
El Massís del Montgrí separa aquesta cala de la resta de nuclis de Torroella, i per aquest mateix motiu l’accés principal es fa des de l’Escala. Amb aquesta situació poden sorgir complicacions a l’hora d’oferir els serveis municipals bàsics als qui hi viuen. Per això Jordi Colomí i Víctor Puga destaquen la importància de la bona entesa entre els dos ajuntaments. «Tenim un conveni per a la gestió de l’aigua potable, l’aigua residual, que va cap a la depuradora de l’Escala, i la recollida d’escombraries entre els dos municipis, però la bona entesa entre les dues administracions és la clau perquè tot funcioni correctament», explica el batlle torroellenc. «És cert que tenim una bona entesa i que ens agradaria que encara fos més gran, per exemple quan parlem del manteniment de la plata», afegeix Víctor Puga.
No obstant això, altres serveis com el socorrisme o la policia local depenen directament de Torroella, que com admet Jordi Colomí, «Aquests serveis ja hi estan acostumats» perquè Torroella té molts nuclis dispersos. En termes de policia, Colomí explica que no sol haver-hi problemes de robatoris o delinqüència, ja que només hi ha un accés per carretera al nucli, i es pot enxampar fàcilment als delinqüents. D’altra banda, si hi ha altres tipus de problemes, com podria ser una baralla o actituds incíviques, tampoc suposa un problema greu perquè l’Escala compta amb una comissaria de mossos d’esquadra, que poden actuar independentment del municipi on es trobin.
Tot i que l’excés principal és des de l’Escala, hi ha un petit camí que passa per la punta Milà que connecta l’Estartit amb Montgó, tot i que no està en «gaire bon estat». No obstant això, des del consistori torroellenc s’admet que no hi ha la intenció d’arreglar-lo ràpidament perquè així s’evita que s’incrementi el nombre de vehicles que hi transiten. Si el flux de trànsit augmenta també ho fa el risc d’incendis a l’estiu, i és perillós perquè creua el parc natural del Montgrí. Ara bé, l’ajuntament admet que s’està estudiant com arreglar aquesta via perquè pugui utilitzar-se com a via secundària, però ara per ara està en un estat molt primari.
Només les plaques dels carrers ens donen pistes de l'anacronisme
Els propietaris de la majoria d’immobles i negocis de la part baixa de la cala Montgó paguen els seus impostos i tributs a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, però tothom ha de passar, un moment o altra, per l’Escala. Saber quina part és d’un municipi o quina és d’un altre, no és fàcil. Per tenir-ho clar, la millor manera és observar les plaques amb els noms dels carrers: els que pertanyen a Torroella porten l’escut del poble amb la seva torre característica. Amb els de l’Escala passa el mateix.
Abans del boom turístic dels seixanta, aquesta dicotomia geogràfica era inapreciable, perquè les construccions eren quasi inexistents. L’excessiva edificació, tant a la part baixa de la cala d’atribució torroellenca, com a la muntanya del vessant escalenc, van ser el desencadenant d’aquest veïnatge urbanístic entre municipis de dues comarques diferents.
«De Torroella, somos de Torroella!» diu explícitament un resident holandès a qui preguntem mentre poda la vegetació d’una tanca. Un rètol del GR-92 a peu de platja, ens deixa les coses ben clares: Per a qui fa senderisme resseguint el camí de ronda, de Montgó al centre de l’Escala hi ha 1 hora i 24 minuts. I fins al mig de Torroella de Montgrí, 4 hores i 47 minuts. En cotxe només cal provar-ho.
