Figueres haurà de tenir zona de baixes emissions

En un document ple de verbs d’escassa acció -com promoure, planificar, actualitzar, estudiar, avaluar, millorar, preveure o definir- crida l’atenció un apunta a la pàgina 4: «Assumim el compromís de treballar per a la implementació de zones de baixes emissions (ZBE) en tots els municipis de més de 20.000 habitants abans d’acabar l’any 2025». Després ve una llarga llista de detalls i moratòries, però aquí queda aquest jurament polític que aquest matí confirmaran les principals institucions públiques i socials d’aquest costat de l’Ebre, sota el títol Acords per la qualitat de l’aire de Catalunya. El signaran al Palau de Pedralbes de Barcelona després d’una cimera breu en el temps però extensa quant a objectius.

La música sonarà molt familiar per als ciutadans de Barcelona i el seu entorn metropolità, ja que porten ja una mica més de dos anys convivint amb una ZBE que ha aconseguit evitar molts desplaçaments contaminants (609.000 diaris, segons l’ajuntament), però que encara no ha aconseguit desencallar el principal repte de la mobilitat contemporània: aconseguir que un automobilista es passi a mitjans més sostenibles. I no, el cotxe elèctric no compta, perquè el debat té dos costats: el de la contaminació, i això se salva en bona part en passar de la bateria al combustible, i el de la congestió i abús de l’espai públic per part dels vehicles privats, i aquí és igual un watt que un dièsel. Comptat i debatut, continuen faltant alternatives eficients de transport públic per a seduir als conductors. Falta molta, moltíssima infraestructura.

Si es compleix el compromís, a la fi de 2025 un total de 67 municipis tindran un perímetre vetat als vehicles més contaminants.

Figueres, Girona, Blanes, Lloret, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Banyoles, entre els municipis afectats

Entre ells hi ha poblacions com Girona, que ja tenia l’obligació legal d’impulsar una ZBE, però també altres vuit localitats gironines de més de 20.000 habitants: Figueres, Blanes, Lloret, Olot, Salt, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Banyoles. Altres dos -Roses i Palamós- estan molt a prop del límit de població que hauran d’adoptar la ZBE

Per al 2025, és probable que, a més dels que no tenen etiqueta de la DGT, també es comenci a parlar dels que van amb l’etiqueta groga i formen part del grup Euro 4 (models dièsel entre 2006 i 2013).

Segons la normativa estatal vigent, els municipis amb més de 50.000 censats (23 en el cas de Catalunya) haurien de tenir operativa la ZBE abans de 2023, cosa que sembla molt difícil de complir si es té en compte que Barcelona va presentar la seva l’any 2017 però no la va posar en marxa fins a 2020. La mateixa llei espanyola de canvi climàtic estableix que els municipis de més de 20.000 habitants també hauran d’implementar perímetres de trànsit si superen els valors límit de qualitat de l’aire que marca la Unió Europea. Aquí és on l’acord català «fa un pas endavant» universalitzant la ZBE a tot aquest grup de ciutats.

Desplegament «flexible»

El full de ruta català és la següent. Per als municipis de més de 50.000 habitants, l’àmbit d’aplicació del control perimetral estarà definit en el primer semestre de 2023. Un any després, com a més tard, el treball també hauria d’estar acabat en els de més de 20.000. Tots hauran de contemplar «una visió flexible perquè es puguin adaptar a l’àmplia varietat de situacions». És a dir, hi haurà moratòries i transicions, que encara han de concretar-se, per a transportistes, transport públic o altres peculiaritats que els consistoris vagin detectant.

El document, perquè se suposa que aquest és un treball que cada municipi haurà de fer de manera independent, no concreta quines mesures alternatives hi ha sobre la taula perquè la mobilitat privada basculi cap al transport col·lectiu. Es parla, de manera genèrica, de «gestió de l’aparcament, augment de les places d’enllaç en punts estratègics d’intercanvi modal (park&rides), millora de l’accessibilitat i de l’oferta de transport públic o gestió de mercaderies». Tot això són detalls i futures millores que, en una predicció poc científica, situa 2030 com a possible data en la qual tot estigui més o menys acabat i en marxa.

Sobre les possibles sancions, el document que avui se signa no concreta res. El que sí que deixa clar és que la senyalització, els horaris i els usos hauran d’anar compassats per a no tornar bojos als conductors.

En les 15 pàgines de l’acord també hi ha referències a la bicicleta (connectar trames urbanes amb polígons de l’entorn, instal·lar més places per a poder deixar-les en estacions de bus o metre...) i el transport col·lectiu. En aquest segon punt, s’assenyala el desplegament de la «nova xarxa BRCAT» (els coneguts, en anglès, com a bus rapid transit), una malla de busos ràpids «que connecten les diferents xarxes de transport existents en les principals zones urbanes del país»; la instal·lació de més carrils bus, i altres elements ja previstos i, en teoria, amb calendari, com el tram central de la L9 o la unió de les línies d’FGC del Llobregat amb les del Vallès i la prolongació de la L8.

Els agents econòmics i socials (entre els signants no hi ha Foment del Treball però sí PIMEC i els sindicats) tenen el seu capítol a part. Promouran renovació de flotes, apostaran pel teletreball, tractaran de desembussar les hores puntes de mobilitat amb horaris més flexibles i potenciaran la digitalització. Però res que els obligui a una cosa concreta. El mateix amb el port i l’aeroport de Barcelona, que també faran passos a favor d’energies més netes però sense renunciar a les rutes més curtes que tinguin alternativa ferroviària, per exemple, o a vetar els creuers més contaminants. Tot això s’anirà revisant en la Mesa de Qualitat de l’Aire de Catalunya -una espècie de Gran Germà de l’Emergència Climàtica-, que hauria de prendre forma a curt termini.

La diputada del PSC, Sílvia Paneque, va destacar ahir que «aquests objectius han d’anar acompanyats de recursos econòmics i millores en el transport col·lectiu així com en accions en les vies d’alta capacitat (que no són competència municipal) si volem que la implantació sigui real i eficaç».