La idea de cobrir la plaça del Gra de Figueres, tal com la coneixem avui dia –aleshores es deia plaça dels Monjos– va sorgir l’any 1885 quan una sèrie de comerciants i veïns de la zona varen pensar que si aconseguien portar-hi un mercat amb força moviment de persones i volum de negoci i cobrien la plaça per tal que es pogués celebrar fins i tot els dies de pluja, aquest indret guanyaria molt, tant per la part comercial, ja que veurien augmentar l’afluència de clients, com la dels propietaris que veurien millorar el valor de les finques.

Analitzats els mercats, varen decidir demanar el trasllat del de grans i cereals, atès que la plaça on se celebrava, anomenada del Pouet o Gregoriana –actual plaça de les Patates–, no tenia la capacitat necessària ni la resta de condicions que reunia la dels Monjos. També pensaren que això tindria un cost important per a l’Ajuntament i, com que ells hi sortirien guanyant amb l’operació, per facilitar que fos acceptada la proposta, hi aportarien una quantitat important de diners, sis mil pessetes, però varen voler assegurar la inversió i ho condicionaren a un mínim de vint anys.

D’aquesta manera, i liderats per Miquel Roca Colom, confiter; Pere Macau Causa, fuster, i Antonio Andrés Berriz, varen parlar amb l’alcalde Enric Casellas Batlle per exposar-li el projecte. Aquest el va rebre bé i va fer que el secretari ho plasmés en un escrit en el qual, entre altres coses, deien: «Que consideran de suma utilidad y de gran conveniencia para los cosecheros de cereales que vienen a esta ciudad a celebrar mercados de sus productos que tenga una plaza capaz y con un cubierto de hierro donde cobijarse así las personas como las mercancías para ponerse al abrigo de la intemperie y en donde los compradores y vendedores puedan reunirse cómodamente para facilitar las transacciones e impulsar al comercio, circunstancias beneficiosas a los intereses generales de esta población de las que carece la plaza que hoy sirve para mercado de granos», proposta formal que signaren tots tres promotors el dia 28 d’octubre de 1885.

La plaça del Gra manté l’activitat des de fa cent trenta-tres anys Borja Balsera

Aquesta proposta va portar forta polèmica perquè podria afectar alts interessos de molts veïns, ja que alguns propietaris de la plaça del Pouet havien fet grans inversions, comprant terrenys per fer la plaça i millorar l’aspecte de les seves propietats, abans que es decidís fer-hi el mercat de grans, feia ja mig segle, acordat pels ajuntaments anteriors i podrien haver adquirit drets. Els veïns varen fer reclamacions i defensaren els seus drets, adreçaren una sol·licitud una mica catastrofista, signada per 52 d’ells, dient que aquest trasllat afectaria greument els interessos de la part cèntrica de la població, trauria la vida i animació dels carrers que més tributaven, que disminuiria el valor dels edificis immediats a la plaça del Pouet, que desapareixerien les petites indústries i es donaria un cop de mort a la resta.

Finalment, el ple del 18 de novembre de 1885, acordà l’establiment del mercat de grans i cereals a la plaça dels Monjos i cobrir-la, per tenir més capacitat que l’actual, ser més amples els carrers que hi afluïen, ser més fàcil i expedita la càrrega i descàrrega de productes i, sobretot, perquè podrien estar a l’aixopluc de les inclemències del temps afavorint així els que venien a la capital a comerciar i donar bons rendiments al municipi. Però no varen acceptar fer-ho per vint anys, com demanaven els promotors, encara que es comprometeren a mantenir-hi per aquest temps el teulat que la cobriria. Com que no varen acceptar aquest punt, això va fer que els promotors donessin per trencat l’acord i es neguessin a pagar les sis mil pessetes ofertes, això va provocar que l’Ajuntament els obrís un plet reclamant aquest pagament que, finalment, efectuaren.

Es va encarregar el projecte al mestre d’obres Francisco Puig Saguer que va descriure la plaça amb una part central, envoltada d’arbres, amb una extensió total de 2.025 m2 on construir la coberta de 1.024 m2, amb 32 metres de costat, quadrada, quedant un passeig entre el paviment de la plaça i la construcció propera, de 6,5 metres amb tres sèries de columnes de ferro colat, amb una distància de sis metres entre elles, assentades sobre un sòcol de mig metre. En principi, la cúpula central es preveia semiesfèrica, però es va acabar fent piramidal. El pressupost inicial que presentà era de 18.773,04 pessetes. Hi destacava l’aportació desinteressada per part de l’industrial figuerenc Marià Vilallonga, de les quatre columnes centrals, les més grans, cost que ja no va incloure en el pressupost. El mestre d’obres Puig Saguer va optar per fer un «mercat de ferro» seguint la tendència del moment en què se n’havien fet i se’n feien d’aquesta classe, amb columnes i suport de ferro a tot Europa.

Sobre aquest tema, he publicat un extens treball de recerca en el número 52 dels Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, editat el mes de desembre passat amb el títol «Plaça del Gra de Figueres: com i per què es va cobrir». El podeu consultar en el seu web iee.cat o en el volum imprès.

El plànol original del projecte de coberta de l’antiga plaça dels Monjos | AMF Jordi Jordà

La primera pedra es va col·locar per Sant Pere del 1886 i es va inaugurar dos anys després

La primera pedra de l’estructura de la plaça coberta es va col·locar el dia 29 de juny de 1886, festa de Sant Pere, patró de Figueres, en un acte solemne a mitja tarda, amb assistència d’autoritats de tota mena i molta gent, precedits pels gegants de la ciutat i una orquestra, i fou beneïda pel coadjutor Joan Planas. Entrat l’any 1887, les obres van a bon ritme i podem veure a la premsa del moment comentaris com «Mucha actividad se viene empleando en la construcción del tinglado de hierro de la plaza de los Monjes» (Semanario de Figueres), «Las obras de construcción de la nueva Plaza del Grano, prosiguen con una actividad digna de elogio. El entablado de la cubierta, está casi concluido» (Evolución), «haciéndoles trabajar hasta en días festivos, según vimos el último domingo» (El Ampurdanés). Es va acabar el mes de juny d’aquell any, però no es va inaugurar fins al següent, el 1888.

Mercat a la plaça de la Constitució, avui de l’Ajuntament | AMF Jordi JordàJ.J.

Canvis: Del Firal dels Burros, a les gorres, la quincalleria i els llauners

El trasllat del mercat del gra des de la plaça del Pouet–avui dita de les Patates– a la plaça dels Monjos –anomenada del Gra des d’aleshores– va comportar la remodelació d’alguns dels mercats que se celebraven a Figueres, trasllat que tindria lloc el 5 d’abril de 1888 i que quedarien repartits d’aquesta manera: el mercat de grans i cereals, a la plaça dels Monjos; el de bestiar cavallí, mular i de rucs, que s’hi venia celebrant, al camí de Ronda donant nom més tard al Firal dels Burros; el de gorres, a la vorera del carrer Placeta (actual Rambla pujant); el de roba, quincalla, cristalleria i pisa, a la que fins aleshores era la plaça del Gra –actual plaça de les Patates–; el de sabates i espardenyes, a la Placeta –part baixa de la Rambla–; el de cebes i alls, als carrers Sant Guillem –actual carrer Monturiol– i Ample; els llauners i venedors de patates, a la plaça del Teatre; i el de palla de blat de moro, a la part alta de la Rambla. D’aquesta manera es culminava el procés del trasllat del mercat de grans i cereals des de la plaça del Pouet fins a la dels Monjos.

Sembla que el canvi va funcionar bé i, al cap d’uns dies, el setmanari El Ampurdanés comentava com havia anat el mercat de Santa Creu: «La nueva plaza del grano estaba inundada de cereales y legumbres de todas especies, y las demás plazas y mercados llenos también de abundantes y variados artículos, lo mismo que las tiendas de nuestros industriales».

Els veïns i comerciants de l’actual plaça de les Patates no varen quedar conformes amb el mercat de quincalla que els varen adjudicar i no varen parar fins a obtenir–ne un altre que els portés més moviment, que va ser el que va acabar donant el nom popular i actual de la plaça, el mercat de patates.

Aquests trasllats i canvis de nom ens permeten entendre la importància cabdal que tenia Figueres com a centre neuràlgic de les transaccions comercials de la comarca i com a punt de sortida de la producció de la pagesia empordanesa.

En l’actualitat, el mercat de la fruita i la verdura se celebra tres dies a la setmana –dimarts, dijous i dissabte– entre les places del Gra i de Catalunya, també coberta des del 2011. El mercat de la roba té lloc els dijous al passeig Nou i el seu entorn.