L'exalcaldessa de Roses i actual primera tinenta d’alcaldia i regidora de Turisme, Montse Mindan, ha comunicat a l’assemblea de JuntsxRoses que es retira de la política el 2023, un cop acabi el mandat, «convençuda que cal saber tancar les etapes de la vida i que cal deixar pas». Ha passat un quart de segle dedicada a l’administració pública, i ha format part de sis mandats, en què ha estat quatre anys a l’oposició, vuit com a alcaldessa i la resta assumint àrees municipals com a regidora d’Ensenyament, Sanitat, Turisme, Urbanisme i Seguretat Ciutadana.

Haurà passat vint-i-quatre anys de la seva vida a l’Ajuntament de Roses, vuit dels quals en el càrrec d’alcaldessa.

Són molts anys, sí. Vaig entrar el 1999 com per carambola, perquè la meva opció de vida no era dedicar-me a la política, però em van venir a buscar i vaig acceptar. Crec que les etapes s’han de saber tancar i que aquesta ja està completada. Ja havia dit que, si accedia a l’alcaldia i hi estava dos mandats, aquest havia de ser el temps que hi havia d’estar.

Es pot dir que els seus mandats a l’alcaldia han estat inusuals?

Sí que potser han estat estranys, perquè vaig fer un canvi a l’alcaldia a mig mandat, rellevant Carles Pàramo; vaig fer quatre anys de mandat propi, i dos anys més a través d’un pacte [amb ERC]. No deixa de ser que són vuit anys d’alcaldia.

Encara falta més d’un any per a l’acabament d’aquest mandat. Pot ser que d’aquí el maig del 2023 s’ho pugui repensar?

La decisió està presa i comunico públicament la meva voluntat de no tornar-me a presentar a les properes eleccions municipals. Per tant, el nostre partit haurà de fer allò que convingui per trobar un nou candidat que es presenti en nom de Junts per Roses. Penso que és bo fer-ho ara, per donar temps per preparar-se a la persona que es presenti.

Quin és el consell que dona a la persona que encapçali la llista a l’alcaldia?

Jo crec que el més important perquè algú pugui arribar a ser alcalde, segons penso, jo personalment, és haver estat temps a l’administració i saber com funciona. Hi ha moltes coses que, si no has estat mai a l’administració, quan les descobreixes costen més.

Moltes persones amb algun càrrec a l’administració acostumen a dir que tothom hauria de passar-hi en algun moment de la seva vida, per saber com es gestiona un ajuntament.

És cert que ho diem. Et seré sincera. Quan estàs defensant un bé públic costa molt, a vegades, que la gent entengui quin és l’objectiu final d’aquella decisió. I per això diem que, si estiguessin a l’administració i veiessin allò que realment es pot fer, el que no es pot fer i el motiu pel qual prens aquella decisió, potser canviarien el seu parer. També cal dir que la crítica s’ha de saber assumir, acceptar i contrarestar si estàs segura de la decisió que has pres.

La vida política l’ha portat a fer sacrificis en la vida personal?

Sí, molts. De fet, una cosa que em diu la família és que ja n’hi ha prou. Soc una persona a la qual sempre ha agradat molt estar al costat de les persones, sobretot al costat de les associacions que fan activitats. La gent et convida i li agrada que estiguis acompanyant-los. Però, a més, és que és la nostra obligació, ser-hi, per agrair-los la feina. Sense associacions, moltes de les activitats que fa aquest poble no tirarien endavant. I està bé ser-hi, per si necessiten algun responsable polític, per si falla alguna cosa en algun moment. Això comporta sacrificis de caps de setmana, de tarda-nits... i és evident que la família se n’acabi ressentint.

Com ha compaginat gairebé un quart de segle de la seva vida en política amb la maternitat?

He tingut dos fills i he intentat compaginar-ho tot. Però he de dir que no he tingut mai cap retret, ni d’ells ni del meu home, ni dels meus pares, i això és molt important. És important que una persona que es vol dedicar a la política tingui el suport incondicional de la seva família. Per això, cada cop que faig un agraïment públic ells estan en el primer lloc dels agraïments, perquè sempre han estat al meu costat. I també agraeixo el suport que he rebut dels amics. El cercle més íntim és el que pateix, però alhora està al teu costat, donant-te suport.

Què vol fer a partir del maig del 2023?

Hauré de buscar feina i decidir què puc fer.

Com està vivint la faceta d’àvia?

És curiós, perquè jo sempre deia que no entenia aquells avis que estaven com bojos pels nets, però he de reconèixer que sí, que jo també em sento així pel meu net. Ens cau la bava.

Ha fet balanç de la seva trajectòria política?

Encara no he fet balanç, perquè encara tinc objectius en marxa. Penso en el Parc Natural de Cap de Creus; en tots els diners que ens venen dels fons Next Generation, que s’hauran d’aplicar a les partides de Turisme; m’agradaria molt abans d’acabar que estigui enllestit el canvi de boies de fondeig del port nàutic perquè siguin ecològiques... hi ha uns projectes que m’agradaria deixar tancats. No sé si es podran tancar, però, si més no, vull deixar-los resolts.

Però fent una mirada enrere, deu haver-hi episodis que són inesborrables.

Ara que ho dius, estant al parc de bombers l’altre dia, parlant amb policies locals, mossos i bombers amb els quals hem passat molt, van fer aquesta mirada enrere i vam coincidir que havíem passat moments molt complicats. Vam fer repàs dels tres incendis forts que havíem passat, de les inundacions, del terratrèmol, accidents, la pandèmia... Els moments més complicats són aquells que afecten les persones i aquells que malmeten allò que t’estimes que és el teu territori. Tota la resta queda relativitzada, queda molt al segon pla.

Quina creu que serà la petjada que deixarà del seu pas a l’Ajuntament de Roses?

Això és una cosa que no vull valorar jo mateixa. Crec que més enllà dels errors i els encerts que hagi pogut tenir estic contenta, perquè he fet tot el que he pogut en el moment que he pogut, amb bona fe i sense malícia.

Com ha plantejat el seu missatge de comiat als seus companys de partit i a la ciutadania de Roses?

Es pot resumir en tres fases. Primer, seria que no em torno a presentar, perquè penso que les etapes s’han de saber tancar; la segona és que m’he dedicat en cos i ànima a Roses, estimant Roses per sobre de tot i a la gent que viu i treballa aquí, i la tercera és d’agraïment a totes les persones i a tots els equips que han estat amb mi. Un alcalde no pot fer res si no té un bon equip. Això és claríssim.

S’emociona...

És un canvi de situació. Encara que hi pugui haver estones que he pogut passar-ho malament, aquesta ha estat una feina que m’ha agradat fer i mentre l’he fet he sigut feliç.