«Cada naixement és un premi diari», ho diuen tres dones que fa anys que participen d’un dels moments més importants de la vida de les persones, el part. Maria Martínez, cap d’Atenció a la Salut Sexual i reproductiva (ASSIR), la ginecòloga Tibisay Guerrero i la llevadora Erika Mendoza formen part de l’equip de la Fundació Salut Empordà que atén totes les dones en relació als seus parts. Amb elles parlem de l’experiència viscuda aquests darrers dos anys, en temps de pandèmia, des dels seus respectius llocs de treball.
D’aquella segona setmana de març de 2020, Maria Martínez, professional de la Fundació des de fa trenta-dos anys, en té un record clar: «Ens vam trobar amb una situació de desconeixement total de les conseqüències de la Covid, de com havíem de tractar els pacients. Vam haver de revisar constantment els protocols. Teníem el protocol de derivació i pacients que havien seguit tota la gestió de l’embaràs amb nosaltres i que havien d’anar a altres hospitals per ser ateses en un servei que els hi era aliè. S’hi va afegir la restricció de les visites i tot es va complicar».
«Habitualment –afegeix–, a la sala de parts sempre hem permès la presència de l’acompanyant de preferència de cada gestant, que no sempre ha de ser la seva parella, però a partir d’aquell moment es van limitar tots els moviments perquè no hi hagués circulació de persones d’un costat a l’altre. De manera que la persona acompanyant havia d’estar tota l’estona a la sala de parts. Fèiem proves de PCR a les mares abans de parir, però no en sabíem el resultat fins després del part».
La doctora Tibisay Guerrero relata com n’ha estat d’important saber quina era la prioritat de cada cas. «En un moment en què et trobes en una situació d’urgència, que és fàcil que succeeixi en un part, el més important és fer les coses bé, executar el teu treball de la manera com estàs acostumada a fer-lo més enllà de les mesures anticovid que calia prendre, ja que en la balança de la situació cal posar-hi el més important de tot, que és el benestar de la mare i del fetus».
La ginecòloga fa tretze anys que forma part de l’equip de l’entitat figuerenca. «És cert –relata amb convicció– que la Covid i els seus protocols han repercutit moltíssim en la nostra manera de treballar, però l’essència del part s’ha mantingut sempre. I en moments de molta tensió, fins i tot hem hagut de permetre que la pacient o l’acompanyant es tragués la mascareta per a permetre una millor respiració, tot i saber a què ens exposàvem. És una situació complexa i mantenir totes les mesures de prevenció contra la Covid ha estat molt i molt complicat».
Si parlem de l’augment de responsabilitat a causa de la situació que ens envolta, la llevadora Erika Mendoza explica la cara i la creu de tot plegat: «La qualitat assistencial ha estat la de sempre, però en l’àmbit psicològic la situació ens generava un cert estrès. No en el moment del part, sinó després. Quan ets pel mig, estàs plenament concentrada en allò que estàs fent, ajudar a portar una vida al món, però, a posteriori, penses si t’hauràs contagiat, si tots estaran bé… La majoria de parts arriben quan arriben i no saps si la pacient o l’acompanyant estan contagiats».
Com no podia ser d’una altra manera, atesa l’alta taxa de contagis i el llarg període de pandèmia, a la sala de parts s’han atès dones afectades pel coronavirus, sabent-ho o desconeixent-ho en el moment clau. «Sí, i tant, però l’adrenalina del moment et fa estar molt concentrada en la teva feina. Hi penses després, quan ja ets a casa. Et truquen i et diuen ‘la persona que has atès aquest matí ha donat positiu a la PCR’», declara Tibisay Guerrero.
«Un hospital com el de Figueres és molt més complex del que pugui semblar»
Sobre aquest tema, Erika Mendoza recorda que «la situació ha estat nova per a tothom. Havies de canviar-ho tot, fer horaris diferents. La setmana que treballaves ho donaves tot i durant la setmana de descans començaves a dir-te ‘ara em trobo malament’, ‘ara em fa mal el cap’. Una mica com una paranoia. Al principi va ser així. Quan ja estàs treballant, no hi penses».
Maria Martínez afegeix: «Hi ha hagut unes conseqüències evidents i demostrades a les nostres vides, en l’àmbit psicològic, a causa de l’estrès i l’augment del cortisol, la qual cosa té un impacte a les nostres vides. Es tradueix moltes vegades en més cansament, dificultats per a dormir, però quan som a la feina ho donem tot». La responsable de l’ASSIR posa èmfasi en la capacitat dels equips que atenen els parts i que estan formats, habitualment, per tres persones. «Sabem que treballem en un hospital comarcal, amb una dotació d’una ginecòloga, una llevadora i una auxiliar. Quan tractem una pacient que coneixem que és positiva o sospitosa de ser-ho, tenim molt clar que l’important és ella».
La crisi sanitària pot haver servit per a cohesionar la complicitat d’equip, encara que per a la ginecòloga Tibisay Guerrero, el dia a dia les ha portat a «treballar tan bé com sabem, i no hi ha hagut cap problema. Quan ha tocat entrar, hem entrat i punt». «Som fortes i hem triat aquest ofici», ressalta Maria Martínez.
L’evolució demogràfica i la Covid marquen un descens de parts important entre 2019 i 2021
La petita Alexandra acabava d’arribar al món poc abans d’aquest reportatge. Filla d’Elena i Liviu Parasol, germana de Larisa, veïns de Capmany. «Tot ha anat molt bé, l’atenció de l’Hospital ha estat fabulosa. La veritat és que hem pensat molt en la nostra filla i gens en la Covid», explica el pare. Alexandra no és cap excepció, però sí que forma part d’una estadística que demostra una baixada de natalitat important.
Durant la pandèmia, de moment, no hi ha hagut baby boom, sinó tot el contrari. Davant dels 907 parts atesos el 2019 a l’Hospital de Figueres, el descens natalici és evident durant aquests dos darrers anys: 863 parts el 2020 i 758 el 2021. «Fa uns anys que hem detectat un descens progressiu de la natalitat i aquest descens també entra dins del període de pandèmia, però la baixada de parts ve de molt abans, no és d’ara», afirma Maria Martínez.
«Cada naixement és una alegria davant de les moltes morts que hi ha hagut»
Les tres professionals de la Fundació Salut Empordà reconeixen que són unes «afortunades» per haver viscut la crisi sanitària des del punt oposat a la resta de professionals que han atès els malalts de Covid. Elles han estat l’antítesi dels seus companys, ja que han ajudat a veure arribar nova vida sense perdre de vista l’alè de mort que es vivia en altres plantes de l’Hospital de Figueres.
«És la nostra professió, però és cert que cada naixement ha estat una alegria davant de les moltes morts que hi ha hagut. La concentració en cada part és tan gran que no penses en les circumstàncies del moment, només procures que tot surti bé», considera la llevadora Erika Mendoza. Per la seva part, la ginecòloga Tibisay Guerrero diu que «l’estrès que ha condicionat el personal sanitari no té res a veure amb el nostre d’obstetrícia, més aviat ha estat la preocupació per no emmalaltir nosaltres mateixes o les nostres famílies i poder afrontar la feina en condicions. Els nostres companys ho han passat molt malament, perquè han vist la mort de prop cada dia, diverses vegades, i això no és habitual».
La part fosca ha estat la dels contagis. «Hem hagut d’entomar les baixes laborals de l’equip i hem hagut de fer filigranes per atendre tothom com cal», assegura Maria Martínez, cap de l’ASSIR.
El fet de treballar en un hospital relativament petit de comarca també ofereix visions diferents. Tibisay Guerrero ho compara «com si fos un hospital de guerra. De vegades som menyspreades des de fora perquè tenim una menor complexitat d’atenció i no es té en compte que en un hospital gran l’equip també ho és i aquí estàs sola contra tot. Un hospital comarcal, com el de Figueres, és molt més complex del que pugui semblar».
Erika i Maria destaquen que «l’atenció aquí és més personalitzada. Coneixes la pacient, fem Primària, hospitalització i sala de parts, la qual cosa fa que hi tinguis un contacte més seguit. Hi ha més feeling, és molt diferent d’un gran hospital de tercer nivell on hi ha llevadores específiques per a cada moment i quan arriba el part no es coneixen».
