Un dret constitucional com és el de l’habitatge ha esdevingut inviable per a cada vegada més gent que, o bé no pot pagar un habitatge o bé té serioses dificultats per fer-ho. Un grup de persones vulnerables, famílies en situació d’exclusió social i econòmica, ha arribat a ocupar les quaranta-vuit cases d’una urbanització de Vilatenim que estan abandonades des de fa més d’una dècada. Asseguren haver acabat amb els actes vandàlics que amenaçaven la zona i han netejat la brutícia i les runes que havien convertit la urbanització en una espècie d’abocador. «Com a part de la societat que som, demanem poder accedir als serveis bàsics de llum i aigua. A les cases, hi viuen famílies amb infants i nadons», assenyala Dayana Rios, portaveu dels ocupants.
Les cases les va començar a construir la immobiliària Solvia, però les obres es van paralitzar i ara estan en mans de la Sareb. Els darrers quatre anys han començat a arribar-hi famílies necessitades que han unit els seus esforços per transformar la zona i frenar el greu deteriorament dels habitatges «convertint-los en un lloc on viure i on conviure». Algunes d’elles ja s’ha empadronat al municipi. En Víctor Villa va arribar a la urbanització fa un any i mig amb quatre fills, després de perdre la feina i el pis on vivia en plena època de la Covid, perquè no podia continuar pagant ni les factures ni el lloguer. En Manuel Delgado, un camioner al qual un accident va deixar sense feina en plena pandèmia, explica que «hem ocupat les cases per necessitat. Quan vam arribar aquí no hi havia ni portes ni finestres, ni vàter, ni terres, res i encara moltes cases no tenen ni tancaments». Són casos de persones que no poden accedir a l’habitatge, algunes del país, però la majoria estrangeres, algunes de les quals no tenen la documentació en regla, amb la qual cosa queden al marge de les ajudes bàsiques i també de la possibilitat d’accedir a una feina i a un lloguer. Ara s’han unit per tirar endavant una associació «que centralitzi en una sola organització les necessitats de tots els veïns» explica l’advocat César González, que dona suport a les seves demandes.
Actuació de l’Ajuntament
L’Ajuntament de Figueres ha requerit a la part propietària que acabi el procés d’urbanització i s’ha mostrat disposat a «obrir un procés de mediació entre la propietat i els ocupes per trobar una solució al conflicte i, en cas que siguin expulsats, serà l’àrea de Serveis Socials que estudiaran cada cas» segons ha declarat el vicealcalde de l’Ajuntament, Pere Casellas.
A aquesta comunitat, se li ha atribuït darrerament una situació de conflictivitat que els veïns de les cases han desmentit, posant de manifest la tasca que han fet per netejar tot el sector i per aconseguir una bona convivència entre tots. «Ells han volgut parar els problemes amb els veïns que protesten pel tema de les ocupacions. Fins fa unes setmanes, no tenien cap visió davant la societat i es feia veure que no existien, de vegades girem la cara cap a un altre costat, per no veure aquesta classe d’actuacions» remarca l’advocat César González.
«El sistema ens ha deixat afogats» es lamentava en Víctor. Fa poc més d’un any els ocupes van rebre la visita de treballadors socials de l’Ajuntament, però llavors «van dir que tenien les mans lligades i nosaltres no vam insistir. Ja és suficient haver-nos de trobar en aquesta situació. El menjar és una cosa molt bàsica, si ens el neguen, ja l’obtenim nosaltres». La majoria dels veïns duen a terme petites tasques remunerades per subsistir, a l’espera que la situació remunti «i puguem aconseguir una feina». Ara el seu objectiu és que «l’Ajuntament ens doni un cop de mà amb els serveis públics com l’aigua i la llum i que les màquines netegin el clavegueram. De mantenir neta la zona ens encarreguem nosaltres» remarca la portaveu de les cases. Saben que una bona actitud és fonamental per tirar endavant i, en aquest sentit, els ocupants de les cases viuen amb dignitat «una situació que podria haver-li tocat a qualsevol. Hem après a valorar més que mai tot el que abans teníem i que esperem recuperar» remarquen.
La memòria social per al POUM a Figueres aporta dades de l’any 2020 sobre l’ocupació a la ciutat i situa en 244 els habitatges ocupats, una xifra que s’està actualitzant en aquests moments per part de l’Ajuntament. Darrere d’aquest fenomen d’ocupacions irregulars, també s’hi refereix l’Estudi sobre la conflictivitat a la ciutat, presentat a finals de l’any passat, on es constata que darrere les ocupacions «hi ha grans aspectes de vulnerabilitat social». Detalla que «el 35,4% de les persones en aquesta situació no compta amb cap mena de treball i tampoc cobren cap classe d’ajuda. Això també es deu al fet que se sumen factors com no tenir els documents en regla per a accedir a treballs o ajudes, o no tenir estudis que permetin apostar per alguna mena d’opció laboral». També, segons dades de l’estudi, el 96% de la població vivia amb una situació regular al seu habitatge abans d’ocupar. En el moment d’elaborar l’informe, es preveia un augment dels desnonaments a causa de la pandèmia i el creixement nombre de persones que s’han quedat sense recursos per a pagar el lloguer. La gran majoria d’aquestes persones s’han anat empobrint a conseqüència de la crisi econòmica i ara amb la crisi generada per la Covid-19.
Un dels temes més complexos a l’hora de parlar d’habitatge és que de moment no existeix una política que el garanteixi. Actualment, l’Ajuntament té uns 90 pisos distribuïts per tota la ciutat que són per a atendre situacions d’urgència social. Així mateix, l’àrea d’Habitatge ha comprat 12 habitatges per a poder oferir lloguer assequible a joves. Durant el 2020, 1.772 persones van sol·licitar un habitatge de protecció oficial a Figueres. Segons es conclou en una part de l’estudi, «es veu necessari l’elaboració d’un protocol d’actuació davant l’afer de les ocupacions irregulars que indiqui què es pot fer des de cada servei i àrea de l’Ajuntament, que estableixi quines són les responsabilitats per a cada àrea, i que generi coherència en la intervenció de part de l’Ajuntament».
Jornades de neteja per mantenir l'estat de salubritat de la zona
Els ocupants de les cases abandonades de Vilatenim es reuneixen els diumenges per fer jornades de neteja i, en poc temps, han revertit l'estat de degradació que presentava la zona on s'havia acumulat la brutícia i les deixalles. «Quan vam arribar, les cases estaven cremades, les hem netejat i les hem convertit en un lloc digne per viure. També hem creat zones d'esbarjo i ja no hi ha persones no recomanables que solien venir», assegura la portaveu de les cases ocupades Dayana Marjuri Rios.
«En aquesta situació de crisi tots podem arribar a ser persones vulnerables»
Els ocupants de les cases de Vilatenim creen una associació per obtenir «un suport pacífic i respectuós entorn de les administracions», amb el suport de l’advocat César González.
Els ocupants de les cases quines expectatives tenen?
Les cases no són nostres i encara que estiguin abandonades tenen un propietari i un dia pot fer les accions que corresponguin per recuperar el bé, encara que sigui per tenir-lo tancat. Ells saben que això pot durar un temps, però que arribarà el moment que hauran de marxar.
Ara es volen constituir com a associació, quins objectius persegueixen?
Volem intentar millorar la qualitat de vida d’aquestes persones, però no sabem per quant de temps. Ells entenen que és una situació transitòria. En la mesura que vagin aconseguint treball, marxaran. Molta gent pensa que aquestes persones viuen aquesta situació pel fet de ser estrangeres i no tenir papers, però el tema de les cases ocupades no és una situació d’immigració, sinó que s’ha derivat de la crisi econòmica generada per la Covid arran de la falta d’habitatge o de treball i, en aquesta crisi, tots podem arribar a ser persones vulnerables. Els ocupants acabaran marxant perquè a ningú li agrada viure assenyalats. Marxaran per adquirir un lloguer de lliure mercat. Això és com un pont per poder estalviar, millorar el seu benestar econòmic i establir-se en un domicili diferent. Volem que la societat entengui que aquestes cases no són un antre de perdició.
Quins passos esteu seguint ara?
Ara estem acabant de constituir l’associació, ja té els estatuts formats i en poques setmanes presentarem a l’ajuntament instància per intentar que arribin fins a les cases els serveis bàsics. Tampoc estaria lluny de la realitat que independentment de la situació d’ocupació, els subministraments arribessin fins a les comeses de la casa. Després cada persona s’hauria d’encarregar d’organitzar-se si l’ajuntament finalment considera oportú facilitar el tema.
«Jo no veia que fossin un espai habitable, però les hem convertit en un lloc digne»
En Víctor Villa ocupa una de les casetes de Vilatenim juntament amb la seva dona, els seus fills de 16, 12 i 3 anys i els seus sogres. Fa tretze anys que va arribar a Espanya i va aconseguir portar la seva família des de Colòmbia, fa quatre anys. En el seu cas, la Covid ha colpejat amb força la seva estabilitat laboral i familiar, perquè després de treballar set anys seguits en una empresa a través d’ETT, «només em van donar tres mesos d’atur i em vaig quedar sense res». Arribar fins al dia d’avui ha estat molt dificultós per a en Víctor, que recorda l’estat en què estaven les cases: «Jo no veia que fos un lloc per viure, però vam netejar, vam desinfectar-ho tot, i ara les cases estan molt netes i molt habitables».
Es lamenta de la seva situació a l’espera que millorin les seves condicions de vida i pugui anar saldant petits deutes que va acumular: «Jo ja no podia continuar pagant els rebuts de llum, ni d’aigua, ni el lloguer del pis on vivíem. Per no tenir més problemes, vam marxar i ara vivim aquí». Malgrat les mancances que suposa no disposar dels serveis mínims, «els nens viuen tranquils a la zona», assegura en Víctor. «De vegades entre alguns veïns paguem una cisterna d’aigua, de 10.000 litres, i ens la repartim». Viure a les casetes, assegura, «ha estat una lliçó de vida».
«Vam entrar a les cases per pur desesper, però ens ho prenem amb fortalesa»
«Vaig acabar ocupant una de les casetes de Vilatenim, com les anomenem, per pur desesper. Tots els que estem aquí som famílies vulnerables, a les quals la situació econòmica ens ha portat a viure una situació com aquesta» explica la portaveu de les cases ocupades, Dayana Ríos. «Jo tenia feina, fins que em van posar a l’atur i, en plena època de la Covid vaig muntar un bar, però va fracassar i em vaig quedar plena de deutes». Al seu país, Colòmbia, es dedicava al món de la ràdio comunicació durant molts anys, «però coses de la vida, que un no sap què passarà mai. Cada situació s’ha de prendre amb orgull i molta fortalesa».
Fa un any i mig que va instal·lar-se a una de les cases juntament amb la seva filla, la seva neta i dues gatetes. «Ha estat i és molt difícil, perquè no tenim aigua, no tenim llum, no tenim els serveis bàsics. Alguna gent s’ha posat plaques solars, l’aigua ens toca anar a buscar-la a les fonts i repartir-la entre tota la comunitat, és molt dur, tot plegat». Com a portaveu de les casetes posa en evidència la necessitat de millorar el benestar de la comunitat pel que fa als serveis bàsics: «No demanem res, només que l’Ajuntament ens doni un cop de mà i faci arribar fins a les casetes l’aigua i la llum» reivindica.
