Mon Bonaterra i Moltó (Martinet de Cerdanya, 1967) ocupa l’alcaldia de Vilamaniscle des del 2007. Soci d’una empresa empordanesa de comunicació, Bonaterra va formar part de la junta de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Bonaterra avisa que en tota entrevista que concedeix als mitjans de comunicació posa a debat els micropobles. En aquesta conversa, però, també toquem altres temes d’abast municipal i comarcal.

Què han pogut fer en aquest mandat, fins ara, dels objectius que tenien plantejats?

Els estem seguint, sense problema, els objectius, però no hem pogut continuar aquella feina intangible. Ara tornem a començar per assolir-ho. Els ajuntaments petits depenem molt del que ens donen les entitats supramunicipals. El que hem fet ha sigut substituir les fonts d’energia per energies renovables.

Quin és l’objectiu per al final d’aquest mandat?

Teníem pendent seguir amb la remodelació urbana del poble i volem fer el carrer Sant Quirze, que porta cap a Rabós i a Sant Quirze de Colera. De manera que pacifiquem el trànsit i compartimentem la sala polivalent, perquè tingui uns usos més afins al poble.

De quina manera?

La sala és molt gran i quan fem activitats per a la gent del poble, durant tot l’any, no és agradable, perquè som un poble petit. Hem presentat tres projectes als fons Next Generation, però la decisió no és nostra, malauradament, com passa en tots els pobles petits. Nosaltres proposem, però els que decideixen són uns altres.

Com els ha afectat la pandèmia?

El que ens ha afectat més, a nosaltres, és dins l’àmbit de fer veïnatge. Totes les trobades que es feien entre els veïns del municipi s’han hagut d’anul·lar i tot això ha fet que sigui més distant, però tot el veïnatge s’ha reforçat, sobretot entre la gent gran, ja que nosaltres posàvem l’Ajuntament al seu servei, perquè estiguessin més tranquils.

Pel que fa a la gestió municipal, què els ha comportat?

Hem hagut de reforçar els serveis socials i, ara, ens estem plantejant de mantenir-ho, això. Hem pogut obrir la piscina, aquests dos anys, amb restriccions i hem anul·lat la Jazzejada. Com que, malauradament, tenim pocs serveis, l’afectació no ha estat tan brutal.

Què n’espera Vilamaniscle, dels fons Next Generation?

Per un costat, la transició energètica, i, de l’altre, desenvolupar economies locals. A Vilamaniscle, fa uns anys, no hi havia cap negoci i, ara, hi ha tres cellers, un hotel, diversos apartaments turístics, etc. Hem de ser coherents amb això.

Se senten afectats pels projectes de molins de vent?

Directament, no, però cal una repensada. Crec, però, que no ens escoltaran. L’Albera no està en contra de les energies renovables, però creiem que la proposta que ens han fet no és coherent amb el que és el territori. Ens preocupa bastant. Nosaltres podem proposar, però la decisió no és nostra i això és una mancança democràtica. Ens diuen que ens escolten, però ens escolten xiulant. Ens hem d’empassar gripaus, que no ens hauríem d’empassar perquè no hi estem d’acord.

Tenen bona entesa amb els pobles veïns? Poden treballar conjuntament?

Per veïnatge, sí, que treballem conjuntament. Això crea més burocràcia i altres històries. El que fem sempre és donar-nos suport. En aquest sentit, ja hi ha el Consell Comarcal que ens pot ajudar.

Què hi falta, en aquest territori?

Una cosa essencial, no només aquí, sinó a tot el país, falta que se sigui conscient del que és el territori. Ara, des del Consell Comarcal, s’està treballant en matèria de gestió de residus i això serà un pas endavant. El que ens falta és solucionar el tema de l’aigua i de les depuradores. La majoria no tenim depuradora i falta un pla perquè s’executi.

S’han plantejat recuperar activitats aquest any 2022?

Sí, l’any passat vam ser molt cauts, recuperant, només, la festa major i amb restriccions. Aquest mes de febrer tenim la reunió per decidir què farem aquest any, però la intenció és recuperar la Jazzejada i la festa major. Nosaltres, quan fem més actes, és a la primavera i l’estiu. S’ha de gestionar bé i, com que la majoria d’actes que es fan a Vilamaniscle són a l’aire lliure, creiem que seran possibles de realitzar.

Anna Torrentà, l’alcaldessa d’Ordis, un altre micropoble empordanès, ara és diputada al Parlament...

Els municipis petits ens veiem poc escoltats, no tenim força. Com a alcalde de municipi petit, em sento poc escoltat, mani qui mani. Cada cop, però, tenim més visibilitat, en aquests moments. Ens ajuda tenir diputades i diputats al Parlament, tot i que, en política, tots els objectius són a llarg termini. El paper de l’Anna Torrentà, però, es nota molt visiblement.