El figuerenc Narcís Monturiol i Estarriol (1819-1885) va ser un dels precursors de la navegació submarina. Amb els seus Ictineu va demostrar que desplaçar una nau mecànica sota l’aigua era possible. L’inventor empordanès va iniciar les seves investigacions pensant, en part, en la feina dels corallers que treballaven a la Costa Brava. Isaac Peral Caballero (1851-1895), militar de carrera, va donar vida a un concepte de submarí pensat amb finalitats bèl·liques. El nom d’un i altre han figurat de manera reiterada en la denominació dels submarins que ha tingut l’Armada espanyola.
Malgrat els avenços tecnològics d’abast mundial apuntats per Monturiol i Peral, des de principi del segle XX fins ara, tots els vaixells submergibles de l’Armada procedien de drassanes de països estrangers. Al llarg de la història, tres submarins han estat batejats amb el nom de Narcís Monturiol i, en aquests moments, les drassanes espanyoles de Navantia, a Cartagena, estan construint el que serà la quarta nau que portarà el nom de l’enginyer de Figueres.
Es tracta de l’S-82, el primer de fabricació amb tecnologia estatal i el segon de la sèrie S-80. El primer a entrar al mar va ser l’Isaac Peral (S-81), un submarí que va despertar molta polèmica perquè, un cop ajuntats tots els seus cossos, es va descobrir que era massa curt i pesava massa, amb la qual cosa la seva capacitat d’immersió era impossible.
Durant la segona meitat del segle XX, l’Armada espanyola va treballar amb submarins de la classe Delfín (S-60) i Galerna (S-70). Ambues versions eren de disseny francès, encara que s’havien construït a Cartagena, on hi ha, també, la base naval d’aquests vaixells militars. Als anys noranta, l’Armada va decidir tirar endavant el seu propi projecte de submarí amb la classe S-80, que amb la modificació posterior passaria a dir-se S-80 Plus. La construcció del primer vaixell ha estat molt costosa. Inicialment, el cost del programa era de 1.800 milions d’euros i la data de lliurament estava prevista per al 2013; no obstant això, aquesta xifra va augmentar a 3.000 milions el 2014 i a una forquilla entre 3.635 i 3.935 milions el 2018. La xifra ha anat en augment aquests darrers anys.
L’1 de març de 2021, la dotació de l’S-81 Isaac Peral va prendre formalment possessió del submarí a la drassana de Cartagena, amb el seu primer comandant, el capità de corbeta Manuel Corral. El 22 d’abril es va dur a terme la cerimònia d’apadrinament a flotació presidida pel rei Felip VI i, en el qual, la princesa d’Astúries, Leonor de Borbó, va apadrinar el vaixell.
En paral·lel, Navantia ha anat construint la segona nau de la classe, la qual porta el nom de Narcís Monturiol. Aquest desembre, la nau ha rebut una de les seves parts més importants, la Vela, que és la part superior del submarí, la torreta més visible quan el submarí navega en superfície.
Una llarga història
El primer submarí militar que va lluir el nom de Narcís Monturiol va ser l’A-1 de la Classe A, que va estar en servei entre 1917 i 1934, just fins poc abans d’iniciar-se la Guerra Civil. Després de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els Estats Units i Espanya van permetre una col·laboració militar estreta, sobretot pels interessos nord-americans de tenir un peu i mig a Europa, l’Armada espanyola va obtenir diversos vaixells submarins i de superfície que havien servit en el conflicte i en etapes posteriors. Aquest va ser el cas de l’S-33 Narcís Monturiol, que havia servit a la marina americana com a USS Picuda, de la Classe Balao. Va arribar a Espanya el 1972, però la seva etapa de servei va ser molt curta a causa de nombrosos problemes tècnics. Va ser substituït per l’S-35, l’antic USS Jallao, que també va ser batejat amb el nom de Narcís Monturiol. Va estar actiu entre 1974 i 1984.
Com a curiositat, també hi ha hagut un altre submarí batejat amb connotacions empordaneses. Es tracta de l’S-74 Tramontana, de la Classe Galerna.
Un mariner castelloní va viure la guerra sota l’aigua
Els pobles costaners de l’Alt Empordà han estat, des de sempre, fornidors de dotacions de vaixells de l’Armada, especialment durant la llarga etapa del servei militar obligatori. Molts d’ells hi anaven com a voluntaris. La presència, però, de mariners i comandaments d’origen empordanès a l’arma submarina no ha estat molt nombrosa, a causa de la poca disponibilitat que sempre ha tingut la marina de guerra d’aquesta mena de naus.
Jordi Canet Avilés i Manel Puig Palmer, en el llibre Retalls de guerra. El testimoni dels excombatents castellonins a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), treuen a la llum la història de diversos veïns de Castelló d’Empúries que van participar en el conflicte, un dels quals va servir en els submarins de l’Armada en aquella fosca etapa. Aquest seria el cas de Fernando Canet Ayter, que va formar part del submarí B-3 com a ajudant de cuiner, des del bàndol republicà. «Estava a Cartagena de mariner ras. Va venir un senyor a buscar-me per anar a fer d’ajudant de cuina», relata. Canet explica que el 18 de juliol eren a Mallorca i que l’oficial de ràdio va falsificar un missatge per a aconseguir que el vaixell es traslladés a Menorca, que estava del costat republicà.
Canet detalla un desplaçament de Barcelona a Cartagena que va acabar amb un ensurt. «Vam haver de travessar la desembocadura de l’Ebre, el comandant, com que tenia una mica de por perquè es veien unes llums a alta mar, anava massa a la vora de la costa i vàrem embarrancar. Però, a còpia d’anar provant, anar provant, ens en vam sortir tots sols».
