Els pobles costaners de l’Alt Empordà han estat, des de sempre, fornidors de dotacions de vaixells de l’Armada, especialment durant la llarga etapa del servei militar obligatori. Molts d’ells hi anaven com a voluntaris. La presència, però, de mariners i comandaments d’origen empordanès a l’arma submarina no ha estat molt nombrosa, a causa de la poca disponibilitat que sempre ha tingut la marina de guerra d’aquesta mena de naus.

Jordi Canet Avilés i Manel Puig Palmer, en el llibre Retalls de guerra. El testimoni dels excombatents castellonins a la Guerra Civil espanyola (1936-1939), treuen a la llum la història de diversos veïns de Castelló d’Empúries que van participar en el conflicte, un dels quals va servir en els submarins de l’Armada en aquella fosca etapa. Aquest seria el cas de Fernando Canet Ayter, que va formar part del submarí B-3 com a ajudant de cuiner, des del bàndol republicà. «Estava a Cartagena de mariner ras. Va venir un senyor a buscar-me per anar a fer d’ajudant de cuina», relata. Canet explica que el 18 de juliol eren a Mallorca i que l’oficial de ràdio va falsificar un missatge per a aconseguir que el vaixell es traslladés a Menorca, que estava del costat republicà.

Canet detalla un desplaçament de Barcelona a Cartagena que va acabar amb un ensurt. «Vam haver de travessar la desembocadura de l’Ebre, el comandant, com que tenia una mica de por perquè es veien unes llums a alta mar, anava massa a la vora de la costa i vàrem embarrancar. Però, a còpia d’anar provant, anar provant, ens en vam sortir tots sols».