La Confederació Mundial d’Activitats Subaquàtiques (CMAS) obre un nou departament dedicat a la ciència ciutadana. Segons explica el responsable de biologia del nou departament, Boris Weitzmann, la CMAS pretén agrupar els mons de la ciència i de la ciutadania: «Durant molts anys la informació dels ciutadans es valorava poc, perquè venia de gent que majoritàriament no tenia formació científica. No obstant això, en els últims anys s’està donant més importància a aquest tipus de dades perquè, encara que no sigui la informació més fina, arriba amb molta quantitat. Aquest gran volum d’informació de valor és molt útil».

Les accions que es duran a terme començaran a l’Escala, ja que tant Weitzmann com el coordinador del departament, Gustau Vivar, estan establerts a la zona, però estaran encarades a realitzar-se dins l’àmbit mundial. «La CMAS és a escala mundial. Aquests canvis comencen a l’Escala perquè ha resultat que tant en Gustau Vivar com jo estem aquí, però hem de pensar en la màxima de ‘pensa en global i actua localment’. Actuem aquí perquè som aquí. Tanmateix, això és per fer-ho a tot el món».

Tot i que encara no hi ha res decidit, la ciutadania podrà ajudar en projectes com el seguiment d’espècies invasores i d’espècies indicadores del canvi climàtic, que ja s’estan fent actualment, o amb la identificació de meros a la costa empordanesa. A més, també es podran dur a terme accions des de la pràctica de l’snorkel, com observar el medi i els seus canvis o avaluar espais concrets. De fet, fins i tot es podrà fer aportacions caminant per la platja, amb l’observació d’escombraries marines.

Les plantes fanerògames: Un dipòsit de CO2

Una altra de les possibles accions que podrà dur a terme la ciutadania és la vigilància i conservació de les plantes fanerògames de la costa empordanesa.

Entre l’Escala i Roses hi ha un gran prat de gram (Cymodocea nodosa) de 800 hectàrees que fins fa pocs anys no estava cartografiat ni acreditat oficialment. L’existència d’aquests prats ajuda a mitigar la nostra petjada de carboni, ja que, amb el procés de fotosíntesi, aquestes plantes retenen diòxid de carboni en els seus entramats d’arrels, el conegut com a «carboni blau».