El president d’Òmnium Alt Empordà, Eduard Cebrià, explica com és la situació de la llengua catalana a la comarca i descriu les diverses iniciatives d'Òmnium a l'Alt Empordà per intentar potenciar l'ús del català. Destaca la falta de recursos de les administracions per arreglar aquesta situació i el paper fonamental de les entitats com Òmnium i l'ANC. Parlem amb ell sobre l’estat del català a l’Alt Empordà.

Quina és la situació de la nostra llengua a Figueres?

Recentment he fet un estudi i he pogut veure dades del 2011. Només el 65% de la població de Figueres era capaç de mantenir una conversa en català. D’aquí poc sortiran les dades del 2021, que es fan estudis cada deu anys, i dubto molt que la meitat de la població pugui tenir una conversa en català.

I a les escoles i els instituts?

Comença a haver-hi problemes. A la junta hi ha un company que és professor al Muntaner i explica que a vegades costa fer la classe sencera en català. La situació a Figueres és catastròfica.

I a la resta de la comarca?

M’hi he fixat en els companys de classe dels meus fills. La gent se’n va a viure als pobles i estem guetitzant Figueres. Hi ha més català als pobles que a la capital. De 25 catalanoparlants que hi havia a la seva classe, 19 vivien fora de Figueres.

S’estan duent a terme iniciatives per canviar aquesta situació?

Ens estem movent nosaltres (Òmnium), l’ANC, i una mica l’Ajuntament i el consorci. Nosaltres abans de la pandèmia, teníem quasi 300 alumnes a les classes de català que oferim, però la llista d’espera era de 500 persones. Nosaltres funcionem amb voluntaris i tenim recursos per acceptar més gent. No es dediquen recursos a aquesta gent que vol aprendre català.

I actualment?

Molts d’aquests professors que feien català a Òmnium eren professors jubilats. Per la pandèmia vam haver de deixar de fer classes amb professors de més de setanta anys i el problema s’ha fet més greu per la falta de voluntaris.

Hi ha altres iniciatives en marxa?

Amb l’ANC tirarem endavant un projecte per ajudar els comerços, sobretot de gent immigrada, per a retolar en català; farem les traduccions, els donarem un cop de mà.

A més, l’Empordà és una comarca molt heterogènia...

Clar, no és el mateix Maçanet de Cabrenys que Roses. A les zones de costa la situació és molt complicada. On la situació és pitjor, però, és a la frontera. A la Jonquera ha empitjorat molt.

Què pot fer la ciutadania per ajudar?

Un problema que tenim els catalanoparlants és que de seguida canviem d’idioma per entendre’ns, i hi ha molta gent que entén el català. Ens ho hem de fer mirar nosaltres mateixos. La feina és nostra de no canviar d’idioma i parlar en català.

Tot i això, gran part de l’oferta cultural de l’Empordà és en català...

Sí, però no arriba a la població no catalanoparlant. Nosaltres ara tenim dos projectes per això. Un és el Tàndem, que es tracta d’anar al teatre amb els alumnes que tenim de català. Ha anat molt bé. I l’altre són els grups de conversa, amb dos catalanoparlants, que funcionen bé, però ens falten voluntaris. A més, vam llençar la campanya «Empordanagem», per ensenyar l’àmbit en el qual viuen. Vam anar al Museu del Joguet, al castell, volíem anar als aiguamolls... Ara està aturat per la pandèmia, però la intenció és continuar a principi d’aquest any, perquè, encara que sembli una broma, hi ha gent de Figueres que no sap que té el mar a pocs quilòmetres.