Jordi Cabezas i Llobet va ser el fundador i primer president de l’Associació Cultural i Esportiva Jonquerenca (1970-1987). També va presidir la Societat Unió Jonquerenca (1987-1991) i va ser regidor (1991-1999) i alcalde de la Jonquera (1999-2011). També va ser conseller comarcal i va presidir aquest organisme entre el 1999 i el 2007. Nascut a Cantallops el 1947, va dedicar la seva vida professional al món de les duanes. Activista cultural i gran amant del patrimoni i la natura, presideix l‘Associació d’Amics del Museu Memorial de l’Exili i el Casal de l'Avi jonquerenc, una entitat amb associats de tots els pobles veïns.
És un gran coneixedor de l'Albera i una veu escoltada quan es tracta de temes que afecten el territori. Ha estat una de les veus que s’han fet sentir, aquestes darreres setmanes, contra el canvi de model del Parc de Bombers de la Jonquera.
Com s’ha arribat al moment de confrontació entre els municipis de l’Albera i les Salines amb la intenció de la Generalitat de canviar el model del Parc de Bombers de la Jonquera, amb efectius voluntaris en lloc dels funcionaris?
La conselleria d’Interior vol implementar un canvi tècnic, segons ha explicat, que pretén concentrar els seus efectius en els parcs grans en detriment dels petits que hi ha en el territori. Al mateix temps, ha de resoldre el tema de la falta de personal, ja que els efectius actuals no compleixen els requeriments que marquen els protocols. Aquest canvi afecta diversos parcs de l’àrea de Girona i, especialment, el de la Jonquera. Parlant clar, volen vestir un sant per despullar-ne un altre. I creiem que el nostre cas no ha d’anar per aquest camí.
Per què creu que no ha de ser així?
La gent que hi entén, com els bombers veterans que coneixen bé la situació, o els mateixos sindicats, deixen clar que aquest canvi és un error. Potser en alguns municipis sense risc i amb un parc més gran a la vora, aquesta modificació té sentit, però aquí no. Estem en un territori amb risc constant. És el lloc de pas de camions amb mercaderies de tota mena, moltes de perilloses. Hi ha una superfície comercial de 80.000 m2, que poques capitals de comarca tenen, que va a més, i ja no parlem del risc d’incendis forestals. Les estadístiques diuen que hi ha un risc evident en diversos fronts. Aquest és un parc estratègic, de totes, totes. Els bombers que coneixen el terreny s’estiren els cabells. Els tècnics han fet uns informes sense saber el terreny que trepitgen.
Els responsables diuen que el parc de la Jonquera no té gaires incidències al llarg de l’any.
Per sort, és així, però el perill potencial hi és per tots costats. Per aquí passen milers de camions cada dia, hi ha dipòsits de combustible per tot arreu. Només de mercaderies perilloses, circulen mig miler de camions diaris. El parc de la Jonquera va ser pioner, els anys vuitanta, en tenir cisalla per a excarcerar víctimes d’accident. Recordo fins i tot els primers simulacres i l’aprenentatge amb l’eina que es va fer amb els bombers francesos de l’altra costat de la frontera, que tampoc en tenien. Miri, quan es va incendiar la fàbrica de piscines d’Agullana, si no arriba a ser per la ràpida arribada del camió de la Jonquera, segons els testimonis, la nau on hi havia productes inflamables hauria pogut explotar. I sembla que l’Albera no els importi gaire. Quan comparen el parc de la Jonquera amb el de Puigcerdà ja està tot dit.
Set municipis han fet un front comú per aquest tema.
Ens hem unit la gent d’aquests pobles, i les seves entitats, perquè sabem on vivim i que el canvi del Parc de Bombers ens posa en risc a tots. No hi ha hagut debat previ entre la conselleria d’Interior i els ajuntaments. S’ha fet amb nocturnitat i traïdoria, explicant el canvi quan ja estava tot decidit. Cada dimecres ens manifestem. En una de les trobades ja vaig proposar que, si el canvi prospera, s’haurien d’exercir accions penals populars, totes les que siguin possibles, d’acord a dret, inclosa l’acusació de prevaricació i d’omissió del deure de socors, contra el conseller d’Interior i el cap de la Regió d’Emergències de Girona, per haver comès un delicte públic, amb coneixement de causa, ja que reiteradament els hem advertit del perill i de la irresponsabilitat que comporta el tancament del parc.
El tema de les mercaderies perilloses és el més preocupant?
Fa anys que, des de l’Ajuntament, hem estat alertant que caldria un aparcament específic per als camions que fan aquest transport. No pot ser que campin per tot arreu, barrejats amb tots els altres, en un espai com el nostre.
Veu alguna similitud en la manera d’aplicar aquest canvi i el procés d’implantació de parcs d’energia renovable?
De com va aquest desplegament energètic d’ara, no en puc parlar gaire, perquè no en tinc prou coneixement, però sí que puc lamentar que s’hagi generat la polèmica existent. Fa deu anys, des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà es va arribar un consens amb entitats ecologistes reconegudes, com la Iaeden-Salvem l’Empordà, per proposar que la implantació dels molins es fes en el corredor d’infraestructures entre l’AP-7, el TGV i l’N-II, i la part baixa de la carretera de l’Albera. Lamento que aquell consens generat des del territori no hagi servit per a res.
