Des de fa mesos, no hi ha setmana que el barri del Culubret de Figueres no sigui notícia pels talls energètics que pateixen els seus veïns a causa de les connexions irregulars que afecten les línies elèctriques. Endesa, els cossos policials i l’Ajuntament estan a sobre d’un problema que té moltes connotacions legals i que acaben afectant de ple els clients que tenen un contracte de servei amb la companyia.

El govern figuerenc ha fet passes per a portar el tema a la fiscalia, mentre que Endesa manté oberta la línia del diàleg per a intentar trobar solucions, pensant sobretot en els clients afectats. Fa dues setmanes, les dues parts van seure per parlar de la nova organització de la companyia. De la reunió, en va sorgir la voluntat de seguir treballant a la recerca d’una solució per als barris del Culubret i de Sant Joan.

«Estem molt preocupats per l’onada de sobrecàrregues per connexions irregulars que estem tenint últimament i que estan afectant clients que sí que tenen contracte elèctric. Hem detectat un creixement del 500 per cent d’aquestes connexions irregulars que provoquen reiterades desconnexions de les nostres línies i dels nostres clients», explica Marc Ruaix, nou cap de la Unitat Territorial d’Endesa a les comarques gironines.

Consum no domèstic

«Tenim constància que un de cada tres habitatges d’aquest barri no té contracte elèctric i que el seu elevat consum no és domèstic, la qual cosa provoca la desconnexió i, de forma addicional, el desgast constant de les nostres instal·lacions. Com a mostra, en la intervenció de fa dues setmanes, de 116 habitatges inspeccionats conjuntament amb les forces de seguretat, 57 tenien connexions irregulars; és a dir, quasi el 50 per cent», relata Marc Ruaix.

«Per fer-nos una idea del volum del problema –afegeix–, aquestes 57 connexions irregulars corresponien a l’equivalent del consum domèstic de 350 habitatges. Estem parlant de més d’un 600 per cent per sobre del consum que seria previsible i normal».

Dos casos singulars

Els casos de Figueres, als barris del Culubret i Sant Joan, i Girona, a la Font de la Pólvora, són els més extrems que coneix la companyia Endesa a Catalunya. Els talls de llum van començar fa uns deu anys, una dada que coincideix amb els inicis del conreu de marihuana en hivernacles domèstics que necessiten energia per a generar la temperatura adequada per a la seva maduració.

Cada cop que hi ha talls de subministrament a causa de les sobrecàrregues que produeixen una desconnexió –«en cap cas parlem d’avaria», matisa Ruaix–, Endesa reposa el servei anant a la instal·lació. Les línies tenen una capacitat dimensionada pel nombre de clients amb contracte que hi ha a la zona i amb un marge important. «Evidentment, hi ha uns sistemes de desconnexió per a quan es produeix una sobrecàrrega, com pot passar en el nostre domicili quan col·loquialment fem saltar els fusibles perquè hem connectat algun equip que consumia en excés», remarca.

Hi ha dies que els tècnics d’Endesa hi han d’anar fins a tres cops per a recuperar el sistema. Marc Ruaix deixa clar que «una línia que es desconnecta és una línia de risc. Les connexions irregulars posen en risc els habitatges i provoquen un doble problema de seguretat per als propis habitatges, els seus residents i la integritat de la línia, fins al punt que aquests darrers anys s’han registrat nombrosos accidents i incidents que han provocat incendis a les instal·lacions fetes pels residents i ensurts importants».

L’allau d’incidències constants evidencien que la problemàtica no està generada per la capacitat de la línia. «Els comptadors intel·ligents ens permeten mesurar el consum dels nostres clients i veure quin és el consum real del barri.

I la diferència està en les connexions irregulars. Si parem atenció als percentatges abans esmentats, del 500 i el 600 per cent, ens adonarem quin és l’abast del problema, que no té res a veure amb la capacitat de la línia», conclou Marc Ruaix.

Millora de l’automatització de la xarxa i tancament d’anelles

Fins a la data, la línia d’actuació d’Endesa ha estat treballar per a reduir la causa. «Hem sobredimensionat els nostres equips de treball al Culubret per a poder intervenir de la manera més ràpida i eficient possible. A més a més d’invertir per a aconseguir una actuació telemàtica a distància que permet reduir el temps de reconnexió», explica Marc Ruaix.

A Figueres, dins del pla d’actuació 2020-2021, la companyia ha invertit 2,5 milions d’euros, en diversos aspectes, com ara l’automatització de la xarxa, la creació de cel·les de mitja tensió a la subestació i l’estesa de la xarxa subterrània per tancar les anelles i facilitar connexions ràpides en cas d’avaries. Marc Ruaix té clar que «pel que fa al Culubret i Sant Joan, les solucions només vindran si treballem en xarxa totes les parts implicades. Per la nostra part, la predisposició és total per aconseguir-ho».