Com cada any per aquesta data, coincidint amb la diada dels Sants Innocents, us proposem un viatge en els fets i les imatges més rellevants o curioses que ens han acompanyat a la ciutat de Figueres. Són l’expressió d’una gent i d’una manera de fer que ens ajuden a fer empordanisme pels quatre costats. Aquestes i altres imatges s'han presentat el dimarts, 28 de desembre, a l’auditori dels Caputxins, en una nova celebració del Dia Mundial de l’Orgull Figuerenc (20 hores).
Covid i essencials
El fet més rellevant l’any 2021, a escala mundial i també a Figueres, ha estat la vacunació contra el virus de la Covid-19, l’agent infecciós acel·lular que va trasbalsar el món des del 2020. A la ciutat, s’organitzaren campanyes de vacunació massiva, per reduir els efectes de la pandèmia a la població, en disminuir contagis i minimitzar l’afectació a les persones vulnerables. Les primeres vaccines s’aplicaren en l’aparcament del CAP Ernest Lluch a persones grans que no havien de baixar del cotxe, a l’estil d’un Mac-Vac que en lloc de menjar ràpid servien de vacunes a l’instant. Més tard, amb l’arribada progressiva del vaccí, es concentrà l’aplicació al Molí de l’Anguila, que deixava per uns dies la seva funció de centre cultural i tablao flamenc per esdevenir un establiment sanitari d’emergència.
El personal sanitari tractà la ciutadania de forma exquisida i hi hagué mostres públiques d’agraïment, com l’escultura Maleït covid que l’artista Xavier Raventós regalà a l’hospital. A la zona verda hospitalària es col·locà una placa amb la inscripció: «La ciutat de Figueres, a totes aquelles persones que han contribuït en la lluita contra la Covid-19». El virus va estar present en altres creacions artístiques, com l’obra mural de l’artista BL2A a la caixa de llums de l’exterior de Museu de l’Empordà, i en la mostra Empordoneses 2021, exposició que portà per títol «Un estrany en el seu hàbitat», amb peces com Després de la Covid, res d’allò dit, ja que la pandèmia que no ens va fer més solidaris ni sostenibles.
Campanya «M’encanta Figueres»
La Covid-19 va accelerar molts canvis, com l’augment del comerç electrònic, incrementà la desocupació i engrandí la crisi econòmica global. A Figueres, el comerç local quedà afectat, amb el tancament de comerços per baixa rendibilitat i altres per manca de relleu generacional, com la botiga centenària calçats Falgarona.
La crisi econòmica es va fer evident. A tall d’exemple, les manifestacions del gremi de perruqueries, barberies i estetes, que van reclamar la reducció de l’IVA al 10%, en considerar-se com un sector essencial.
A Figueres, la sensació de desànim era important; es comentava que totes les botigues del grup Inditex marxarien de la ciutat, després del tancament d’Oysho i Bershka. En aquest context, una visita obligada per als figuerencs van ser les obres del centre Amazon al Far d’Empordà.
El científic Antonio Turiel, resident a Figueres i especialista en energia i matèries primeres, aparegué en nombrosos mitjans de comunicació per explicar la crisi, ja que en un planeta finit els recursos no són infinits, la qual cosa hauria de comportar canvis crucials en la nostra societat, aspectes que desgrana en el seu llibre Petrocalipsis.
A Figueres se celebrà el debat «Tramuntanada», organitzat pel Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà, davant la proliferació de projectes d’energies renovables a l’Albera i els Aspres, on s’exposaren posicions antagòniques, des dels promotors d’instal·lar el màxim nombre d’aerogeneradors fins als defensors de l’Albera lliure de molins.
La crisi i l’enyor de la Figueres del passat –que no tornarà– provocà, a les xarxes socials, un sentiment despietat d’autocrítica vers la ciutat. Es repetia la figueresa, concepte encunyat per l’escriptor figuerenc Vicenç Pagès que seguia plenament vigent. Ara bé, dins d’aquest maremàgnum de queixes i comparacions amb Girona, va aflorar la campanya «M’encanta Figueres», engegada per la poetessa Montse Cufí.
Aniversari feliç
La nostra ciutat, culturalment rica i que compta amb una munió d’activistes, va celebrar el 2021 molts aniversaris, com el centenari de la Cate, entitat que va ser pregonera de les Fires i Festes de la Santa Creu.
El Museu de l’Empordà va gaudir d’una doble efemèride, el 75è aniversari de la fundació i el cinquantenari de l’edifici de la Rambla el qual va iniciar les obres de la planta baixa per fer-la més accessible i donar-li més visibilitat. El motel Empordà va fer seixanta anys, amb l’orgull de continuar sent una catedral gastronòmica del país.
La companyia de teatre La Funcional evocà els trenta anys damunt dels escenaris amb el projecte anomenat Casa Txhèkhov, un dels autors que més ha marcat la companyia en aquestes tres dècades de trajectòria. La Colla Dolça Tardor, elenc fundat per Rosa Maria Malé, bufà les espelmes del vintè aniversari amb l’espectacle Festa major.
Dins del paisatge urbà, la ciutat ha vist tancar diverses llibreteries, com Masdevall, Mallart, Groc, Lara, Text, Llegim i un llarg etcètera, així que una llibreria com la Ploma acompleixi tres dècades de servei és motiu de satisfacció figuerenc. Per molts anys!
Capital cultural
Un dels fets més rellevants fou el tancament de la galeria Dolors Ventós, després de quinze anys de vida. Tothom va agrair la generositat de la Lola, en apostar per autors i autores emergents i oferir moltes propostes artístiques allunyades de plantejaments comercials.
Pel que fa a la publicació de llibres, hi hagué una allau de títols, amb la paradoxa que arribarà el dia que la ciutat tindrà més escriptors que lectors. De llibres sobre la ciutat, destacaren Històries d’alcalde, de Joan Armangué, que presentà sis cops a Figueres, dins d’un recorregut pels barris i en una sisena de localitats, on va reflexionar sobre el municipalisme i l’herència de Pasqual Maragall. També veié la llum Toponímia històrica del terme de Figueres, de Toni Egea, que ha esdevingut obra de consulta per als investigadors locals i el volum L’institut Ramon Muntaner de Figueres / pedagogia, cultura, identitat, obra coral guanyadora de la Beca de Recerca Ciutat de Figueres 2013.
El maridatge de Dalí amb la ciutat avançà amb la campanya «Dalí de Figueres», que tingué com a acció més espectacular la projecció del quadre Galatea de les esferes a la façana lateral del Teatre-Museu. Aquesta fusió de boles i pans de crostons amb l’aparició de Gala, al davant de les lletres de la ciutat col·locades el 2020, ha esdevingut lloc d’excel·lència per fer-se selfies i projectar la imatge més universal de Figueres.
Les vacunacions i les mesures profilàctiques van permetre la celebració dels festivals de la ciutat; ara bé, amb restriccions d’aforament i supressió d’actes multitudinaris. Després del confinament hi havia moltes ganes de sortir i van esdevenir imprescindibles les mascaretes, el gel hidroalcohòlic, l’etiqueta #culturasegura i sobretot el lema «la cultura també cura», que publicà el festival Les Nits d’Acústica.
També se celebraren el Festival Còmic, Figueres es MOU i el Festival de Jazz, però van caure activitats com la Mostra del Vi de l’Empordà i els Tastets Surrealistes, esdeveniments col·lectius que requereixen treure’s la mascareta en públic.
Benvolguts absents
Ens va deixar una nòmina de figuerencs compromesos amb la cultura local: Jordi Bonaterra, un senyor de Figueres pertanyent a una il·lustre nissaga empordanesa caracteritzada per la seva aportació a la vida política, cultural i comercial de la ciutat; Howard Croll, col·laborador entusiasta de l’agrupació cultural Atenea i professor d’anglès; Damià Abella, el director del Consorci del castell de Sant Ferran que obrí la fortalesa a la ciutat; Maria Rosa Gratacós, pianista, professora i compositora; Dolors Fort (Lolita), la carismàtica perfumera de la plaça de l’Ajuntament; Pep Canaleta, membre d’honor del Col·legi de Dissenyadors i Decoradors, que tingué en el seu establiment del carrer Moreria el lema «Figueres, Espolla, Tòquio»; Uliano Leo Ventresca, restaurador de la plaça de l’Estació, amb una cerimònia d’enterrament a l’auditori Caputxins que va ser tota una obra d’art. El desembre ens deixà Enric Borràs Montserrat, empresari, grafista, generador de creativitat i membre de la cinquena generació de Gràfiques Montserrat, empresa fundada el 1897 a Figueres.
Política local
A falta d’un bienni per a les eleccions municipals, res va fer trontollar el quadripartit del govern local. Es va iniciar de nou la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal –el POUM–, un dels grans temes del mandat, per substituir el planejament de l’any 1983 i així disposar d’un pla que respongués a les necessitats de la Figueres del segle XXI.
El cap de l’oposició, Jordi Masquef, va tenir molta visibilitat gràcies a la seva condició de diputat provincial. Ara bé, aquest edil va veure que tres regidors del seu grup passaren a ser no adscrits i, fins i tot, donaren suport a l’equip de govern en l’aprovació dels pressupostos del 2022. Els ciutadans es preguntaven: serien maniobres orquestrals en l’obscuritat de cara al 2023?
