Joan Plana (ERC) es va convertir el passat mes de juny en el nou alcalde de Roses en substitució de Montse Mindan (JxRoses), amb els vots dels partits del Pacte de Canyelles –quatre de Junts, quatre d’ERC i dos de Gent del Poble– més un de Lliures Roses, a l’oposició. Aquest pacte estipulava el canvi en l’alcaldia a mig mandat.
Joan Plana ha assumit l’alcaldia de l'Ajuntament de Roses amb il·lusió i voluntat de donar solució a problemàtiques com l’accés a l’habitatge, millorar la realitat social del municipi i aconseguir entre altres coses una gestió més amable de l’espai públic.
Com valora el temps que porta a l’alcaldia?
El nostre projecte de govern comença a caminar el 2019 fruit del Pacte de Canyelles i, per tant, amb el canvi d’alcaldia el projecte segueix i la feina que s’ha fet aquests primers anys. El que si és obvi és que hi ha dos canvis: cada alcalde assumeix la representació institucional de l’ajuntament a la seva manera i serà la gent que valorarà si agrada. I l’altre canvi afecta la meva vida que ha variat molt. Tots els regidors ens dediquem en cos i ànima a la nostra responsabilitat, per estar a l’altura. Jo també procurava fer-ho, però la responsabilitat i la pressió que rep la figura de l’alcaldia és bastant incomparable a cap altra, és l’última peça de l’organigrama de l’ajuntament. Però aquest és un canvi de vida que s’assumeix amb intensitat però amb gust.
Porta sis mesos en el càrrec. Quins projectes ha tirat ja endavant?
Hi ha dies que marcaria com més especials dins d’aquests primers mesos de mandat i són els que han materialitzat una sèrie de projectes: El primer seria haver començat la regulació d’accés al Cap de creus que el que vol és repensar la relació que tenim amb el parc per fer-la més racional i sostenible. Aquesta és una necessitat que s’havia de cobrir, per altra banda, és complex i s’ha de fer bé. Un altre fet que m’il·lusiona especialment ha estat la posada en marxa del Centre Obert. Una de les reflexions que vam fer a l’inici del mandat és que les dades socials de Roses són molt dures. De vegades la realitat turística amaga una mica la realitat social. I, per tant, és important fer accions importants en aquest sentit. El centre el que vol és oferir un servei d’acompanyament educatiu però també social i emocional a infants. Aquest vol ser un dels molts elements que hem de posar sobre la taula per corregir possibles futures situacions de vulnerabilitat. Actualment, pot donar servei fins a 30 nens del municipi, tot i que la idea és anar-lo ampliant. En aquest sentit crec que és un projecte republicà perquè treballa per la igualtat d’oportunitats. L’altre fet que destacaria és a nivell més intern de l’ajuntament i es tracta de cobrir determinats llocs de l’organigrama municipal que al nostre entendre necessiten un reforç, que al final s’acabi traduint en polítiques concretes per a la gent. Aquí destacaria tres aspectes: feia més d’una dècada que l’ajuntament no disposava d’un tècnic de joventut propi i ja hem cobert aquesta figura. L’altre és la creació de l’oficina local d’habitatge, una de les problemàtiques sobretot per als joves, més candents a casa nostra. Està creada formalment amb les places des de fa un mes i fets. Per últim l’1 de gener es posarà en marxa la plaça de tècnic d’atenció ciutadana.
L’Ajuntament ja té aprovat el pressupost del 2022. Què en destacaria?
Dels diners que podrem gastar al llarg de l’any vinent i potser més enllà hi haurà tres fonts fonamentals. La primera s’ha obtingut d’una modificació de crèdit que vàrem fer a principi d’octubre per dos milions i escaig d’euros per incorporar-los al pressupost regular que aniran destinats sobretot a manteniment d’infraestructures i a crear-ne de noves. Per exemple en tota la zona esportiva hi ha inversions importants que inclouen posar al dia algunes de les existents i també inclou algunes de noves com serà la futura pista de btt. Això per una banda, després hi ha el pressupost municipal. Un tema que m’agrada destacar és la gestió del patrimoni a la que com a govern hem dedicat molts recursos econòmics i que inclou elements de digitalització i elements d’adaptació, turístic però també científic de l’aprofitament del patrimoni des del punt de vista d’adaptació a les TIC. Això juntament amb l’augment de col·laboració amb la Universitat de Girona perquè les dues càtedres, la d’oceans i de patrimoni històric augmenten bastant la seva dotació econòmica. Com a tercera gran font de finançament també hi ha la subvenció dels fons Next Generation als quals ens hem presentat sobretot en la línia de subvencions de destinacions turístiques sostenibles en diversos projectes, alguns vinculats al que dèiem d’adaptació del cap de Creus i altres que el que fan és posar la influència turística de Roses al dia des d’un punt de vista de la sostenibilitat. Aquests tres elements toquen diferents potes de la mateixa taula on s’ha de sustentar la Roses del futur: la part d’infaestructures, serveis que aposten per la conservació i l’aprofitament turístic i científic del patrimoni natural i històric i l’adaptació com a destinació turístic sostenible a través dels fons Next Generation. Llegint-ho conjuntament s’entén millor com a on volem anar.
El turisme sostenible és prioritari.
Fa poques setmanes vaig tenir oportunitat d’assistir a la presentació del segell de turisme sostenible que vol impulsar l’associació d’empresaris Roses Cap de Creus. És un projecte que impulsen des de l’entitat, però que encaixa perfectament amb aquests objectius que nosaltres perseguim des de l’ajuntament. Que caminem sector públic i privat cap als mateixos objectius és molt important.
Abans parlàvem de l’habitatge. La manca de lloguer per tot l’any és un problema important, quines accions hi ha previstes?
Hem impulsat el pla local d’habitatge que inclou diferents actuacions. És important destacar que faltava personal tècnic que es pogués dedicar exclusivament a aquest tema. Ara hi ha diferents projectes sobre la taula que estem estudiant, alguns bastant ambiciosos que implicarien una intervenció molt important del sector públic en el mercat de l’habitatge i que inclouen la participació del sector privat.
Diu que la realitat social del municipi és dura. De quina manera s’hi vol incidir?
La inversió social directa ha augmentat al voltant d’un 35% en temes de benestar social. El que fem en aquest pressupost és consolidar un augment que ja es va iniciar amb la pandèmia perquè no quedi com una flor del 2021, tant en la part assistencial, com en la part més estructural. També hi ha hagut un augment del pressupost d’igualtat, com el del Servei d’Informació i Atenció a les dones (SIAD), que s’ha multiplicat per dos.
Les àrees de promoció econòmica i turisme també reben un impuls.
Turisme incrementa el seu pressupost un 18,43% respecte a 2021 i . Com passa amb el tema del patrimoni, aquest augment ve derivat d’una aposta de les noves tecnologies i segon per obtenir dades i conèixer més i millor el perfil turístic i comercial del municipi. Un nou servei que es va inaugurar durant l’alcaldia de la Montse Mindan és l’Aula gastronòmica i el pressupost inclou accions per dinamitzar-lo.
És sempre un repte encarar la temporada turística amb increment de la població però amb els mateixos serveis.
Els municipis de costa sempre ens queixem sobre aquest tema, ja que quan es regulen les competències i el funcionament dels ajuntaments es fa més pensant en ciutats que tenen una població estable. A l’hivern tenim una població de 2.000 habitants que necessiten un determinat nombre de serveis i de treballadors públics per respondre a les seves necessitats i, en canvi, a l’estiu arribem a pics de 100.000 persones que són gent rotativa i aquesta situació és difícil de gestionar per l’ajuntament. També és veritat que hi ha avantatges, ja que el nombre elevat d’habitatges que són segones residències durant la major part de l’any estan buits, però paguen l’IBI de tot l’any.
El nou edifici del mercat cobert municipal es desencallarà aquest 2022?
El sistema que s’ha posat sobre la taula per tirar-ho endavant és que la construcció l’assumeixi un privat. Cal tramitar la paperassa legal que farà falta per materialitzar això, però en tot cas la voluntat és fer-ho així que sigui possible.
L’antiga depuradora es reconvertirà en un atractiu pel municipi. Quan s’iniciaran les obres?
És un projecte que ha fet l’estat i ha publicat al BOE i que finançarà el mateix estat. L’ajuntament no hi ha participat i hi ha opinions de tota mena, alguns consideren que el projecte està bé i altres que l’aprofitament de l’espai podria ser un altre. Abans que acabi l’any està prevista una reunió amb el director general de Costes i a veure si ens pot donar més llum sobre el termini i execució de les obres. Sobre l’esperit del projecte el govern no s’ha pronunciat.
En quin estat es troba el projecte del Bulli. Té previst alguna actuació l’ajuntament?
A l’estiu vam tenir oportunitat de visitar les instal·lacions i ara estan fent actuacions per adaptar la part interior de l’espai. Des de l’ajuntament la regulació del trànsit que puguem fer en aquesta zona s’emmarcaria dins la regulació del conjunt del cap de Creus. El Bulli portarà molta gent, però totes les cales ja porten una gran quantitat ingent de gent en temporada alta.
Dins el municipi com es pretén millorar la circulació?
En aquest mandat s’han fet plans de millora que sobretot han consistit en una reordenació del trànsit en punts problemàtics. Això provocava indisciplina generalitzada. Hem reduït el màxim de velocitat a la trama urbana, col·locat reductors de velocitat i mobiliari per evitar estacionament sobre voreres, hem comprat radars mòbils i just la setmana passada va entrar una prova pilot per la zona vermella, d’estacionament ràpid de 30 minuts, gratuït, al costat del mercat cobert. Hem instaurat mesures com les places de minusvàlid vinculades a una matrícula concreta per aquelles persones que tenen una discapacitat severa. També hem reformat l’ordenança de circulació per regular vehicles de mobilitat personal com els patinets elèctrics i similars. En general, a banda de tot el que hem fet al parc natural, que podríem incloure en aquesta carpeta., s’han fet moltíssimes coses. Volem tenir una mobilitat més eficient, moderna i segura, tant a la trama urbana com al Cap de Creus.
A Santa Margarida s’està treballant el tema de l’aparcament?
A Santa Margarida hi ha alguns espais que hem d’aprofitar de manera racional per donar resposta a la necessitat d’estacionament. A l’hivern hi viuen 2.500 persones i a l’estiu 60.000. Preveiem tenir pel 2022 un espai destinat a aparcament concret i en aquest sentit estem intentant tancar un acord. No obstant això, també cal tenir en compte que hi ha altres zones del poble en què l’espai disponible és el que és i tenim dues opcions: prioritzar vianants o cotxes. El model de futur pel qual aposten la immensa majoria de ciutats és prioritzar els vianants. Això ha d’anar acompanyat d’una gestió correcta de l’espai restant, per exemple com estem fent, garantint que tothom que té discapacitat pugui aparcar.
Mirant cap al futur com es veu d’aquí a dos anys, a les properes eleccions municipals?
Ara mateix dedico l’energia a la feina i als projectes que tenim engegats i els que volem tenir acabats abans que acabi mandat. La voluntat seria continuar, però prefereixo no parlar d’expectatives. Crec que el més intel·ligent i responsable ara és centrar-nos a fer les coses bé.
Roses reforça l’atenció ciutadana
L’Ajuntament de Roses comptarà a partir de l’1 de gener amb un tècnic d’atenció al ciutadà . «Aquest és un projecte que personalment em fa molta il·lusió perquè abans de ser alcalde era regidor de Govern obert, que inclou les competències d’atenció ciutadana. Durant els dos anys que vaig ocupar aquesta àrea, es va posar de manifest és que l’atenció al ciutadà necessita una persona concreta que s’encarregui des d’un punt de vista tècnic per dissenyar i encarrilar tota una estratègia perquè l’atenció al ciutadà sigui més integral».
