Montserrat Vilà Planella (Figueres, 1965), va créixer a Selva de Mar. Biòloga i investigadora de professió, treballa a l'Estació de Recerca de Doñana, on centra els seus projectes en espècies invasores. Recentment ha guanyat el premi Nacional Alejandro Malaspina 2021. Amb ella, repassem el seu camp d’investigació i el premi nacional Alejandro Malaspina.

Per contextualitzar, els seus estudis se centren en espècies invasores, no?

Estudio el moviment i l’entrada que fem els humans d’espècies exòtiques per molts motius, ja sigui perquè les necessitem, com a ornamentals o com a mascotes, o de manera accidental, en viatges comercials o com a males herbes. Ara bé, on aquestes espècies poden proliferar més bé és allà on el clima s’assembla al del seu lloc d’origen. El que sí que està força clar és que l’obertura de noves vies comercials facilita més la dispersió d’espècies.

Quines espècies invasores hi hauria aquí a l’Empordà?

Aquí hi hauria el mosquit tigre, molt present als aiguamolls, el bàlsam (Carpobrotus edulis), que es troba a les platges, la vespa asiàtica... i moltíssimes més.

En general són més fortes que les espècies autòctones?

Abans hem de deixar clar que no totes les espècies exòtiques són espècies invasores. Les espècies exòtiques són les que són d’una altra zona i nosaltres les hem introduït. Per exemple les tomateres o les patates, ja que són originàries d’Amèrica, però no passa res. Les invasores són aquelles espècies que són exòtiques, s’estableixen en espais naturals, s’expandeixen molt ràpidament i provoquen algun impacte. Hem de tenir cura del que introduïm perquè no es torni invasor. I sí, moltes espècies invasores competeixen amb les espècies natives. Com que no tenen enemics naturals que les controlin,s’expandeixen molt i es reprodueixen molt més. Poden ocupar nínxols que estan desocupats i poden tenir més èxit que les espècies natives.

Treballa amb l’Estació Biològica de Doñana.

Sí, però no estic al parc. A Doñana hi tenim una estació experimental per qui vulgui fer recerca, però jo estic normalment al centre de recerca del CSIC de Sevilla. Allà faig recerca. Quan vaig fer la tesi, em semblava que hi havia molta gent estudiant les espècies amenaçades, que viuen en poblacions petites, però no hi havia gaire investigació sobre l’altra cara de la moneda, les espècies invasores. I ara faig recerca en aquest camp. Fem recerca bàsica o aplicada que ens pot demanar una administració, com per exemple fer estudis per obtenir resultats que permetin dissenyar millors polítiques mediambientals.

"No hem viscut una catàstrofe prou gran, una sequera o una inundació molt extremes, que ens faci adonar que hem de fer alguna cosa"

Amb el seu camp d’estudi ha pogut veure bé els efectes del canvi climàtic...

Nosaltres quan analitzem les dades climàtiques veiem que en els últims trenta anys els hiverns són més càlids, que hi ha un augment de temperatures generalitzat, llocs on ha deixat de gelar, manca de pluges, fenòmens climàtics extrems... hi ha molts fenòmens meteorològics extrems. Aquesta és la tendència.

Les mesures que es prenen a grans cimeres com la que hi va haver fa poques setmanes funcionen?

No ho estem aconseguint. Però pel que fa al ciutadà tampoc ho tenim clar, no tenim el problema interioritzat. Encara no hem viscut una catàstrofe prou gran, una sequera o una inundació molt extremes, que ens faci adonar que hem de fer alguna cosa.

Amb la Covid s’ha creat més consciència institucional sobre que la investigació funciona?

Sí, no només institucional sinó ciutadana també. A més normalment la gent pensa que investiguem bestieses, però ara s’ha vist que qualsevol d’aquestes coses que estudiem que poden semblar ximpleries, és important perquè contribueix a un coneixement que després es pot aplicar en un futur. Per exemple, si no se sabés res del tipus de virus covid, res de res, estaríem molt enrere. El fet de tenir investigació prèvia, encara que sigui des d’un altre punt de vista, ja et dona avantatge. Ara es té una millor percepció de la recerca per part de la societat.

"El món rural em va influir molt, voler estar amb la natura i voler-la conservar"

I ara premi nacional Alejandro Malaspina 2021.

Sí, ha estat completament inesperat, però és una alegria, la veritat. Tot i això, et sents més responsable, perquè sembla que qualsevol cosa que diguis no et pots equivocar. Ara no puc abaixar la guàrdia. Aquest premi ha arribat sobretot perquè he tingut molt bons col·laboradors, estudiants de doctorat que han treballat moltíssim i han tingut molt bones idees. Entre tots ho hem fet tot. No hi ha investigadors que treballin sols, ha vingut gràcies a la feina de molta gent.

És de Selva de Mar, com ha influït això a què es decantés per estudiar la natura?

Jo crec que ser d’un poble influeix molt a la teva apreciació de la natura. Vaig anar a l’institut Alexandre Deulofeu, on vaig tenir molt bons professors. De fet, ahir em va trucar el professor que havia tingut de biologia per felicitar-me. Em va fer molta il·lusió. El món rural em va influir molt, voler estar amb la natura i voler-la conservar.

I el primer article que va escriure va ser a l’EMPORDÀ?

La primera cosa que vaig escriure públicament va ser la nota del concurs literari de La Galeria d’Art Josep Fajol sobre Roca Sans, on el premi era que et publiquessin la nota al Setmanari de l’Alt EMPORDÀ, visitar al pintor amb la classe i que et regalés un quadre. Aquest quadre el tinc al menjador de casa. Sempre m’ha agradat l’art i em vaig inspirar-afirma entre rialles.