L’augment en la comercialització de vehicles híbrids i elèctrics, que es carateritzen per ser silenciosos, ha repercutit negativament en la seguretat de les persones amb discapacitat visual. El mètode que utilitzen per localitzar els vehicles i poder creuar un carrer sense perill és l’oïda, i per tant, deixa de ser eficaç amb la presència de cotxes silenciosos pels carrers. Les vies de circulació són espais compartits entre vianants, ciclistes i automòbils, on s’ha de garantir la seguretat de tots els seus usuaris.

«Fa dues setmanes vaig xocar contra un cotxe silenciós. Sort que la persona que el conduïa va veure que creuava i va frenar. Vaig topar contra el cotxe perquè estava parat. Jo els dic els ‘cotxes assassins’ perquè no els sentim» explica Eugeni Marin afiliat de l’Once de Figueres amb discapacitat visual, que ha viscut diversos ensurts als carrers.

L’Once junt al Comitè Espanyol de Representants de les Persones Cegues (CERMI) ha impulsat diverses accions per posar de manifest aquesta problemàtica i reclamar una major seguretat per les persones cegues davant els risc que suposa per a elles els cotxes elèctrics i les bicicletes. Estan preocupats per la implantació i generalització dels cotxes elèctrics silenciosos, i encara que estiguin absolutament d’acord amb la necessitat de canviar els carburants per energia més sostenible amb el medi ambient i reduir la contaminació acústica principalment a les ciutats, necessiten que aquests vehicles tinguin un mínim so que adverteixi de la seva presència per garantir la seguretat de les persones amb discapacitat visual mentre transiten pel carrer.

El 15 d’octubre va ser instituït com el Dia Mundial de la Seguretat amb el Bastó Blanc, que és el símbol internacional de la ceguera i la mobilitat. Un dia en què es recorda que encara que la tecnologia ha d’avançar, s’ha de tenir en conte a les persones amb discapacitat visual.

Segons un estudi de l’Administració Nacional de Seguretat de Tràfic a les Carreteres dels Estats Units (NHTSA) els cotxes elèctrics silenciosos estan involucrats en un 37% més de xocs que els cotxes convencionals. Un altre estudi de l’Associació britànica d’invidents Guide dogs va calcular que els cotxes híbrids i els elèctrics provoquen un 40% més d’atropellaments.

Solucions per carrers segurs

Davant aquesta problemàtica, que no només afecta les persones amb discapacitat visual sinó a tots els vianants que transiten per les vies, s’han legislat mesures i creades solucions per posar-li fi. «És molt important que les institucions de govern comptin amb les entitats dels col·lectius afectats per emetre les respectives normatives i ordenances, perquè és com millor es poden atendre les necessitats de la ciutadania» assegura Guillermo Fernández, director de l’Once de Figueres.

La Unió Europea va legislar una nova normativa que obliga als cotxes elèctrics i híbrids de nova homologació, a partir de l’1 de juliol el 2019, a incloure un sistema d’avís acústic (SAAV). Aquests sistemes d’avís acústic s’activen de manera automàtica des de l’arrencada fins a una velocitat de 20 km/h i quan el vehicle circula marxa enrere. A partir dels 20 km/h, el soroll de la roda contra el paviment és suficient per detectar a través de l’oïda la presència del vehicle. El soroll emès per aquestes tecnologies deurà superar els 56 decibels, que equival a una conversa.

L’empresa alacantina CHM junt amb la Universitat d’Alacant i la CTCON va desenvolupar un paviment acústic que genera soroll al circular els vehicles, i que per tant, redueix el risc d’atropellaments. Però aquesta no es la solució de més fàcil implantació, perquè el cost econòmic que suposaria pels ajuntaments l’adaptació de tots els carrers i vials amb aquest nou paviment acústic seria molt elevat. Per això, l’avís acústic és la clau per acabar amb aquesta problemàtica, tal i com explica Alejandro Calvo, tècnic de rehabilitació: «La solució implica posar-li alguna mena de soroll quan baixi de 20 km/h i emeti un avís, perquè, si no, és impossible. Les persones cegues utilitzen l’oïda per creuar el carrer, necessiten parar, escoltar que el cotxe estigui parat, per orientar-se amb el tràfic i posar-se en paral·lel o en perpendicular per creuar»

Malgrat això, els carrers compten amb un altre perill: les bicicletes i els patinets elèctrics, i la circulació imprudent per les voreres o zones de vianants. L’Once també demana a les administracions públiques que regulin correctament els espais per on poden circular les bicicletes i promoure campanyes de conscienciació dirigides als ciclistes sobre el perill de passar sense vigilar per voreres i zones de trànsit de vianants. «El problema és que passen per les aceres, i per allà és per on passen els vianants. La solució és que la gent es conscienciï que la vorera és pels vianants, no per les bicicletes ni els patinets» afegeix Eugeni Marín.

Les barreres tecnològiques no són les úniques que posen en perill als vianants amb discapacitat visual. Les barreres arquitectòniques dificulten l’accessibilitat de les persones amb discapacitat, especialment amb discapacitat visual, a espais i vies públiques o privades. «Quan parlem d’accessibilitat, ha de ser accessibilitat universal, que no serveixi sols per a persones cegues, sinó per a persones amb cadira de rodes o qualsevol altre mena de discapacitat física. És complicat, es pot fer i poc a poc es va avançant, però encara falta molt per a que una ciutat sigui totalment accessible. Ja sigui en el transport, als carrers, als edificis de l’administració pública, hospitals, etc.», assegura Alejandro Calvo.

«Anem avançant i es fa molta feina conjunta amb ajuntaments i administracions, però ens queda recorregut per aconseguir unes vies 100% segures per les persones amb discapacitat visual. Encara hi ha moltes queixes pel que fa a la inseguretat de circular pels carrers» conclou Guillermo Fernández.