El Centre de Dia i de Recursos Pere Llonch és el referent provincial en el servei d’atenció diürna especialitzada de persones amb discapacitat física. Està gestionat per Mifas, una entitat sense ànim de lucre amb més de quaranta anys d’experiència que té l’objectiu d’aconseguir la independència econòmica i la justícia social de les persones amb discapacitat física, orgànica i sensorial.
El centre Pere Llonch ajuda les persones d’entre divuit i seixanta-cinc anys que tenen un reconeixement del grau de discapacitat igual o superior al seixanta-cinc per cent. Les persones usuàries hi poden relacionar-se, fer diversos tipus de rehabilitació i treballar i fer activitats manuals. De fet, el centre permet promoure l’autonomia personal de les persones usuàries, la seva rehabilitació, promoure l’ocupació i ajudar-los a desenvolupar la seva vida social.
Les usuàries estan encantades
Usuàries com l’Encarna valoren molt positivament les seves estades al centre de dia: «Fa cinc anys que vinc aquí i no només no penso deixar-ho, sinó que tant de bo hi hagués vingut abans». L’Encarna agraeix poder fer coses al centre que no podria fer a casa, i destaca sobretot el paper dels professionals del centre.
En la mateixa línia s’expressa la Kati, que tot i que fa pocs mesos que és al centre ja es troba millor. Apunta al fet que la relació amb la gent és un dels avantatges d’anar al centre de dia i que «si no vinc un dia, ja ho trobo a faltar».
El centre porta obert des del 2008, el mateix temps que hi va la Núria, la qual, gràcies al Pere Llonch, viu sola i és molt independent: «Aquí al Centre de Dia m’han ensenyat a caminar un altre cop». Anar al centre els permet estar actives durant la jornada, i no «estar tot el dia mirant la tele». La feina dels professionals en termes de fisioteràpia, rehabilitació i teràpia ocupacional, entre altres, els ajuda en el dia a dia, i també agraeixen el suport que han rebut pel que fa a la salut mental. «Aquí m’han ensenyat a viure millor», diu la Núria. Les tres usuàries també han valorat positivament passar el dia al centre i tornar a casa, després. De fet, l’Encarna recomana que «qui ho necessiti, de veritat que hauria de venir».
El centre ajuda, sens dubte, les persones usuàries, però qui també surt beneficiat d’aquest servei són els familiars d’aquestes persones. Expliquen que, des del seu punt de vista, la rutina els ajuda i realment tenen la sensació que els seus familiars «són feliços aquí» i que es nota «quan tornen a casa».
Expliquen que l’equip de Mifas es preocupa per les persones que atén i els «dona tranquil·litat» saber que els seus familiars estan en mans de professionals que saben com tractar-los. Assenyalen, a més, que des del centre els assessoren quan ho necessiten i que l’acompanyament que fan als seus familiars es veu complementat pel suport que els donen a ells. «Quan hi ha una ajuda de l’administració t’avisen i, quan cal, busquen la manera que puguis aconseguir transport per als teus familiars, entre moltes altres coses».
Els familiars veuen els bons resultats del centre Pere Llonch, ja que el servei de rehabilitació amb el qual compten les persones usuàries aconsegueix que el físic no es deteriori per les condicions de mobilitat, sovint reduïda, en les quals es troben.
Falta que l’administració ajudi
No obstant això, els familiars de les persones usuàries es queixen que l’administració pública «no ens dona facilitats ni ajudes per a poder tirar endavant» amb el seu dia a dia, i poder conciliar l’atenció dels seus familiars amb la seva vida laboral. De fet, assenyalen que les associacions privades com Mifas, amb el centre Pere Llonch, «fan molta feina», però que per poder rebre suport del sistema públic «es necessiten coneixences i contactes».
