Si hi ha una peça de roba que fàcilment identifica un català en el costumari tradicional, aquesta és la barretina. El seu color vermell amb el rivet inferior negre és clarament visible quan algú la porta al cap. Aquests dies previs a les festes de Nadal, la trobarem en els mercats on es comercialitzen els tions. I encara que sembli mentida, en ple segle XXI encara hi ha gent que utilitza aquesta peça en el seu dia a dia.

Fruit de diverses casualitats, fa poc s’ha acabat d’oficialitzar el naixement de la nova associació Amics de la Barretina, d’àmbit català. La consolidació del projecte associatiu s’ha viscut a Cadaqués, amb la tercera trobada d’un col·lectiu que no busca «cap mena d’identificació política, sinó un rellançament d’un fet ben nostre, d’una peça que simbolitza el sentiment de catalanitat», tal com explica el seu president, David Requesens.

Darrere de la creació dels Amics de la Barretina hi ha dos programes de la televisió catalana que van treure a la llum l’ús d’aquesta mena de gorra per part de persones del territori. Un d’aquests programes va ser Els meus pares, conduït per Gemma Nierga i que tenia com a protagonistes als progenitors de l’actor Quim Masferrer, veïns de Sant Feliu de Buixalleu. El seu pare, que coincideix amb el nom del conductor d’El Foraster, porta sempre barretina. Aquest fet no va passar desapercebut a Josep Ungé, de Santa Maria de Palau Tordera, un altre usuari habitual.

En aquesta història apareix un altre apassionat barretinaire, el cadaquesenc Dionís Baró. Pescador i paleta jubilat, casualment va aparèixer en el capítol d’El Foraster dedicat al seu poble.

Posats en contacte els uns amb els altres i amb coneixement d’aquests embarretinats habituals, es va fer una primera trobada a Santa Maria de Palau Tordera. Després, en va venir una altra al Mas Pi de Verges i, aquest novembre, s’ha fet la tercera a Cadaqués.

«Ja tenim estatuts i som una entitat formal amb una trentena d’associats. Esperem anar creixent per a portar el bon nom de la barretina per tot arreu. Volem que es vegi com un símbol d’identitat, de sentiment català, sense política», diu David Requesens, elaborador d’embotits de Bescanó.

La trobada cadaquesenca va ser molt festiva. «Mos vam entendre la mar de bé», diu Dionís Baró, un enamorat de les tradicions i mestre en l’art de les patacades. «Soc català, i en porti barretina, i es que em digui res, li talli la sardina», canta amb orgull per defensar el projecte. Dionís Baró recorda que «de petit ja portava sa barretina quan cantava amb el cor des meu poble. Fèiem les passades amb faixa, cistell i barretina. Jo la faig servir molt sovint, sobretot a l’hivern. Me senti català i portar-la em reafirma en aquest sentiment, que no té cap reivindicació política, en es nostru grup, cadascú pot tenir la ideologia que vulgui», diu.

David Requesens també la porta sempre. «M’hi sento còmode i, de passada, reivindico una tradició ben nostra. Abans se’n veien moltes més i pensem que la barretina ens identifica als catalans, com la txapela ho fa amb els bascos, la gorra amb els madrilenys o el barret rodó amb els mexicans».

A cala Guillola van compartir un àpat d’ambient mariner, cuinat per Xavi Brugat. No hi va faltar una visita a l’església de Santa Maria, ni una cercavila amb grallers. «Per postres, vam posar taps de Cadaqués a taula, com no podia ser d’una altra manera», relata Dionís Baró.

«Ara volem donar-nos a conèixer. Serem presents a les fires on tinguem ocasió de participar, com la de l’Embotit de Bescanó o la de Santa Maria de Buixalleu», afegeix David Requesens.