El ple de l'Ajuntament de Vilafant del mes de febrer passat va cotar Antoni Caulas com a jutge de pau titular del municipi amb una durada de quatre anys. Cauals, cunicultor jubilat, va ser regidor vilafantenc entre els anys 1999 i 2011.

Com li han anat els primers mesos?

És molta rutina. Vinc a l’Ajuntament dos cops a la setmana a signar certificats de naixement, llibres de matrimoni, certificats de defunció i, entremig, es fan casaments, que és una cosa molt agraïda i m’agrada molt de fer-ho. Penso que els jutges de pau, per regla general, ja som a la tardor de la nostra vida. Som gent que tenim inquietud per servir el poble. Les tasques burocràtiques les fem amb molt de gust, perquè és la nostra feina, però si, en un moment donat, hi ha una reunió amb els Mossos d’Esquadra, és important ser-hi. Se’ns hauria de tenir més presents. El jutge de pau és infrautilitzat.

El seu pas per la política municipal ha estat valorada i ha influït en aquest pas per ser jutge de pau…

Sí, molt. Si no hagués estat dotze anys com a regidor, no m’atreviria a ser jutge de pau, perquè tindria molt desconeixement del poble. Això m’ha obert un ventall que ha fet que conegui moltíssima gent que, de l’altra manera, no coneixeria. Un poble petit és diferent, però un poble gran, com Vilafant, és evident que no. T’has d’haver involucrat, primer, políticament per conèixer el tarannà i la gent.

La dispersió territorial afecta?

Més motiu. No m’hauria presentat per ser jutge de pau, si no hagués fet, prèviament, el pas per la política i no conegués l’Ajuntament i el tarannà del poble i de les entitats i associacions, que tenen un pes molt important a Vilafant. Als contenciosos que he tingut, als veïns, ja els coneixia d’aquells anys en què vaig ser regidor.

Algun cas que li hagi portat més dedicació?

Tampoc és que n’hi hagi molts, però són problemes entre veïns que hi són sempre. N’hi ha que ho porten al jutjat i el jutge de pau busca l’entesa entre els dos veïns. Tots els contenciosos que hem tingut s’han solucionat bé amb bona voluntat. Com a jutge, em dona una satisfacció perquè he ajudat que aquesta gent no segueixin enfadats.