El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha presentat el Protocol d’abordatge de les violències masclistes i lgtbifòbiques als espais públics d’oci de l’Alt Empordà. El document s'ha fet públic aquest dimecres 1 de desembre a l’auditori dels Caputxins de Figueres i ha comptat amb la intervenció del conseller comarcal Joan Cano; la coordinadora territorial de Joventut, Montse Pou; la coordinadora territorial d’Igualtat i Feminismes, Marta Casacuberta, i la regidora de joventut de Llançà, Elsa Rodríguez. Tot seguit, la consultora Laura Bordera, de l’entitat Spora Sinergies, redactora del projecte, ha presentat el protocol.
El conseller comarcal Joan Cano ha explicat que l’ens comarcal fa temps que treballa des de les diferents àrees en l’abordatge de les violències masclistes i lgtbifòbiques però que «es fa un pas més englobant tot aquest treball en un mateix document de referència». «És imprescindible el treball transversal i la implicació de tots els agents i tota la ciutadania. Tota la societat hem d’estar alerta per donar resposta i evitar que aquestes situacions es repeteixin. Malgrat cada dia apareixen nous casos i som coneixedors de noves situacions és una problemàtica que segueix molt silenciada i normalitzada, però el fet que sigui menys visible no vol dir que sigui menys greu». Cano ha instat a tots els ajuntaments de la comarca a adherir-se a aquest protocol i aplicar-lo, tot esperant que vegin aquest protocol com «una eina útil que es facin seva».
«Hem de sumar per fer front a les desigualtats que pateix el nostre entorn juvenil», ha dit Montse Pou
La coordinadora territorial de joventut, Montse Pou, ha fet èmfasi en el treball transversal en la fase d’elaboració del pla, però també en el desenvolupament: «Hem de sumar per fer front a les desigualtats que pateix el nostre entorn juvenil». La coordinadora territorial d’igualtat i feminismes, Marta Casacuberta, ha ofert el suport de la conselleria que representa, en el desplegament d’aquest protocol: «Anem a totes en defensa dels drets d’aquests dos col·lectius i la millor manera és estar molt implicat amb tot allò que fa el territori».
El document presentat té el seu punt de partida en una diagnosi que es va fer amb la resposta de 442 persones. Com que el protocol s’emmarca en els espais públics d’oci, també s’ha analitzat les dinàmiques de contractació i de difusió de continguts relatius a la construcció de festes lliures de sexismes en una quinzena de festes majors i esdeveniments públics.
«Malgrat que cada dia apareixen nous casos i som coneixedors de noves situacions és una problemàtica que segueix molt silenciada i normalitzada», ha lamentat Joan Cano
La part dispositiva del protocol tracta les violències sexuals als espais d’oci com una problemàtica social que cal abordar en totes les esferes de la societat i defineix unes línies estratègiques per fer un abordatge comú, consensuat i responent a les necessitats reals de la comarca. El document descriu un seguit d’accions per la prevenció de les violències masclistes i lgtbifòbiques, així com el protocol d’atenció en casos de violència d’aquest tipus als espais públics d’oci.
Es descriu el rol que han de tenir els diferents agents, tant els propis que intervenen a l’espai d’oci (organitzadors, policia, punt lila o seguretat privada) així com els externs (SIAD, SAI, SIE, Mossos d’Esquadra, serveis sanitaris i Serveis Socials). Per concretar com actuar, es presenten un seguit de diagrames que mostren el circuit d’atenció. El Protocol impulsa la construcció d’una comissió o «grup motor» que vetllarà per la seva implementació així com el seguiment de les accions i l’avaluació i adaptació d’aquest a la realitat canviant.
Diagnosi
El treball previ que emmarca el protocol relata un escenari, l’actual, on el 84% de les persones enquestades manifesten haver viscut alguna situació d’agressió masclista o lgtbifòbica en algun espai públic d’oci en els darrers cinc anys. La majoria de les agressions fan referència a manifestacions violentes que el codi penal no sanciona, encara que en alguns casos els procediments administratius sí. Al mateix temps, són els tipus d’agressió que socialment estan més normalitzades i invisibilitzades en els entorns d’oci i festius, com ara les mirades persistents, la invasió de l’espai personal, o els comentaris ofensius o degradants
A l’hora de preguntar sobre el motiu pel qual es creu que es va donar l’agressió a la qual es fa referència a l’enquesta, el 64% ha contestat que va ser pel fet de ser dona, el 8% per l’orientació, identitat i/o expressió de gènere, i el 28% restant per altres motius que no inclouen els anteriors. En aquest sentit, es pot concloure que existeix cert grau de consciència sobre les opressions que viuen les dones i persones lgtbi en els espais d’oci. No obstant això, no és possible identificar si aquesta consciència ja era present en el moment de viure l’agressió o, en canvi, ha estat fruit d’una reflexió posterior que ha permès prendre consciència sobre les diferents violències que es viuen als espais festius i que tendim a normalitzar.
El protocol
El protocol està pensat per la seva adaptabilitat als diferents espais públics d’oci de la comarca de l’Alt Empordà. Així, és un document marc que serveix de referència als diferents municipis i esdeveniments del territori a l’hora d’engegar accions per l’abordatge de les violències masclistes i lgtbifòbiques.
En l’àmbit de la corresponsabilització i el treball en xarxa el document descriu que es portaran a terme diversos tallers dirigits a joves als centres educatius per treballar diferents temàtiques que giren entorn les violències masclistes i lgtbifòbiques tals com: comprendre els processos de socialització del gènere, treball de sensibilització sobre el privilegi dels homes, les consignes del consentiment, o la manera en que s’exerceixen les violències masclistes i lgtbifòbiques. Per això es contempla generar materials específics que vagin dirigits al col·lectiu.
Paral·lelament, el treball elaborat incentiva la creació d’un espai de coordinació entre municipis per abordar les violències masclistes i lgtbifòbiques als espais d’oci nocturn. La participació en l’espai de coordinació està subjecte a l’adhesió al protocol per part dels diferents municipis de la comarca. Es poden planificar trobades de diferents temàtiques en funció del perfil dels agents que hi assisteixin: equips docents, tècniques de festes i cultura, personal d’equipaments municipals, etc.
El protocol presentat també incideix en la capacitació de les persones referents, que hauran d’abordar les violències masclistes proposant dos tipus de formació, una per a personal docent dels centres educatius, AMPA i AFA, i una altra formació per a persones que treballin en els equipaments municipals.
La darrera de les línies d’acció que marca el document és la millora de l’atenció a les persones que experimenten violència masclista. Incentiva la creació d’un protocol d’atenció a les violències sexuals a aquells organismes que atenen les persones afectades i la creació d’un observatori de violències masclistes i lgtbifòbiques a l’Alt Empordà.
