L’any 2008 Nate Agrin, Jessica Kline i Ken-ichi Ueda van impulsar iNaturalist dins el seu projecte de final de postgrau a la Universitat de Califòrnia. Era la primera pedra del que seria una de les plataformes més importants de ciència ciutadana, oberta a tothom de forma gratuïta, per catalogar la biodiversitat del planeta. El 2014 celebraren la milionèsima observació i actualment, amb el suport de l’Acadèmia de Ciències de Califòrnia i la National Geographic Society, ja en porten 85 milions i són 4,7 milions d’usuaris. Des de fa unes setmanes, dins iNaturalist, s’ha iniciat el projecte Emporda.iNat centrat en l’Alt i el Baix Empordà i dins d’aquests dos subprojectes, a Pontós i Fortià.

iNaturalist és la comunitat més gran del món de naturalistes on conflueixen persones que estimen la natura i experts i especialistes d’arreu del món. Quan una persona fa una observació i l’entra a la comunitat, un algoritme ja detecta les imatges per identificar automàticament l’espècie. Allò interessant és que els especialistes validen les observacions fetes pels usuaris i els donen, si s’escau, grau d’investigació, «una dada objectiva i real que poden fer servir els científics en les seves recerques» i que entra dins la base de dades Global Biodiversity Information Facility. També el servei de fauna i flora de la Generalitat les té en compte en els seus estudis d’espècies exòtiques.

Un exemplar d'Arachnopteromalus Dasys JOFRE ESPIGULÉ

Jofre Espigulé i Jacobo Krauel són dos dels impulsors del projecte iNaturalist a l’Empordà. Espigulé, que treballa com a enginyer informàtic, va dedicar el seu treball de batxillerat a les aranyes, passió que el segueix acompanyant. Amb un mòbil a la mà i una lent per augmentar la imatge, fotografia tot organisme viu. En el cas de Krauel, l’interès per la natura va retornar-li quan va traslladar-se a viure en un mas i, aprofitant el confinament, tot l’entorn es va convertir en un escenari d’estudi. «Amb la plataforma vaig veure la possibilitat d’aprendre molt, perquè cada cop que penjava una foto algú m’ajudava a identificar-la», comenta.

Arribar molt més lluny

Tant Jofre Espigulé com Jacobo Krauel comparteixen l’opinió que iNaturalist és «una eina molt potent i una manera molt pràctica d’aportar dades». Lluny queden aquelles destructives expedicions que feien els exploradors al segle XIX o, més recentment, els estudis de camp dels experts. «Ara, gràcies a aquesta ciència participativa, qualsevol persona des de casa seva, el seu pati o jardí, pot aportar totes aquestes dades i arribar molt més lluny que abans», reconeix Krauel. Aquí és on neix també l’interès pedagògic de l’eina que, segons ells, podria ser utilitzada fàcilment per les escoles o els ajuntaments. «És una manera d’aprendre sense ser un expert en res, anar creant la teva pròpia col·lecció, fins i tot, despertar interès per la ciència», afirmen.

Emporda.iNat compta actualment amb una trentena d’integrants i la voluntat és créixer. Cal dir, però, que no cal ser membre per participar-hi. De fet, ja consten 1.038 observadors, molts, possiblement, estrangers que han visitat el territori, i 2.364 identificadors d’espècies. Per ara ja s’han fet 32.721 observacions i catalogat 4.144 espècies: 1.800 insectes, 1.012 plantes, 185 aràcnids, 211 ocells, 143 peixos. Algunes d’aquestes espècies mai han estat observades a Catalunya, Espanya ni Europa. És el cas d’una vespa que estava parasitant el sac dels ous d’una aranya sense verí i que va fotografiar Jofre Espigulé a Vila-sacra. Aquesta fita, possiblement, aparegui en un article d’un especialista suís. «L’Empordà és una zona molt rica i estem segurs que apareixeran més espècies mai vistes aquí, potser noves o no descrites per la ciència, potser altres no les tornem a veure mai més», afirmen tot recordant que cada dia al món s’extingeixen 150 espècies. Tampoc obliden que molts tractaments contra malalties humanes tenen origen animal. «La natura és una gran farmàcia, poder-la estudiar o catalogar abans que desaparegui és molt important», assegura Krauel. Espigulé afegeix que, «amb el canvi climàtic, com més biodiversitat es preservi, més resilient serà als canvis».

Pas de les grues, captar-les pot ajudar a estudiar millor les rutes migratòries EDUARD MARQUÈS

Usar Emporda.iNat és molt fàcil. Només cal descarregar-se l’app al mòbil, fer-se un compte i penjar les imatges captades amb la càmera del dispositiu ubicant les coordenades, el dia i si l’espècie és cultivada, domèstica o salvatge. També espècies que han mort no de forma natural. Les dades van al projecte Road Kills i serveixen per detectar punts negres i fer actuacions. Tant Espigulé com Krauel expliquen que la iniciativa no busca fer la competència a cap de les entitats naturalistes ja existents. De fet, molts dels seus membres també les integren.

La Graellsia Isabellae és potser una de les papallones més boniques i difícils de veure a l'Empordà ENRIC CAPALLERAS

Emporda.iNat és un projecte que no té límit. Així, Jacobo Krauel ha obert un subprojecte per estudiar la biodiversitat de Pontós, en col·laboració amb l’Ajuntament, i fa pocs dies es va dur a terme la primera experiència, a la qual es van sumar diferents veïns, per explicar in situ com funciona l’aplicació. En el cas d’Espigulé, ell i Joan Ventura han impulsat el subprojecte de Fortià, una iniciativa que podria fer-se extensible a tots els pobles de la comarca.

Un dels moments de la sortida a Pontós BORJA BALSERA