L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, confia que aviat hi hagi bones notícies sobre la supressió de les vies del tren, una vella cicatriu de ferro al centre de la ciutat que parteix la ciutat i que ha deixat diverses víctimes mortals en els últims anys.

«És veritat que l’Estat sempre ha dit que entenia la situació, però mai ha fet res. En aquests moments estem davant un moment polític interessant perquè, amb la negociació dels pressupostos, el govern ha d’arribar a consensos i pot portar a un acord», explica Lladó.

Des de l’equip de govern han reiterat al ministeri la necessitat de suprimir els passos a nivell, per les implicacions urbanístiques i econòmiques que això suposa, però també de seguretat. «L’any 2019 vam tenir cinc persones mortes a les vies del tren», recorda Lladó.

En els últims mesos el govern municipal ha mantingut reunions amb el secretari general del ministeri de Foment i tenen pendent una reunió amb la ministra.

El nou POUM

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Figueres inclou la reserva de terreny per al bypass ferroviari aprovat pel ministeri que preveu una única estació al nord de la ciutat, però també inclou la supressió de les vies del tren al centre de la ciutat si finalment no s’acaba duent a terme. Quan es va aprovar, Lladó va remarcar que tant si s’acaba fent una sola estació com si se’n mantenen dues, l’objectiu de l’equip de govern és «relligar» la ciutat i acabar amb aquesta «cicatriu» al centre.

El maig d’aquest any, l’aleshores ministre de Transports, José Luis Ábalos, admetia al Senat que la supressió dels passos a nivell de Figueres és un tema que feia molt de temps que cuejava. De fet, va recordar que ja fa 15 anys que se’n va començar a parlar. I que aleshores la solució passava per fer una variant ferroviària i treure l’estació del tren convencional del centre de la ciutat. El ministre va explicar que precisament durant una reunió amb l’Ajuntament es va decidir fer nous estudis per avaluar la demanda i decidir què és millor: «Si eliminar l’estació actual al casc urbà o analitzar una nova alternativa d’integració urbana i treure els passos a nivell». Ábalos no va posar cap data a aquest estudi, però sí va dir que, abans de la pandèmia, cada any els serveis de rodalies tenien un milió de viatgers.

Capital de comarca, i amb prop de 50.000 habitants, Figueres ofereix serveis dels que es beneficien altres municipis del seu entorn. Una circumstància que porta l’alcaldessa Agnès Lladó a reclamar més suport d’altres administracions. «Tenim una mida difícil, perquè moltes ajudes o són per pobles petits sense recursos, o per ciutats més grans que nosaltres. Això ens provoca tensions al pressupost», lamenta Lladó.

Posa com a exemple el transport públic: «No tenim l’obligació d’oferir-lo, però és un servei que donem perquè som una ciutat gran amb una elevada mobilitat. I som capital de serveis per a tots els pobles de la comarca. En aquest àmbit, les ajudes no haurien de tenir en compte només el llindar poblacional, que a nosaltres ens penalitza».

Per a Lladó, la falta d’inversió no es limita a la ciutat. Considera que «l’Empordà ha estat penalitzats pel ‘Girona rai’, que ha fet que les inversions de la Generalitat i d’altres institucions anessin a altres comarques». «L’Empordà i Figueres som la porta d’Europa i no hem estat mai consideradats el prou rellevants per fer-hi un nivell d’inversió que seria l’òptim com si ha passat amb altres ciutats i territoris», conclou.

Un dels àmbits en els quals espera suport econòmic i institucional de l’administració és l’educatiu amb la intenció de convertir Figueres en un referent de la formació professional superior. «Volem inversions a escala d’infraestructura educativa, però no només en totxo, també en disponibilitat de cursos», explica Lladó.

Lladó reclama inversions al govern català: «El ‘Girona rai’ ha fet molt de mal a l’Empordà»

Demana més ajudes i considera que hi ha un dèficit històric inversor a la ciutat i la comarca.