La passió d’Esteve Ripoll i Cornell (Castelló d’Empúries, 1941-2016) per la memòria històrica local i els arxius li venia de la infantesa. L’oportunitat que li van brindar mossèn Salvador Pagès i mossèn Modest Prats quan, sent només un nen, el van posar al càrrec d’una biblioteca a Can Contreres va ser el punt de partida d’una il·lusió pels llibres que va anar creixent en paral·lel a la seva vida.

La seva vídua, Maria Antònia March Marull, recorda que la mare d’Esteve Ripoll el va portar a fer d’aprenent a la pastissera La Cubana de Figueres quan tenia 14 anys i que, fins i tot, s’hi havia de quedar a dormir, a les golfes. «Aquesta dada és important per entendre l’Esteve. Ell treballava de les 5 o les 6 del matí fins al migdia. Com tenia les tardes lliures, se n’anava a la Rambla, a la porta de Can Canet, a llegir els diaris que hi havia penjats. En Canet l’anava veient cada tarda i un dia li va preguntar que d’on era. L’Esteve li va explicar tot i, des de llavors, li va dir que podia entrar a dins de la botiga cada tarda, i que podia llegir els llibres que volgués. Allà l’Esteve va ser feliç», explica Maria Antònia March.

Va ser així com l’interès pels llibres, però sobretot per la història local de Castelló d’Empúries i per tot allò que tenia a veure amb la cultura i la societat castellonina, va anar in crescendo, i Esteve Ripoll va centrar bona part de la seva vida a col·leccionar tota aquella documentació amb referències al seu poble. Maria Antònia March recorda que tots aquells arxius començaven a apilar-se a casa seva i que ella i Esteve Ripoll van acordar habilitar un espai als baixos «exclusiu per a llibres i papers». «Aquell baix de casa nostra, que és on havíem tingut el primer forn, va ser el seu refugi, era la seva vida, la seva il·lusió», comenta la vídua.

Ella mateixa va fer-se càrrec, el 2017, de fer donació de tot aquest patrimoni i de cedir-ne els drets d’explotació a favor de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, amb destí a la Biblioteca Ramon Bordas i Estragués i a l’Arxiu Municipal.

Els llibres que ha catalogat la biblioteca superen els 5.000 exemplars, i n’hi ha de generalitats, filosofia, religió, ciències socials, ciències pures i naturals, ciències aplicades, art, arquitectura, música, esports, lingüística, filologia, literatura, biografies, geografia i història. «Per a les biblioteques, la secció local té molt de valor. La donació del fons de l’Esteve ens ha permès millorar aquesta secció de llibres de casa nostra, que ens interessa molt potenciar», assenyala Roser Julià, la directora de la biblioteca de Castelló Ramon Bordas i Estragués.

El fons que conserva l’Arxiu Municipal es va ampliant dia a dia, perquè a la casa dels Ripoll-March encara continuen apareixent nous documents, fotografies, cartells... El llegat es compon de documents originals manuscrits i impresos, llibretes de memòries, 430 cartells (1926-2010), 9 goigs (1882-2000), una col·lecció de 3.084 fotografies, 809 diapositives (1913-2010), 12 cintes d’audiovisual, una col·lecció de 707 programes de mà i fulletons (1920-2011), una col·lecció hemerogràfica amb 89 portades diferents, una aquarel·la de Joaquim Callís i una biblioteca de vuitanta-cinc metres lineals. «Perquè us feu una idea, el fons d’Esteve Ripoll consta de 25 caixes d’arxiu amb documentació en paper, entre llibres i manuscrits, sis caixes d’arxiu amb documentació impresa, com programes de mà i fulletons, un calaix amb cartells, catorze caixes amb fotografies i un calaix amb audiovisuals, entre vídeos i cintes», explica Marisa Roig, la qual lloa la saviesa d’Esteve Ripoll sobre la història i la cultura del seu poble. Ella és la responsable de l’Arxiu Municipal des del 1987, any en què, sent alcalde Esteve Ripoll, es va fer el trasllat de l’ajuntament vell al convent de Sant Domènec. Al nou edifici, es va habilitar un espai nou, que mai havia existit abans, l’arxiu de Castelló d’Empúries.

Una de les seves fixacions va ser preservar la història local

Flequer i pastisser d’ofici, Esteve Ripoll era home de lletres i dinamitzador cultural. Va exercir en la política activa, com a regidor i com a alcalde de Castelló d’Empúries i com a diputat provincial, i tota la vida va estar vinculat a moviments culturals i associatius. Destaca la seva faceta com a director i actor de l’Elenc Teatral. Apassionat per tot allò que feia, una de les seves fixacions va ser preservar la història local, i això el va portar a reunir en una valuosa biblioteca domèstica llibres, fotografies, col·leccions de cartells, obres d’autors locals... Entre tot aquest material, és rellevant el gruix de documentació personal, que inclou discursos i cartes. Entre les més emotives, les que va intercanviar amb el missioner castelloní Joan Alsina. Esteve Ripoll sentia un gran afecte per aquest seu amic, amb el qual jugava de petit pels carrers de Castelló, i també per Ernest Lluch i Fages de Climent, entre d’altres personalitats amb les quals va mantenir una estreta amistat.

Maria Antònia March va compartir amb el seu home l’estima per la memòria històrica local. «Els dilluns era el nostre dia de descans a La Fleca, on treballàvem els dos, i ens els reservàvem per anar a Barcelona, als Encants. Allà l’Esteve va trobar llibres molt valuosos», comenta ella.

Esteve Ripoll, rebent l'Espiga i Timó d'Or mentre el seu net Pau llegia un discurs en honor seu EMPORDÀ

Esteve Ripoll ha estat considerat com una figura imprescindible, per entendre, en clau empordanesa, molts fets importants de l’etapa de la transició democràtica. El 2014, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries el va distingir amb el guardó Espiga i Timó d’Or, quan Xavier Sanllehí n’era l’acalde. La malaltia que l’afectava li va impedir fer el discurs que li hauria agradat, perquè li afectava la parla. Ho va fer, en nom seu, el seu net Pau.