«Volem que l’escola no es perdi perquè és el que dona vida al poble»

Com ha anat la primera meitat d’aquest mandat?

Realment, aquest segon mandat ha sigut el moment de posar-nos a tirar endavant projectes que crèiem que s’havien d’executar al nostre municipi. Aquí, ens ha ajudat molt el PUOSC (Pla Únic d’Obres i Serveis), on vam poder incloure projectes importants per a Maçanet arreglant coses que teníem pendents. En el primer mandat, no vam poder executar pràcticament res, però vam arreglar la situació econòmica del municipi. Ara, ens hem posat a treballar més pel poble fent coses més visibles.

Quina és la prioritat principal que veuen, ara, al municipi?

Poder mantenir-lo com el tenim actualment. Ara, tenim fibra òptica. La pandèmia ens ha fet canviar el concepte de vida, podent treballar des de casa. Ara ens trobem en un moment de més moviment, però pequem de no tenir gaire habitatge de lloguer i això ho estem mirant de resoldre amb algunes edificacions que hi ha al municipi, que estan tancades. Intentem parlar amb els amos per veure si les volen llogar i perquè pugui venir-hi gent. Així podrem mantenir la nostra escola, la llar d’infants i tots els serveis que tenim. En aquest temps de pandèmia, ens hem adonat que, aquí, ho tenim tot sense haver-nos de desplaçar, perquè comptem amb servei mèdic quatre dies a la setmana, amb farmàcia, amb supermercat, carnisseria, dues fleques i tots aquells serveis mitjanament bàsics que necessitem per viure.

A escala sanitària, ha costat de superar aquest any i mig de pandèmia?

No, perquè l’espai ens permet tenir una altra classe de vida. Sí que hem estat confinats, però, en el primer confinament, quan vam haver d’estar més tancats, de seguida, ens vam bolcar perquè la gent gran tingués serveis. Des de fa tres anys, estem contactant amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per portar una persona d’atenció a la gent gran i ens va ajudar molt a tenir aquest contacte amb la gent i cobrir aquelles necessitats que poguessin tenir, tot i que, als establiments, tothom estava disposat a anar a portar a casa allò que necessités la gent. La convivència ha sigut molt més fluida que en altres èpoques. Dins l’àmbit sanitari, hem tingut alguns casos, però ni massa, ni molt greus. Hem estat força protegits.

Després de tot aquest temps d’espera, tornen a celebrar la Fira de la Castanya…

Sí, després de dos anys de no poder-la dur a terme, hi tornem molt il·lusionats per recuperar aquesta fira, perquè la gent té ganes, ara, de sortir i fer coses. Per a nosaltres, és bo que la gent tingui ganes de venir a Maçanet i gaudir de la Fira de la Castanya. Aquesta fira és un referent. Ja fa molts anys que es fa al nostre poble i, amb ella, s’han portat a terme les jornades gastronòmiques, també. Les tornem a impulsar, aquest any, una altra vegada. Feia dos anys, que havíem començat un concurs d’aparadors entre els establiments del municipi, voten els visitants de la fira i es fa un detall a l’aparador guanyador. No és només la fira, sinó que volem que la gent recorri tot el municipi.

Com s’han plantejat aquest camí per potenciar el municipi turísticament?

Vam iniciar el projecte de la Vall infinita, perquè vèiem que la nostra economia es basa molt en el turisme, ja que la ramaderia i la gestió forestal han quedat en segon terme, tot i que ja ens agradaria revaloritzar-ho una mica, també. Però, ara, depenem més del turisme. Nosaltres, el que podem oferir és allò que tenim, el nostre entorn, la nostra tranquil·litat i el nostre benestar. Tenim infinitat de coses per fer al nostre poble, des de rutes amb bicicleta, rutes de senderisme o la guia dels espais de silenci.

De què està mancat, el poble?

Dins l’àmbit urbà, tenim un nucli molt unificat, però, després, tenim set urbanitzacions i tenen moltes mancances. Ens costa treballar i arribar a millorar les seves condicions, perquè són molt extenses, amb molt de tros de carrers, serveis molt deteriorats i anem fent-ho a petits trams. Aquesta, ara mateix, és la nostra tasca més important. També hem de millorar en l’estalvi energètic. Hem instal·lat plaques solars a l’escola, perquè generin la seva pròpia energia. Hem canviat totes les obertures, perquè és una escola molt antiga, de l’any 1956. Nosaltres no demanem una escola nova, sinó que, condicionant aquesta, estem més que contents. Volem que aquesta escola no es perdi i volem que vingui gent a viure al municipi. Aquests darrers anys, han vingut famílies amb nens, que han ajudat molt a l’escola, per no baixar l’alumnat. L’escola ajuda a mantenir tot el poble. Surts al carrer i, a l’hora del pati, sents els nens i això és el que dona vida al poble. Sentir la canalla jugar i cridar manté viu el poble.

Mesos enrere, els pipaires de l’Albera lamentaven no tenir un espai més gran per divulgar tot el recorregut que han fet al llarg dels anys. Han buscat alternatives per donar una sortida turística a aquest sector?

Tenim un company regidor que encara fabrica pipes i tenim un petit espai a l’oficina de turisme, que hem habilitat com a museu de la pipa. Allà, hem recuperat algunes de les peces de la pipa de fumar i alguna col·lecció que ens han arribat a donar. Cada any, fan una fumada de pipa al nostre municipi i és un món totalment desconegut. Ens agradaria, sí, poder-los ajudar més.

Què aporta Maçanet al conjunt de la comarca?

Crec que som la bomba d’oxigen de la comarca. Ara, la gent ha canviat la manera de gaudir dels caps de setmana i vol gaudir més de la muntanya. Som la part més desconeguda, perquè l’Alt Empordà sempre ha tirat molt més amb la Costa Brava i ha deixat la part interior més desconeguda. I hi ha una part interior amb una riquesa cultural i històrica molt gran. A la comarca, el que els aportem és un terreny per gaudir de bicicletes, de senderisme i de caminar buscant bolets, que, si no plou, tindrem una temporada molt dolenta.