Enguany, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha dedicat el concurs fotogràfic sobre patrimoni cultural als búnquers, fet que ha posat de nou l’atenció en aquestes construccions de valor històric i sovint preses de l’abandó i l’incivisme. Hi ha hagut més propostes per conèixer aquestes fortificacions, que formaven part de la Línia P i bastides amb la finalitat de repel·lir un hipotètic atac a l’Espanya franquista per part de maquis, aliats, exiliats de la Guerra Civil o un improbable contuberni entre ells.

A la comarca, els búnquers tenen una sort diversa. Durant massa temps, no han gaudit de més interès que esdevenir un lavabo improvisat per satisfer les peremptòries necessitats de la gent, sempre que retiressin les bardisses que tapaven l’entrada. Les superfícies dels búnquers, relativament grans i llises, han esdevingut una temptació per a persones armades amb esprais de pintura que han prioritzat el seu ego al respecte pel patrimoni. Durant força anys, s’albirà «l’acció poètica» en els búnquers contigus a la carretera N-260, prop de Quermançó; el més conspicu va ser pintat de rosa i s’hi va escriure «Un beso. Uno, grande y libre».

Afortunadament els búnquers han iniciat una nova etapa. Cal citar la publicació, en 2008, del llibre Dues hores... als búnquers de la Jonquera de Joan Manuel Alfaro Gil i Pablo de la Fuente, que valorà aquestes edificacions i des de Fortaleses Catalanes organitzaren visites guiades per conèixer-les. S’inicià el camí cap al seu reconeixement oficial, tal com s’anuncià en 2020: «Protegiran els búnquers de la Jonquera i Agullana com a Bé Cultural d’Interès Local». En 2016 s’edità el treball de l’arquitecta Adela Geli Anticó Recórrer la Garriguella Fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge, document que ha servit de base per a sortides enoturistíques que s’ofereixen en el municipi.

Molts búnquers, per les seves condicions de foscor, humitat i absència de curiosos, són refugis de fauna, tant de petits mamífers com per a rèptils i amfibis. A Garriguella, quatre cellers potencien des de 2017 l’establiment de ratpenats per mitigar les plagues de la vinya. La iniciativa va ser impulsada per la cooperativa de Garriguella i els cellers Trobat, Maset Plana i Oliveda. També alguns búnquers de la serra de l’Hoste, entre Biure i Capmany, i un de Peralada fan aquesta funció d’amagatall faunístic. Més curiós és un dels búnquers de Morassac, a tocar la GIP-6021, entre Peralada i Mollet de Peralada, que l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic li reconeix l’ús de segona residència.

Una tria de mirandes

Els búnquers, en ser guaites per atalaiar l’horitzó, són miradors dignes de visita i des d’aquests nius de metralladora –com també es coneixen popularment– s’albiren panoràmiques espectaculars. Una tria d’aquestes mirandes estaria formada pels búnquers de Montperdut (Vilajuïga-Llançà), els de Mont-roig a Darnius, el del Castellar a Llançà i el que culmina la serra d’Altrera a Capmany, que feia servir el guaita forestal de vigilància d’incendis com a lloc ombrívol per descansar. Altres búnquers singulars, els de la punta de s’Arenella al Port de la Selva, ja que la il·lusió òptica els «enganxa» al monestir de Sant Pere de Rodes i el de les Tres Platgetes a Portbou, a tocar el mar on la salabror va rovellant la seva armadura metàl·lica.

Aquest istiu, Roses ha ofert visites guiades als de la punta Falconera, l’exterior dels quals era molt conegut pels usuaris del camí de ronda i navegants, tot i que l’interior resultava críptic per a tothom. Un parell d’actors recreaven Les històries de la p... mili en què el sergent Arensivia i el seu recluta guiaven, a cop de gag, els visitants pels laberints subterranis de la fortalesa. El dia de la nostra visita, Moisès Colinas i Èric Jiménez encarnaven aquells divertits personatges del còmic. També a Roses, un dels búnquers del far ha estat escenari del joc Scape Búnquer Roses en el qual els participants disposaven de 40 minuts per sortir-ne, fent servir la lògica, la cooperació i la comunicació.

El futur dels búnquers hauria de passar per acords de custòdia patrimonial amb els propietaris dels terrenys, per tal que llurs titulars mantinguessin l’entorn del monument en condicions que posessin en valor el monument. En conseqüència, caldria donar suport tècnic i econòmic a aquesta actuació i al seu manteniment.

A partir dels acords per a la seva conservació, caldria confeccionar el catàleg exhaustiu i la definició d’usos per a cadascun: refugi de fauna, mirador, visites guiades, entre altres, i dotar-los de la protecció oficial, amb la normativa corresponent. A la vegada, una selecció dels que tenen característiques més singulars es podrien incloure en una ruta temàtica i constituir-los com un recurs de turisme cultural.