Prevenir i actuar contra el maltractament a la gent gran. Aquest és l’objectiu de la Taula Comarcal de Maltractaments a les Persones Grans de l’Alt Empordà, al capdavant de la qual hi ha la tècnica de l’equip d’Atenció a les Famílies i Envelliment Actiu de Benestar del Consell Comarcal, la psicòloga Glòria Pla, i la coordinadora de Treball Social de la Fundació Salut Empordà, Sandra Devesa.
La voluntat de la taula és, segons exposen les dues expertes, garantir una major eficàcia en la prevenció, la detecció i l’abordatge integral i multidisciplinari d’aquestes situacions. I, per això, professionals de diferents àmbits es coordinen en xarxa per promoure una acció comunitària en la protecció de les víctimes de maltractaments.
Glòria Pla i Sandra Devesa expliquen que els maltractaments a les persones grans es poden donar de diferents formes: agressió física, abús psicològic o emocional, abús sexual, abús econòmic o explotació, negligència per falta d’higiene o de cures, abandó o vulneració de drets.
Els entorns en què es poden produir maltractaments no són únicament els domiciliaris, sinó que també es donen en residències o en institucions.
Sensibilització ciutadana
Un dels objectius que s’han fixat Sandra Devesa i Glòria Pla a l’hora de crear la taula té a veure amb la sensibilització i la conscienciació ciutadana: «Sovint, a una persona gran maltractada, li costa explicar la situació que està vivint, però hi pot haver persones properes, com un metge de família, un farmacèutic, els veïns... que poden adonar-se que alguna cosa no va bé i poden traslladar les seves sospites a professionals competents».
«Hi ha persones que són discriminades només per una qüestió d’edat, a les quals se les infantilitza, és a dir, se’ls parla com si fossin nens petits. Aquests també són casos de maltractaments flagrants», comenten Glòria Pla i Sandra Devesa, les quals també diuen que el model d’intervenció que plantegen a l’hora d’abordar situacions d’aquest tipus no es basa a jutjar ningú: «Considerem que tant la família com la persona gran han d’intervenir en aquest abordatge, i per això són molt importants tant la conscienciació com la formació».
I, en aquest sentit, fan esment a aquelles famílies que, possiblement, per falta d’informació o de formació desconeixen com ha de ser atès un parent gran que pateix alguna malaltia, i, a causa d’aquesta falta de recursos, sovint expressen frases com: «Acaba la meva paciència».
Una àmplia coordinació
La xarxa de professionals que intervenen en la prevenció de maltractaments a persones grans és molt àmplia. De l’àmbit de la salut, hi ha Albera Salut, la Fundació Salut Empordà, l’Institut Català de la Salut i la Xarxa de Salut Mental. Pel que fa als Serveis Socials, s’hi han implicat l’Ajuntament de Figueres, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els Serveis d’Atenció Domiciliària (Sumar), els Serveis de Teleassistència Domiciliària (Tunstall-Televida) i el Servei de valoració de la dependència de la Fundació Tutelar de l’Empordà.
També hi ha el Col·legi d’Advocats de Figueres, els Mossos d’Esquadra, la Universitat de Girona i diferents entitats, com el Consell de la Gent Gran de l’Alt Empordà, Càritas, Creu Roja, l’Associació de Malalts d’Alzheimer i la Fundació Vergés Ginjaume. El grup de treball també compta amb les residències, els centres de dia i els centres de serveis de la comarca de l’Alt Empordà.
Com anoten Glòria Pla i Sandra Devesa, la idea és que, des de tots aquests àmbits, hi hagi una eina de treball comuna, amb un llenguatge únic, que permeti a tots els professionals la detecció, la graduació i el cribratge de maltractaments i també de factors de risc. «El treball en xarxa, amb els diferents serveis, agilitza els recursos necessaris», han dit.
