La Virgínia es va convertir fa sis mesos en usuària del SIE (Servei d’Intervenció Especialitzada en l’atenció de les Violències Masclistes) de Figueres. «Venir aquí m’ha canviat la vida i la forma de veure la vida». Una de les coses més importants és que «aprens que hagi passat el que hagi passat no és culpa teva, que és el sentiment més difícil d’acceptar». La Virgínia havia caigut en una depressió important. Té tres fills i la situació d’abús que va patir en la infantesa repercutia en totes les àrees de la seva vida.

El CAP la va derivar al SIE, per abordar el seu problema: «Em costava confiar, però he millorat moltíssim, he recuperat les ganes de viure que també es perden, arriba un punt que perds les ganes de seguir lluitant, aquí t’entenen i això és molt important». La Virgínia mostra plena satisfacció pel tracte que rep per part de tot l’equip, «són totes molt amables i atentes en tots els sentits, des de la psicòloga fins a la noia que cada setmana et truca per confirmar la cita». Recalca que el que ha patit no és una cosa que puguis explicar a qualsevol, «el millor que pots fer si has patit abús o maltractament és demanar ajuda, una persona sola no se’n surt, elles et mostren el camí perquè tornis a ser tu mateixa. 38 anys m’ha costat demanar ajuda, si ho sé ho faig abans, però la por a sentir-te jutjada i incompresa, que et vegin culpable, et paralitza, però no és així, cap classe d’abús o de maltractament té justificació».

Per a la Teresa, el camí també ha estat llarg. «Al jutjat, com a dona maltractada, t’assessoren i em van parlar del SIE. Des del principi em van oferir ajuda psicològica i assessorament, perquè pogués cobrar una ajuda i també per tirar endavant els papers del divorci. Em van acompanyar en tot moment, van ser la clau per sortir-me’n». Tot i que la seva família li ha donat suport en tot moment «vols fer tu sola el procés i amb elles m’he sentit acompanyada. M’hi sento com a casa, al SIE puc parlar amb llibertat, tens una seguretat, tracten d’ajudar-te en tot el que poden».

Des que és usuària del servei «he pogut a treure tot el que tenia a dins plorar, exterioritzar el nus que tenia, aquesta culpa de dir com he aguantat tant de temps, com no m’he decidit abans, com he estat tan cega?». La Teresa té 63 anys i s’adona que havia normalitzat el tractament en la seva relació de parella. «El pas s’ha de fer abans, no esperar, perquè, si no, se’t treuen les ganes de viure» recomana.