Marta Reixach compagina la seva feina a la granja i les terres de cultiu amb la seva tasca de regidora de l'Ajuntament de Borrassà. És pagesa per tradició familiar i no amaga la seva preocupació quan troba mainada del poble jugant i saltant sobre els rotllos de palla. És de l'opoinió que tothom hauria de tenir ben assumit que el camp, tot i ser un espai obert, és una propietat privada.

La palla disposada en bales procura aliment i llit als animals de la granja. Marta Reixach, pagesa de Borrassà, critica aquelles persones que es pensen que els embalatges rodons col·locats de forma ordenada al camp són un parc d’atraccions rural. «Això no ho tenim aquí d’aquesta manera perquè la mainada jugui a saltar de bala en bala, això és menjar i jaç per al bestiar», manifesta obertament la pagesa, alhora que remarca que els jocs i els salts sobre les bales de palla poden causar danys a la malla que les protegeix.

Marta Reixach té 50 anys i és de Borrassà de tota la vida. Va estudiar Magisteri i Psicologia, però, per circumstàncies personals, va haver de desviar la seva trajectòria professional per dedicar-se a la pagesia. És regidora de l’equip de govern de l’Ajuntament borrassenc i, a més, forma part de l’associació Dones del Món Rural. Des de la seva posició, llança una crida a les famílies amb infants que tenen per costum utilitzar l’entorn agrícola per a la diversió i el joc, amb la voluntat de conscienciar-los que «el camp és una propietat privada». A casa seva tenen bales de blat, d’ordi i de civada. És una granja de vedells d’engreix i també tenen terres de cultiu.

La pagesa assegura que «pateix» quan troba mainada jugant als rotllos de palla perquè, a part dels desperfectes que es puguin produir, per a ella, allò més preocupant és que algú pugui prendre mal: «És un perill per als nens, perquè poden caure al mig. Es poden fer rascades i, fins i tot, esgarrinxades, perquè hi pot haver espines sortint per allà al mig... I, llavors, de qui és la responsabilitat? Això els ho dic a ells quan els trobo jugant: ‘Us fareu mal’, i també ho he dit als pares. Però, de moment, costa que facin cas. A més, a vegades, quan hi han estat jugant, ens trobem que la malla està esparracada i quan vols agafar una bala amb el tractor, per fer jaç o per donar menjar al bestiar, tota la palla cau i només es pot fer servir per al jaç de les quadres, però en cap cas per a menjar».

Les bales de palla de la granja de Marta Reixach, per exemple, estan molt a prop d’un camí, pel qual passa molta gent a peu. A partir de maig i juny es talla la civada i després, quan cosetxen el blat i l’ordi, guarden la palla i tot això és el que llavors empaqueten com a bales.

El portal d’Instagram @vidapagesa ha utilitzat una fotografia de Marta Reixach (@marta_reixach), en què es poden veure fileres de palla empaquetada, per aplaudir la seva protesta: «Jo poso Pages@s a la meva vida perquè em fascinen les seves obres d’art creant paisatges nous i a conjunt amb cada estació de l’any. Però, tot i ser artistes, ells no creen galeries d’art ni parcs temàtics com a ús de lleure per a petits i grans. El món rural no és el pati dels nuclis urbans, respectem-nos i aprofitem per valorar-los la seva important tasca, produint aliments a la vegada que conserven el paisatge».

Les fotos als camps de gira-sols

Hi ha moltes persones que troben en els camps de gira-sol un decorat natural privilegiat per fer-se fotografies, si bé els pagesos, igual com passa amb les entrades i sortides a les bales de palla, estan sovint alerta per advertir models i retratistes que estan ocupant una propietat privada. «Tots sabem que les flors de gira-sol són molt maques, però, si més no, quan es fiquin al camp a fer-se fotos haurien d’anar amb compte de no trepitjar les plantes, que en tinguin cura, perquè el que sembrem és la nostra manera de guanyar-nos la vida», comenta Marta Reixach.