Si una cosa tenen en comú tots els micropobles de l’Alt Empordà és el temor per la despoblació i, per això, un dels eixos principals de la seva política municipal se centra a garantir una bona oferta d’habitatge. A la comarca, l’associació de micropobles la conformen una trentena de municipis, dels quals la Vajol és el més petit en nombre de població, amb 89 habitants. Els micropobles representen gairebé la meitat dels municipis de l’Alt Empordà. A part de l’habitatge, les infraestructures, els serveis públics i unes bones comunicacions són elements que aquests pobles petits volen garantir als seus habitants i també als nous veïns que s’hi vulguin establir.
«Els micropobles necessitem habitatge», manifestava l’alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavi Camps, en la recent reobertura de l’escola del seu poble. Per Camps, però, «és difícil que els fills del poble s’hi puguin quedar». Tant l’alcaldessa de Garrigàs, Pilar Bosch, com el batlle de Cistella, Enric Gironella, coincideixen en el fet que els costa desenvolupar-se. «El jovent marxa per anar a un altre lloc on la casa sigui feta», argumenta Gironella, mentre que Bosch destaca que «la burocràcia és tan a llarg termini que es fa inabastable».
L’alcalde de la Vajol, Joaquim Morillo, lamenta que «qui fa una casa és per a una segona residència». «El problema que tenim és que tot l’habitatge que surt ho compra gent de fora, perquè el preu és elevat o la inversió per reformar és gran», explica l’alcaldessa de Vilaür, Ester Farreró, la qual afegeix que tampoc tenen terrenys per a noves edificacions. «Tenim un problema de transport que ens obliga a portar i recollir els nens que fan Batxillerat o Cicles, perquè el Consell Comarcal no ens dirà si ens donen servei fins a l’octubre, aproximadament, depenent de si queden places lliures de l’autobús que porten els alumnes d’ESO –continua dient Farreró. Així que, si no queden places, serà tot el curs escolar que haurem de fer viatges, perquè no tenim autocar ni tren que en proporcioni el servei».
Josep Vilà, regidor d’Ordis, lamenta que «tenim cases que anys enrere van quedar abandonades», mentre que l’alcaldessa de Vilanant, Anna Palet, remarca que «ens interessa tenir terrenys per fer habitatge, però no podem».
A Viladamat, l’alcaldessa, Dolors Pons, assegura que «no hi ha habitatge de lloguer». Diu que tenen un terreny que va comprar l’Ajuntament perquè els joves disposessin de deu habitatges en format cooperativa. «Ens interessa que els joves es quedin», remarca Pons, la qual desitja que els micropobles gaudeixin d’una transició energètica.
L’alcalde d’Espolla, Carles Lagresa, esmenta la problemàtica amb les meses de contractació, «ja que acabem de licitar la segona línia del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOiSC) i, a la mesa, hem de reclamar al Consell Comarcal que ens deixi vocals, perquè només tenim la secretària i una funcionària pública». Els espollencs tenen la sort que, cada vegada que ho han demanat al Consell, els han facilitat dos vocals. «Amb Mollet o Rabós, per les festes, ens deixem cadires i taules, sense cap ordre, però l’ideal seria mancomunar els serveis».
A l’Alt Empordà, el 43 per cent dels municipis són micropobles, és a dir, tenen menys de 500 habitants. Dels 29 municipis altempordanesos que s’inclouen en aquest grup, 26 ja formen part de l’Associació de Micropobles de Catalunya (AMC). Xavi Camps ha explicat reiteradament que «un micropoble no és un poble petit, sinó que és un poble de pocs habitants», de fet, si analitzem el territori català, un 1% de la població gestiona un 35% del territori.
Els reptes
A la comarca, els micropobles ocupen el 40 per cent del territori i només hi resideix el 5,5% de la població, mentre que, a Figueres, hi viu el 33% de la població en l’1,4% del territori. Davant d’aquesta situació, Camps avança que «el gran problema és el model de país que tenim, que pensa només a concentrar la gent a les ciutats, però, alhora, vol que algú mantingui el paisatge». Tot i que els micropobles de l’Alt Empordà tenen les seves casuístiques diferencials respecte a la resta de Catalunya, hi ha problemes comuns.
Un dels principals reptes d’aquests municipis és la sol·licitud d’ajuts o subvencions a administracions supramunicipals, com són la Diputació, la Generalitat o l’Estat espanyol. Davant la presentació de la documentació, es requereix el mateix a una gran ciutat, que disposa de tècnics i administratius per àrees, que a un municipi com Vilanant, que tan sols té una administrativa i una secretària compartida.
A principis d’aquest any, el Consell Comarcal va aprovar una moció de la CUP al ple en la qual instava la Generalitat que, en comarques amb molts micropobles, el confinament municipal passés a ser comarcal. El text també demanava que, en els municipis petits, les activitats extraescolars es poguessin fer tant als centres educatius com en equipaments municipals. En aquest sentit, remarcaven que suposava un «greuge comparatiu».
Crehuet va presidir l’entitat quan era alcaldessa d’Ordis
El 24 de setembre del 2011 –fins a l’any 2015–, la llavors alcaldessa d’Ordis, Maria Crehuet, va posar-se al capdavant dels micropobles continuant amb la voluntat de sumar esforços, intercanviar experiències, comunicar iniciatives i tenir una sola veu, encara que amb els matisos de cadascuna de les comarques.
Creheut assumia com a seves les paraules que Toni Lloret, expresident de l’Associació en la seva arrencada, deia: «L’Associació de micropobles és i vol ser un espai per a tothom –amb l’única limitació del nombre d’habitants– on caben, doncs, tots els colors polítics, i on cap també la col·laboració amb tota altra mena d’entitats afins».
«Cada vegada més queda demostrat que la feina es fa en equip, i ara ens toca a nosaltres demostrar que formem un equip entusiasta, treballador, amb idees i amb ganes de col·laborar en aquesta transformació de la societat», declarava.
«En acabar l’any 2008, érem 35 socis, però el 2011 ja n’havíem sumat 65; el 2015, 83; el 2018, 101, mentre que, ara, en som 202», assegura Crehuet, la qual segueix explicant: «Al principi vam encarregar una colla d’estudis (sobre economia als micropobles, sobre la percepció que els electes dels micropobles tenien de la seva funció, un de geografia, un sobre el comerç...), hem elaborat un estatut dels micropobles que, en principi, l’hauríem de portar als grups parlamentaris, perquè el debatin». Han participat en congressos diversos, els han convidat al Parlament i a diverses institucions del país.
