Pere Torrent i Martín (Peralada, 1965), casat, amb dos fills i dos nets, és programador informàtic de professió i va accdeir al càrrec d'alcalde, amb les sigles de Junts per Peralada i Vilanova de la Muga, l'any 2007. Va substituir Joan Padern.

Amb Pere Torrent, repassem els principals temes que afecten el municipi peraladenc.

Com ha provat la campanya d’estiu, aquí, al poble?

No ens podem queixar, perquè hi ha hagut força afluència de gent, com altres anys prepandèmia, bàsicament de turisme català i de la resta de l’Estat espanyol. En principi, estem relativament satisfets. És clar que, aquí, el Festival del Castell de Peralada, un dels referents i on teníem una afluència més gran, ha quedat reduït a un 30% del que era.

Tot queda més amagat…

Sí, ha sigut així per les restriccions de la Covid. Hi havia unes 700 persones d’aforament per concert, quan abans n’hi entraven dues mil i escaig. Això vol dir menys pernoctacions, a Peralada i a la comarca, menys muntatges, menys persones que venen al poble, afectació a la restauració, i tot afecta. Malgrat tot, el tema restauració ha quedat compensat pel turisme interior.

De portes endins de l’ajuntament, de quina manera els ha trasbalsat aquesta pandèmia?

Moltíssim. Nosaltres tenim un teixit associatiu que viu constantment amb activitats i tot això ha quedat reduït a la mínima expressió, s’han fet coses molt puntuals i amb totes les restriccions que toquen. La vida social al poble s’ha reduït moltíssim. Amb el col·lectiu de gent de més edat, ha suposat un problema, perquè sortien i es trobaven i això dona vida. Els ingressos es veuen afectats, però el que trobem més a faltar és l’activitat i la vida associativa, que és un dels punts forts del poble. Els recuperarem, però, quan tornem a la normalitat.

Ha quedat algun projecte al calaix?

No. A l’inici de la pandèmia, nosaltres, en el programa, hi teníem un pla de ruta per a executar. Entre finals del 2019 i principis del 2020, ens va sortir l’opció de l’institut, que feia molts anys que li anàvem al darrere. Vam dir que miraríem els costos que tindria perquè això fos una realitat. L’institut, ara, s’ha consolidat, ja tenim el segon curs en marxa, hem fet unes inversions en dos espais que ja teníem i tot això ens ha condicionat una mica la planificació, però entenem que era del tot necessari i calia esperar certes coses perquè això era bàsic. Tenim un projecte molt interessant que vam començar el 2019, que era la compra d’una finca a Sotamuralla que, enderrocant-la, posés a la vista cinquanta metres de muralla. Això també ho vam aturar per l’institut. Aquest mes de setembre, hem fet la compra i allò és un projecte molt interessant per recuperar patrimoni. Sí que hem pogut fer la restauració del claustre, perquè és un projecte molt interessant. Hem canviat la canonada d’aigües, perquè havia tingut molts problemes d’abastament. Ara estem intentant optar als Fons Europeus per adequar tot el nucli antic.

Tornant amb l’institut, com repercuteix en el municipi?

Bé, la satisfacció de les famílies i dels estudiants és total. Tenim un equip directiu molt implicat i l’èxit ve per les dimensions de l’institut. Comença de zero i va creixent. Està clar que és un valor afegit per al poble. Nosaltres estem molt satisfets de com està anant. Ensenyament també hi posa de la seva part. Des de l’Ajuntament, mirem d’anar ajudant en el que podem i facilitant-ho al màxim.

Quines són les assignatures pendents que té Peralada?

Evidentment que, sempre, hi ha obres per fer, però una de les coses que sempre diem és que tenim un projecte ambiciós per fer al nucli antic, que vam presentar al PUOiSC i no van donar l’import que vam sol·licitar. Aquest projecte l’hem d’acabar, i per a la recuperació de la muralla no acabem de trobar el finançament. Aquestes són assignatures pendents que tenim i busquem que això provoqui la dinamització del nucli antic. Creant tots aquests valors afegits, que sigui més atractiu. Això ens ha de portar més visitants aquí a dintre.

S’ha començat a projectar un aeròdrom, que ha despertat certa polèmica. Creuen que tirarà endavant?

L’Ajuntament ho veu amb preocupació perquè, sobre el paper, és una cosa que, si es complís, pot ser problemàtica. Ho hem aprovat inicialment perquè és el que toca, legalment. Hi ha una demanda social que ens diu que ho aturem, perquè això no es pot fer. L’Ajuntament pot fer o no, arriscant-se a anar als jutjats.

Aviat es podrà posar al mapa el nou celler del Grup Peralada a l’entrada del poble…

Això, en principi, s’ha demorat, també, per la pandèmia i l’empresa té la intenció d’obrir el celler durant la primavera del 2022. És un projecte ambiciós que, arquitectònicament, ha de tenir el seu atractiu, ja que el disseny l’han fet els RCR i l’enoturisme i els projectes que tenen presents per desenvolupar tot l’entorn del Castell, de retruc, hem de ser capaços de treure’n un rendiment. Hem de posar més en valor el que tenim.

Peralada segueix exercint d’amfitrió del sector vitivinícola. Què suposa pel que fa a la promoció, això?

És un atractiu addicional, ja que, tot el que és enologia, a la comarca, ha fet molt bona feina, amb molts cellers que fan visites guiades i crec que estem pujant. Encara no sabem si pot arribar a ser el vaixell insígnia de la DO Empordà, però sí que serà un atractiu addicional, segur. Pots venir a Peralada i estar-hi tot un dia o tota una setmana, si convé, i visitar la comarca.

A què dedicaran aquests pròxims dos anys abans d’acabar el mandat?

Ara, acabem de comprar la finca, que he dit abans, i el projecte és enderrocar i crear un espai allà. També hem adquirit una finca per fer-hi aparcament i, depenent dels recursos que tinguem, adequarem els carrers del nucli antic que queden. Això, juntament amb la consolidació de l’institut, és tot el que podríem arribar a fer econòmicament.