L’exposició central del POUM de Figueres es pot visitar a la sala d’exposicions de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). La delegada a l’Alt Empordà del COAC, Maria Mercè Oriol (Figueres, 1983), analitza els principals reptes del nou planejament.

Com pot millorar la ciutat el disseny i l’arquitectura?

Una ciutat ben urbanitzada, amb espais públics, carrers i places pensades per a la gent i uns edificis ben dissenyats que ofereixin una imatge urbana de ciutat moderna i endreçada, tindrà una influència positiva en els seus ciutadans i també sobre els visitants. Aquest ambient urbà té una enorme repercussió també sobre el turisme i el desenvolupament econòmic i social de la ciutat. I tot això es regula a través de l’urbanisme, que actualment denominem Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Evidentment l’urbanisme és una eina molt important, però si no mantenim la ciutat neta i endreçada, que ens permeti oferir una imatge de pulcritud i no som capaços de mantenir unes actituds cíviques correctes en els espais públics, ens quedarem a mig camí.

Quins aspectes milloraran amb el nou POUM?

En primer lloc voldria dir que el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), aprovat l’any 1983, ha estat un magnífic planejament supramunicipal, i la prova és que haurà persistit durant pràcticament 40 anys amb les lògiques adaptacions i modificacions perquè la ciutat ha evolucionat. Malgrat el pas del temps, alguns aspectes rellevants, com el pas del ferrocarril convencional, el famós pas a nivell, no ha estat encara resolt. I això no només és un problema de mobilitat al qual els figuerencs semblen haver-se tornat immunes o conformats, sinó que és també un problema de degradació del teixit urbà situat a l’est de la ciutat. I aquest tema sembla que ha estat abordat correctament pel nou POUM, malgrat que es manté la reserva de traçat per si mai es fa un nou traçat del ferrocarril convencional a manera de ronda Nord per fer coincidir en una única estació interoperable entre l’AVE i el ferrocarril. Pel que fa als creixements urbans i a les operacions de reforma i millora urbana, s’han abordat també correctament, però caldrà veure la capacitat de gestió, tant privada com pública, per fer viables econòmicament les propostes presentades, atès l’actual estat del sector immobiliari general i en particular a Figueres.

L’objectiu és obtenir una ciutat més amable i acollidora?

Aquest hauria de ser l’objectiu, però no només aquest. Figueres és una ciutat que es troba en un punt d’inflexió, i hem d’evitar el seu declivi social i econòmic. Cal aconseguir fixar un sector de població que tradicionalment ha deixat la ciutat per anar als pobles del voltant on troben més fàcilment aquesta amabilitat i qualitat de vida. Exigir que a les operacions de renovació urbana es faci un 30% d’habitatge protegit i demanar que es rebaixi l’edificabilitat dels polígons, pot fer inviable econòmicament alguna d’aquestes operacions i aconseguir l’efecte contrari, degradant l’espai urbà per manca d’actuació.

L’arquitectura tendirà a aplicar criteris de sostenibilitat?

La sostenibilitat i l’eficiència energètica no es tracta d’una tendència, sinó d’una necessitat, de la qual d’aquí a pocs anys ja tindrem completament interioritzat i no se’ns farà estrany fer-ho als habitatges i activitats.

Les barreres arquitectòniques són una assignatura pendent?

S’han fet grans avenços des de fa anys en aquest sentit, i totes les actuacions d’obres d’urbanització que es realitzen ja tenen en compte la mobilitat adaptada. Això no obstant, l’estretor dels carrers i les voreres dels eixamples del segle XIX i XX dificulten trobar solucions prou confortables per a les persones.

Els edificis arquitectònicament de valor es protegeixen suficientment?

Amb caràcter general, tant el Pla especial del centre històric (PEPCH) com el Pla especial del catàleg d’edificis (PEPCE) ja aprovats i que el PUM recull, generen un nivell de protecció suficient. Potser el que caldria és aplicar criteris de més flexibilitat en l’execució de les obres de rehabilitació dels edificis catalogats, ja que acostumen a ser obres molt costoses i difícils d’executar al centre històric. Cal fer atractiva la transformació de les antigues edificacions en habitatges de qualitat i amb valor afegit per aconseguir la seva ocupació i evitar la desertització del centre històric o la seva transformació en habitatges de baixa qualitat.

En l’espai públic, el POUM planteja que la ciutat necessita espaiar-se.

Les microoperacions d’esponjament dels barris i dels eixamples centrals de la ciutat són molt necessaris, i contribueixen immediatament a percebre la ciutat d’una forma més amable. Després caldrà tenir-ne cura i mantenir-los pulcres, ja que si no l’efecte pot ser el contrari. Cal portar a terme actuacions concretes, que siguin valorades pels ciutadans i que facin veure que s’avança en la millora de la ciutat.

L'urbanisme és una eina important, però cal mantenir la ciutat neta i tenir actituds cíviques

Creu que el POUM resol bé el tema de la mobilitat?

Pel que fa a la mobilitat, el que és realment important des del punt de vista urbanístic és generar les infraestructures: rondes, vials amples, i la xarxa amb prou capacitat per acollir els fluxos circulatoris actuals i de futur per a vianants, vehicles de mobilitat personal, turismes, camions i transport públic. Els plans de mobilitat o la decisió dels sentits de circulació són aspectes molt més tàctics i, si se’m permet, més subjectes a modes i a opcions polítiques determinades. Però no perdem de vista que Figueres, si vol exercir la capitalitat comarcal que li correspon, ha de facilitar una mobilitat senzilla i entenedora per als ciutadans, usuaris i turistes, amb recorreguts lògics i entenedors i espais d’aparcament ben senyalitzats i accessibles.

Potser en aquest aspecte ens hem quedat curts en el disseny de la capacitat de la ronda Sud, que sovint trobem col·lapsada des del recinte Firal fins al carrer Nou, i aquesta secció s’hauria de semblar més a la ronda Salvador Dalí, per exemple.