Mario Urrea Marsal és l’alcalde del municipi de Torrebesses (Segrià). Entre les vicepresidències territorials, compta amb l’alcalde de Palau de Santa Eulàlia, Xavi Camps. L’exalcaldessa d’Ordis, Maria Crehuet, porta la sectorial d’Energia i Transició energètica. Mario Urrea Marsal no s’ha volgut perdre un dels esdeveniments més importants que ha viscut un micropoble català, la posada en marxa, després de mig segle, de l’escola pública de Palau de Santa Eulàlia. Ha estat durant aquesta celebració que hem pogut parlar amb ell sobre la realitat dels municipis més petits del país.

Quant temps fa que és president dels Micropobles? Quin balanç en fa?

Fa dos anys que soc a la presidència. Com a Associació de Micropobles, hem de reconèixer que hem tingut la sort que la pandèmia ens ha visualitzat. Ens ha fet més visibles i, per a nosaltres, això és una sort, dintre de la desgràcia que ha estat la pandèmia. El territori era molt important a l’hora de treballar per la pandèmia i l’administració ens ha tingut en compte en aquest aspecte.

Quines són les pretensions actuals que tenen?

Els objectius de l’associació impliquen continuar creixent, ja que estem al 60% d’associats dels micropobles de Catalunya, i continuar fent de «lobby» d’influència de l’administració, a part de dinamitzar la cultura dels micropobles, que és molt important i necessària.

S’ha fet més fàcil arribar a les administracions superiors, a través d’aquestes associacions de micropobles?

Sí, és més fàcil. Si hi va un municipi sol, amb 300 habitants, ningú t’escoltarà. Quan hi anem el seixanta per cent dels municipis de menys de 500 habitants, t’escolten perquè, al final, estem gestionant un trenta-cinc per cent del territori. Cada dia, això és més important. L’equilibri territorial, a Catalunya, ens l’hem de creure, i l’hem de començar a treballar seriosament des de la Generalitat. No podem tenir un país desequilibrat, on la franja costanera de l’àrea metropolitana de Barcelona sigui enorme i la resta sigui un pla. Això seria fer un país tercermundista.

Tenir l'escola oberta el que fa és arrelar els nois al poble. Tenir un pensament crític ens fa lliures

Les principals amenaces dels micropobles, per on passen?

Passen pel despoblament, perquè anem perdent població i ens quedem sense serveis. Per tant, això és el que creiem que hem de revertir, treballant l’habitatge, l’activitat econòmica, la mobilitat i els serveis, tant culturals com comercials, sanitaris o educatius.

Quan un micropoble, com Palau de Santa Eulàlia, reobre l’escola…

Això és un fet pel qual els hem de donar l’enhorabona i és un fet molt important per al poble. Tenir escola, aquí, el que fa és arrelar els nois al poble. Si treballes com Déu mana, el que es farà és que els nois s’estimaran el poble, s’estimaran el territori i s’aconseguirà que no marxin i, si marxen, sempre tindran l’oportunitat de tornar, perquè, normalment, s’estima allò que es coneix. Si tu, de petit, ja vas a escola al poble veí, al final, s’acaba no estimant i marxant del teu poble, sense cap mena d’interès per tornar, perquè no hi tens res, aquí. És clar que tenir un pensament crític ens fa lliures i és molt important que hi hagi escola i no es perdi.