Camps arrasats, collites perdudes, mànegues rosegades, sistemes de reg destrossades, cotxes sinistrats, possibles transmissors de malalties i desaparició d’ocells. Aquesta llista, que podria ser més llarga, té un punt comú: el porc senglar. L’alta presència a la comarca –un 19,8% per km2 la temporada 2019-2020, una de les més elevades del país juntament amb la Garrotxa, el Montseny i el Montnegre– d’aquest animal salvatge, que no té depredador que l’amenaci, està posant més pressió a la ja fràgil subsistència dels pagesos. Aquests només veuen en els caçadors l’única via per regular l’augment desmesurat d’un animal, que pareix entre 3 i 6 cries dos cops l’any, i reclamen que l’administració els ajudi facilitant-los la feina, cosa que ja s’està començant a fer, per exemple, en el tema de la recollida dels exemplars morts. «Amb els comentaris a les xarxes o la defensa que fan certs sectors –els animalistes– veiem que la societat té una desconeixença terrible del problema. Cada vegada hi ha més distància entre la vida a la vila i al camp», reconeix Joan Planas, pagès afectat de Vilanova de la Muga.

Un pastor elèctric per protegir dels senglars JOSEP RIBAS FALGUÉS

Un dels cultius més malmesos pels senglars és el blat de moro, però també afecta camps de gira-sols, vinya, horta... Hi ha camps a Castelló d’Empúries i Peralada, entre altres, que enguany han quedat assolats i pagesos que ja han tirat la tovallola decidint no conrear malgrat disposar de terres de regadiu de gran qualitat. Carles Guanter, pagès i caçador de Fortià però amb terres a Vila-sacra, ha constatat el fort increment d’aquest animal els darrers anys. També aquest estiu a causa de la sequera a l’Albera. «Allà, aigua en té poca i menjar, menys i és lògic, vol sobreviure. A més, busca un cert blat de moro, el més tendre», diu. El senglar «és un animal molt amagador, que corre de nits mentre que de dies es queda quiet, amagat entre el blat de moro». El senglar mascle no menja massa, però les verres aixafen les plantes per donar-les als petits que en mengen una petita part. Ara, que és temps d’ensitjar, van sortint i en alguns camps se’n poden trobar més d’una vintena. Guanter reconeix que podrien protegir les terres amb pastors elèctrics, però que això suposa incrementar encara més els costos que tenen.

Les batudes que fan els caçadors són, segons ell, l’única via per controlar-los mínimament. Estan permeses de setembre a març, però a l’estiu es poden fer si són per danys. Guanter creu que sobre les espatlles dels caçadors –societats sense ànim de lucre– pesa una gran responsabilitat perquè de tot allò que passa en una batuda se n’han de fer càrrec. També dels gossos que són ferits, cosa habitual. L’altra qüestió és la recollida d’exemplars abatuts, que ara ha millorat, ja que els caçadors s’exposen a multes si traslladen animals morts. Fins aquest setembre cap empresa els recollia els animals i havien de fer-se’n càrrec pel seu compte. Ara disposen d’un contenidor a Cabanes i esperen un servei de recollida de l’administració.

Els pagesos i caçadors també han detectat la menor presència de petits ocells com perdius, ja que el porc senglar es menja els ous. Planas adverteix que molts s’amaguen als Aiguamolls i que són una amenaça per a ocells protegits com el bitó o l’ànec collverd.

Cap cas de pesta porcina africana

Amb aquest nombre de senglars i acostant-se a les granges de porcs domèstics, una de les grans amenaces és la pesta porcina africana, de la qual ja hi ha casos a Europa i que està fent estralls a la Xina. A hores d’ara no hi ha cap cas a Catalunya ni a les seves fronteres. Elisabet Sànchez, directora d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Girona, reconeix la temença, ja que «l’afectació seria molt important, tant directament com indirecta». Assegura que l’administració s’està preparant –tenen un pla de contingència immediat i s’han fet simulacres– i que no descansa «controlant la via d’entrada d’animals vius, centres de neteja i desinfecció dels camions de transport de porcs, fent inspeccions de partides de fora i de bioseguretat a les granges». Ella, però, creu que cal reduir la densitat de senglars «com a prevenció» animant la cacera. És per això que el 2019 van treure ajuts als caçadors per animal abatut i també a establiments que tracten aquesta carn. El 2020 van rebre més de 75 expedients i més de la meitat, de Girona.