Fa 25 anys que Francesc Jou lidera la Societat de Caçadors Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga, de la que ja en formava part abans. Ara la integren una tretena de socis, bona part dels quals són pagesos del poble i l'entorn. Anys renrere eren més. La gent gran ho ha anat deixant o ha mort i la realitat és que no hi ha massa relleu.

Parlem al porxo de la casa pairal a Vilanova de la Muga. Ens acompanya el seu net que escolta amb atenció.

Fa molts anys que va de cacera. En el tema dels porcs senglars...

Abans no teníem aquest problema. Matar un porc senglar era una odissea. Encara a la muntanya, sí, perquè tota la vida s’hi havia anat però al poble, no era lloc per haver-n’hi.

Quan es van detectar els primers?

Al cap de quatre o cinc anys de tenir el vedat de caça es van començar a matar els primers, però la seva presència era anecdòtica.

Quan començà a créixer la població?

Fa uns vuit o deu anys que ja vam fer colla i a sortir cada dissabte.

Baixen de la muntanya...

Fa anys molts venien dels aiguamolls, però ara venen, més aviat, de l’Albera, Palau... A l’hivern, s’amaguen a la Muga, al Manol, al rec del Cagarrell, Can Bastons, els agrada molt.

Com veu la situació actual?

L’any passat n’hi havia més. Ara millor. Fan mal als camps però a Vilanova ho anem controlant. A altres pobles, com Peralada, han tingut més problemes, ja que l’Albera és a quatre passes. Fa tres anys en vam matar 123 i nosaltres som quatre gats. Ara rondem el centenar l’any. A les ciutats no sé com acabarà perquè els caçadors allà no s’hi poden acostar i són un perill.

Ho considera una plaga?

Oi tant. I aturar-la és difícil perquè aquest animal no té depredador. Amb la caça petita no ens hi trobem. Cada perdiu ja en té deu que l’esperen: aguilots, guilles, el bisó americà i ara també si han afegit els gats, que no sé ni d’on surten però n’hi ha un pet que espanta i fan molt mal. Això ha fet que ens hàgim quedat pràcticament sense perdius, conills, sense res. Diuen que els senglars es mengen els nius però jo no ho he vist mai.

Com es pot revertir tot això?

Potser que no es posessin tantes traves en fer el control d’alimanyes.

La societat no els té en gaire bona consideració als caçadors.

Una part ens veuen com uns assassins però nosaltres fem un servei, ho fem altruistament, ningú cobra res aquí.

L’administració els ajuda prou?

Ens hauria de donar més facilitats per reduir els depredadors. Ara n’hi ha masses. Abans hi havia una parella d’aguilots a cada terme. Ara cada 300 metres veus una parella. Cal dir, però, que tampoc posa pals a les rodes per anar de cacera fora de temporada.

Com a pagès, també s’ha vist afectat?

És clar. El gira-sol i el blat de moro són el seu menjar preferit i on es poden amagar més i fan molt mal.

Com a caçador, com veu que la responsabilitat d’una batuda sigui seva?

Som una mica inconscients perquè si penséssim el que ens podria passar penjaríem l’escopeta. Els que reben més són els gossos, perquè un porc una mica gros o una verra amb petits els defensen a mort. Sort de l’afició i el sacrifici dels gossers per mantenir-los. També han après a curar-los, perquè els costos veterinaris són molt alts.