Les barreres dels peatges de l’autopista AP-7 es tancaran i s’obriran per darrera vegada, en el seu format actual, aquest dimarts 31 de desembre. Enrere quedaran anys de pagament, conflictes i reivindicacions per la llarga durada d’una concessió que ha arribat a la seva fi. Els primers beneficiats d’aquesta nova situació seran tots els usuaris d’aquesta via ràpida, que deixaran de pagar per utilitzar-la, la qual cosa farà augmentar previsiblement el trànsit per l’autopista en detriment de la carretera N-II.

A part des treballadors vinculats a les diferents empreses d’Abertis que perden la seva feina, els altres grans perjudicats de la fi d’aquesta concessió seran tots els ajuntaments que, des del 2017, havien aconseguit recaptar l’IBI pel pas de l’AP-7 en el seu terme municipal. En el cas de l’Alt Empordà, aquesta pèrdua d’ingressos directes afecta catorze ajuntaments, amb quantitats gens menyspreables que, en total, sumen uns 1.612.792 euros anuals.

Si resseguim la geografia comarcal de nord a sud, les xifres ho diuen tot: la Jonquera (150.399 euros), Agullana (94.988), Darnius (25.837), Capmany (124.391), Biure (126.253), Pont de Molins (140.354), Llers (69.783), Cabanes (18.564), Figueres (98.270), Vilafant (157.169), Borrassà (170.482), Garrigàs (107.293), Pontós (60.319) i Bàscara (268.690).

L’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal, Sònia Martínez, té clar que «estem davant d’una bona notícia que no amaga que hi ha diversos temes per resoldre, com ara el manteniment. Que l’AP-7 sigui lliure ens ha de fer repensar la funcionalitat de l’N-II. Per la nostra part, tenim clar que el tram que travessa la nostra vila ha de ser més urbà, més d’ús ciutadà. També sorprèn que s’acabi la concessió i encara no estigui resolt l’enllaç inacabat de la sortida 1». L’alcaldessa de la Jonquera posa com a exemple la realitat d’aquesta N-II, «que és competència de l’Estat i que nosaltres hem de netejar cada dia per tenir-la en ordre i poder donar una bona imatge». Sobre l’IBI, Martínez lamenta que «no ens el van pgar fins al 2017 i ara haurem de reduir despeses per equilibrar el pressupost».

Consol Cantenys, alcaldessa de Vilafant, coincideix a celebrar la fi de la concessió «i més pels preus escandalosos que tenen els peatges, però el tema està envoltat d’incògnites i dubtes. Ens preocupa que no quedi clar tot el tema del manteniment i que, el fet que no pagui qui utilitza l’autopista, acabarà provocant que paguem tots plegats aquest manteniment». Sobre l’IBI perdut, Cantenys argumenta que «per a la Jonquera, la quantitat que rebíem representava el 12% dels ingressos d’aquest impost. No tenim consideració de municipi turístic i, com passa amb l’AVE, per als municipis afectats per aquestes infraestructures generals hi hauria d’haver una compensació que estaria ben justificada».

L’Ajuntament de Bàscara és el més afectat de la comarca, fiscalment parlant. El seu alcalde, Narcís Saurina, veu en aquest final d’etapa «dues conseqüències inverses per al nostre municipi. Per un costat, perdem el 20% d’ingressos anuals, però creiem que guanyarem en qualitat de vida perquè tot fa preveure que el trànsit que ara passa pel mig del poble baixarà molt.

Fins ara, tota la gent de la comarca que volia anar cap al sud passava per Bàscara per agafar l’AP-7 amb el RondaGi gratuït des de Vilademuls, un enllaç que mai ningú ha sabut explicar quina funcionalitat té».

Una via ràpida estrenada entre el 1974 i el 1976

L’anomenada autopista del Mediterrani es va anar estrenant per etapes; pel que fa l’Alt Empordà, a les acaballes del franquisme. El tram Girona-Figueres, de 27 quilòmetres, es va obrir el 1974. L’any següent entraria en servei el tram que unia Figueres amb la Jonquera, de 22,3 quilòmetres. L’estrena es va fer a la zona de descans pròxima als RCS del castell amb la presència dels aleshores prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofia. Finalment, el 1976 es va fer la connexió amb França amb els darrers 7 quilòmetres fins a la frontera, on es va construir la piràmide de Bofill.