Isabel García és executiu en cap (CEO) i cofundadora de Bleta, una start-up que promou tauletes per a gent gran. A la universitat, va estudiar enginyeria electrònica a la UPC i, més tard, amb un grup d’amics, va començar el projecte Eways, l’objectiu del qual era allargar la vida als dispositius electrònics. El treball que fa va centrar una de les conferències de la Mobile Week Figueres 2021.

Expliqui’ns. Què és Bleta?

Bleta és la tauleta per a persones grans. Amb Eways, un projecte anterior que tenia amb el meu equip, vam recollir 650 dispositius per tal de donar-los un nou ús, però amb la pandèmia tot es va aturar. Després, vam decidir enviar-ho a residències i aquestes van acceptar les tauletes encantades.

Com i quan sorgeix el projecte?

De les mateixes residències. Nosaltres en teníem un altre, però les residències ens ho van demanar. Vam tenir l’oportunitat de passar el confinament junts, amb l’equip, i vam decidir canviar el que estàvem fent, entenent que el que passava amb la gent gran era un problema real. Nosaltres no volíem fer molts diners, sinó solucionar coses. Per aquest motiu, creiem que podem ajudar molt.

Quina ha estat la rebuda?

Molt bona. Vam començar aquest projecte només focalitzant-nos en les residències, però la sorpresa va ser quan, amb l’arribada de la campanya de Nadal, gent, de forma individual, ens va demanar tauletes. Ens va sorprendre que ens vinguessin a buscar. Vam haver de reaccionar de pressa i adaptar-ho als particulars, perquè realment ho volien. És una necessitat de la qual som conscients, sobretot, amb la Covid.

Precisament... la pandèmia n’ha facilitat la promoció?

Totalment. El coronavirus ens ha canviat i ens ha posat l’alarma. La pandèmia ens ha avançat cinc anys tecnològicament, i per això ens hem adonat de la necessitat d’estar comunicats i entretinguts. La gent gran s’ha sentit molt sola i molts cops fora de la tecnologia. Bleta vol solucionar aquest fet, i ara ja hi ha gent que veu el nostre projecte com una oportunitat de fer un regal a la seva família.

Bleta és un projecte pioner?

Sí. És sorprenent que a Espanya, ara mateix, no hi hagi res semblant a Bleta, o res que nosaltres, o la gent, hàgim trobat. És cert que, als Estats Units, hi ha quelcom semblant, però és una tauleta amb una forma més tancada. La revolució de Bleta és voler que les persones grans facin servir la tecnologia amb la mateixa facilitat que la gent jove, amb les mateixes eines. No volem que la gent gran utilitzi unes aplicacions determinades, sinó que puguin utilitzar les mateixes aplicacions que els seus nets. Creiem que aquest fet és una mena de revolució. A Espanya, no hi ha res com el nostre projecte, i per això la rebuda està sent tan bona.

Per què el nom de Bleta?

Va ser molt fàcil. A un membre de l’equip, que sempre se li acudeixen noms així, li vam dir que en pensés un. De seguida, va dir Bleta, de tauleta, i vam decidir que ja estava, que ja teníem un nom. Va ser així de ràpid.

Com funcionen aquests aparells?

La versió que estem comercialitzant ara és una launcher, una pantalla principal amb sis icones molt fàcils, que són les que solen utilitzar ells. La majoria de gent en té prou amb aquestes. Tanmateix, si no és així, sempre pots anar al menú secundari i trobar-hi més aplicacions, a més de descarregar-ne. També pots modificar la mida de la lletra, el volum del so, utilitzar un botó senzill per tornar a l’inici... A la segona versió, hi haurà més icones i més opcions, però la primera és tan senzilla com això.

Hi ha quelcom que diferenciï Bleta de la resta?

El fet de tractar la gent gran amb respecte. A més, apostem perquè sigui un producte desitjat i no necessari. El nostre lema és que Bleta és «la tauleta que les àvies mereixen», i no la que necessiten. El projecte neix amb aquest respecte, i cuidant molt l’experiència de l’usuari perquè puguin fer, per exemple, un vídeo per als seus nets per felicitar-los pel seu aniversari.

Com és l’equip que forma Bleta?

Som sis persones, i posaria la mà al foc per totes elles. Hi confio moltíssim. El caràcter pràcticament de tots és tecnològic, excepte el d’un parell que són més de disseny i d’experiència d’usuari. Aquest fet és molt positiu perquè fa que nosaltres mateixos puguem desenvolupar la part important del projecte. Tots volem crear un impacte, i no tant fer-nos rics.

Teniu intenció de reprendre Eways?

El projecte estava funcionant i de dispositius vells que puguin reaprofitar-se encara n’hi ha. Per tant, és un problema que segueix existint. Sempre diem que hem de tornar-hi, però ara mateix Bleta ens ocupa la major part del nostre temps.

Quina és la seva feina dins d’aquest projecte més nou?

No sé parlar de mi, per això em definiré com em defineixen els meus companys: «La visionària, qui marca el rumb». Quan estàs en una empresa, has d’aprendre a dir que no. Ho necessites per mantenir-te en una mateixa via i per no distreure’t, si no acabes gastant recursos o temps en coses que no fan que Bleta avanci. Em diuen que soc la que marco les passes que s’han d’aconseguir i la que fa que tot vagi alineat.

Personalment, què significa per a vostè ser CEO i cofundadora de Bleta?

És un luxe. Un esforç que estem fent tots perquè podríem estar en una altra empresa cobrant molt més. A l’inici, sobretot, has de fer un gran esforç i dedicar-hi molt de temps. Però és un luxe, al final, és aixecar-te pensant: «Que bé, vaig a treballar per fer quelcom molt nostre».

L’any 2019, només es va graduar un 11,9% de dones en carreres relacionades amb la tecnologia. Com és treballar en un món, encara avui, dissenyat per homes?

He d’explicar, i sempre defensaré, que no m’he trobat molts obstacles. Sempre he fet el que he volgut i la gent del meu voltant em veu com a Isabel, i no com a home o dona. Hi soc per mèrits i perquè m’agrada. Cadascú a Bleta fa allò que sap fer. Penso que el que falten són referents. Jo estava convençuda que volia fer això, però és cert que hi ha dones que es queden pel camí perquè no veuen referents, que potser no veuen que aquest també és un món per a dones.

Què hauríem de fer per revertir la situació?

Crec que s’hi està treballant, però encara s’ha de fer quelcom més. No crec massa en la discriminació positiva, sinó a buscar referents, a ensenyar que hi ha dones dins d’aquest món que han arribat on han volgut.

Llegint sobre vostè, explica que el que vol és «treballar molt» per poder tenir el seu propi projecte. Això amb Bleta ja és una realitat?

Sí, però encara s’ha d’avançar. Treballem amb recursos limitats, moltes més hores per menys diners dels quals hauríem de cobrar… però realment no ho canviaria. Estic molt contenta.