Mireia Vehí Cantenys (Vilafant, 1985) és diputada al Congrés dels Diputats des de 2019 per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) com a cap de llista de la circurmscripció de Barcelona. També fou diputada al Parlament de Catalunya entre 2016 i 2018 pel mateix partit. Vehí és sociòloga experta amb societats africanes i estudis de gènere. Representa una de les cares institucionals visibles del que s'anomena l'Esquerra Independentista.
Vehí es mostra molt convençuda amb la posició del seu espai polític per solucionar els reptes socials i econòmics del país. Segons ella, aquests són una oportunitat per aplicar el que sempre han reclamat.
Comencem amb un repàs de què ha succeït als darrers temps a la comarca, com va viure l’incendi del Port de la Selva i el seu voltant?
Com la majoria de gent de la comarca, amb molta angoixa. També amb molta memòria dels últims incendis grossos com el de fa una mica més de 10 anys. Sobretot, també recordant que «els incendis no s’apaguen a l’estiu, s’apaguen a l’hivern». Això significa que a reptes com la tramuntana a l’incendi se li afegeixen problemes com que els boscos no estan nets, per això es diu que els focs s’apaguen a l’hivern, i l’altre aspecte és l’ús que es fa dels boscos.
A què es refereix amb l’ús que es fa dels boscos?
L’ús dels boscos o dels espais naturals protegits s’ha de transformar, així és com ho estan fent amb el Parc Natural de Cap de Creus, i des de la CUP hem intentat també liderar-los. Hem de veure què passa amb els reptes de la pagesia i l’agricultura local, es necessita molta inversió pública.
Què es podria fer en l’àmbit polític?
Cal donar suport al sector primari, no només a l’existent, sinó amb polítiques públiques perquè, per exemple, gent jove que vulgui dedicar-se, ho pugui fer i guanyar-se la vida.
Com veu el futur del planeta respecte a l’emergència climàtica?
Que mentre aquí a Catalunya hi havia diversos incendis, a Alemanya hi havia inundacions catastròfiques, és un missatge claríssim: hi ha una situació d’emergència climàtica. Ho veiem amb molta preocupació, cal tirar endavant noves polítiques públiques. I cal anar eliminant propostes com els Jocs Olímpics d’hivern que aguditzarien la situació d’emergència climàtica que tenim.
Per aterrar això a polítiques concretes, quines en podrien ser un exemple?
Es va impulsar una llei del Canvi Climàtic al Parlament que, en part, va estar suspesa pel Tribunal Constitucional. La CUP segueix portant propostes com una llei en relació amb els cabals dels rius i a la situació hidrològica; hi ha d’haver també una llei de planificació del territori perquè aquest garanteixi el benestar i el respecte; així com una política pública en relació amb els nous fenòmens meteorològics o accidents naturals que no només sigui reactiva, sinó preventiva.
Els dies que ha estat per la comarca, percep un Empordà diferent del d’abans de la pandèmia?
Hi ha moltíssima gent empordanesa que vivia a fora i ha tornat, com ha estat el meu cas. Penso que aquest efecte s’ha d’aprofitar a partir d’aquestes polítiques públiques que mantinguin el territori viu. També crec que l’esforç ha de ser encara més gran per donar oportunitats i sortides perquè més gent vulgui viure a l’Empordà. Cal explorar vies com la d’inversió amb economia social, solidària i cooperativa, l’emprenedoria ha d’anar per aquí, ajudada del sector públic. Hem de reenfocar la perspectiva econòmica per no dependre del turisme exterior. Un exemple és la ciutat de Figueres, que és el cas de la degradació com a capital de comarca.
Com valora la gestió de la Generalitat pel que fa a la vacunació?
El govern de la Generalitat tenia un problema o una limitació clara i és que les competències van ser a Madrid. El que li hem volgut dir al govern de Pedro Sánchez i de Pablo Iglesias era que fou innecessari l’estat d’alarma, no en el sentit amb què ho fa el Tribunal Suprem, sinó que hi havia lleis sanitàries suficients per fer el que es fa fer. Evitant la recentralització i la militarització que es va dur a terme. Calien metges, no pas militars ni multes ni Llei mordassa aplicada a unes condicions desmesurades. També cal ser crítics amb la Generalitat, ja que es van cometre errors com el contracte amb Ferrovial, que van ser una fuga de diners públics a quelcom privat i no pot tenir una bona valoració en cap cas.
Quins han de ser els horitzons polítics en matèria de reconstrucció social respecte a la pandèmia?
La clau és que el govern republicà, independentista, ha de donar el missatge que treballa per a la gent. Treballar per a la gent vol dir no fer els Jocs Olímpics d’hivern, part dels ajuts europeus han d’arribar a la petita i mitjana empresa així com a l’economia social, solidària i cooperativa i, per últim, garantir habitatge i posar els serveis públics al servei ciutadà, no a les grans corporacions. Tot això cal que sigui amb enfrontament amb l’estat espanyol.
Per què cal que sigui amb un enfrontament amb l’estat espanyol?
Perquè amb temes com la legislació de l’habitatge va estar suspesa en la seva majoria pel Tribunal Constitucional. El mateix va passar amb lleis contra la violència masclista, el mateix està passant amb la regulació dels preus dels lloguers o amb els fons europeus. La Generalitat s’haurà d’enfrontar a la recentralització política de l’Estat per a poder fer política transformadora i republicana per a la seva gent.
Com valora el nou executiu català?
La CUP valora els fets, o les polítiques, i no els «focs artificials». Hem vist coses positives, però de mínims. Un exemple podria ser la modificació de les acusacions de funcionaris públics d’Interior a Presidència, també hi ha hagut declaracions amb voluntat de fer política per a garantir l’habitatge o l’acord perquè finalment l’ICF cobreixi les multes del Tribunal de Comptes. Falta encara molta determinació, el govern ha d’anar molt més ràpid.
Encara veu possible la materialització de l’Acord entre ERC i la CUP per la investidura del president Aragonès?
Com més passen els dies, més necessàries són les polítiques que hi havia en aquest acord. Donem temps a l’executiu perquè s’encari a transformar el que es va pactar.
Com valora aquest pacte concret?
És un pacte de mínims per la situació de precarietat actual. És un pacte que va en molt bona direcció, ja que hi ha temes claus que expliquen la situació actual de la societat catalana com són l’habitatge, la situació climàtica o la laboral. Cada dia que passa, el pacte és una brúixola que es fa més necessària.
Com valora la nova Conselleria de Feminismes i Igualtat?
Per a la CUP va ser una bona notícia, per a la persona que representa dins l’àmbit i, a més a més, amb perspectiva d’esquerres. Va en la línia del que li cal a la societat catalana, veurem quins són els fets que realitza.
Quins han de ser els seus objectius?
Cal combatre els feminicidis i tractar el feminisme com una qüestió central. També cal que Catalunya tingui una legislació trans per respondre a les necessitats del col·lectiu de les persones transgènere. A més a més, hi està havent moltes agressions homòfobes i cal combatre-les. Cal que s’erradiqui el patriarcat a partir de més educació per combatre la violència cap a tot allò que no és un home heterosexual blanc de classe mitjana-alta.
Quin és l’instrument més útil per a fer política al costat d’una força com VOX al Parlament?
Nosaltres pensem que la pràctica antifeixista ha de ser quotidiana. I en aquest sentit, en el Parlament de Catalunya hem iniciat accions com un codi deontològic antifeixista al Parlament i a la seva mesa així com un pacte entre tots els partits per aïllar les accions de VOX que vagin en contra dels drets de la majoria de la població catalana. També cal la confrontació per desmuntar una vegada i una altra els arguments masclistes, racistes, homòfobs i classistes. Cal també deslegitimar el discurs que empara accions com els actes d’homofòbia, com tants altres. Cal una opció republicana visible que doni resposta als interessos de la societat per combatre l’extrema dreta.
Amb el gir d'ERC i Bildu per ser un suport del PSOE, ens hem quedat soles com a força independentista d'esquerres
Entrant ja amb la seva experiència a Madrid, fa ja gairebé dos anys, com ha viscut aquesta quasi meitat de la legislatura?
Ha estat molt estrany. Sobretot per la Covid-19, que ha condicionat la nostra feina de donar veu a la repressió que es viu als Països Catalans. Però ens hem trobat amb molts reptes de gran transcendència, ja que s’ha obert la porta a parlar de qüestions com la banca pública, les farmacèutiques, els mercats, etc. Penso que hem fet una contribució necessària. Ha estat dur, ja que amb el gir d’ERC i Bildu per ser un suport del PSOE, ens hem quedat soles com a força independentista d’esquerres. Però gràcies a la nostra estructura de partit, on les decisions es prenen col·lectivament, t’adones que surts a parlar amb l’esquena molt coberta i et fa la sensació que milers de persones estan darrere del que tu planteges, això dona molta força.
S’esperava el Congrés tal com ha acabat sent?
No havia estat mai al Congrés, i tampoc havia estat gaire seguidora de la política a Madrid. El que passa és que el Congrés, a part de ser un lloc amb un debat més agressiu, per cultura política més violenta sobretot amb contrast amb la catalana, és que VOX té cinquanta diputats i això implica que els debats són portats a l’extrem dret.
Quin és l’objectiu de la CUP actualment a la cambra espanyola?
Jo penso que els objectius del 2019 amb els quals ens vam presentar, s’han de mantenir. El primer com a força radical i d’esquerres; seguit de la denúncia de la situació repressiva, conjuntament amb evidenciar els límits democràtics de l’estat; i, finalment, lluitar pel referèndum d’autodeterminació i d’una llei d’amnistia. A més a més, podem inferir en el debat del País Valencià i al debat de les Illes. Tot això esdevé una oportunitat política per reconstruir l’esquerra independentista arreu dels Països Catalans.
Li ha canviat la seva visió de la política des que és a Madrid?
Jo penso que qualsevol experiència sempre et canvia o t’enriqueix. El que més m’ha canviat és, primerament, la constatació que entre la lectura que es fa des de Madrid i la lectura que es fa des de Catalunya del conflicte nacional català és molt diferent. I, en segon lloc, que l’única opció de canvi a Espanya és l’independentisme. El 15M era l’altre i ja ha arribat al seu límit, a via morta. L’únic que vetlla per un canvi profund és l’independentisme, espero que cada vegada més també el valencià i el balear.
L'única forma de fer polítiques per a la nostra gent és enfrontant-se als límits que planteja l'estat espanyol i els seus tribunals
Com valora la gestió de l’executiu espanyol?
La valoració del govern espanyol és d’una política més o menys progressista amb aspectes com els serveis socials i la igualtat, però que, en canvi, amb les polítiques sobre distribució, economia, recursos territorials i connexió amb la Unió Europea, que són aquelles polítiques que determinen de forma material la vida de les persones, ha tingut una visió conservadora. Això no vol dir que les d’igualtat sigui menys important, però cal completar amb altres àmbits aquest progressisme en alguns aspectes. Una posició d’esquerres amb drets socials, però una posició tova amb temes de recursos i control que tenen els estats.
Pel que fa a l’últim llibre, Amnistia. Propostes per un debat necessari, quina és la seva intenció?
La meva visió és col·lectiva, ja que dins de l’esquerra independentista sempre percebem les opinions així, nosaltres plantegem una amnistia que ha d’anar de la mà del dret a l’autodeterminació. Això ho diem tant per la qüestió nacional com pel que fa a la sobirania en altres àmbits polítics com són l’economia financera dins del mercat europeu. Cal tenir sobirania nacional amb tots els temes polítics, no només en el canvi de banderes. És l’única forma de fer polítiques per a la nostra gent i així ho ha de fer el govern de la Generalitat, enfrontant-se als límits que planteja l’estat espanyol i els seus tribunals.
