«Aquest mandat podria dir que és el més difícil dels que he tingut com a alcalde»

El 2019 va rebre la confiança del poble per tornar a ocupar l'alcaldia, amb la il·lusió de treballar "per a tothom", l'haguessin votat o no. Això ho va dir fa dos anys i, ara que acabem de superar l'equador d'aquest mandat, en parla tot repassant l'actualitat municipal.

Salvi Güell explica en quin moment es troba el municipi Eduard Martí

Quines són les conclusions que han extret de la gestió municipal durant la primera meitat d’aquest mandat?

Aquest mandat podria dir que és el més difícil dels que he tingut com a alcalde, fins i tot diria que és pitjor que el mandat 2007-2011, que és quan vam patir la crisi econòmica. Aquests darrers dos anys, primer va ser amb el temporal Gloria i després amb la Covid-19, i tot ha estat molt diferent i imprevisible. Abans de tot això, teníem una previsió d’actuacions a fer i algunes s’han quedat pel camí, mentre que altres s’han posposat, perquè, com és lògic, hem hagut d’atendre la immediatesa de la crisi derivada de la Covid, tant des de l’àmbit sanitari com social.

Creu que a partir d’ara, mirant l’altra meitat del mandat, les coses podrien ser diferents?

Això no s’ha acabat. Durant aquests dos anys, hem gestionat molt sobre la incertesa, però hem anat fent coses que teníem previstes. Ens hem hagut de desviar del camí, per resoldre les emergències que sorgien.

Ha parlat del Gloria, de la Covid... s’esperava tantes turbulències en el camí?

No, justament en el passat mandat vam poder fer moltes coses i m’esperava que pogués ser igual. Teníem un govern amb una majoria de nou regidors, per poder anar fent tot allò que ens proposàvem. Encara estem en turbulències, però el dia a dia ens porta a anar aguantant i a buscar solucions a totes aquestes problemàtiques.

Com ho fan?

Ens hem d’anar adaptant, crec que com tothom. Ara, per exemple, estem fent el programa de la Festa Major i encara no el tenim tancat, perquè el vam haver d’adequar. Les turbulències ens han permès treballar d’una manera diferent, però també creiem que l’experiència ens ha de servir per al futur.

Descrigui l’experiència.

És una experiència que, vista amb el temps, crec que serà positiva. Ara mateix, no ho és, perquè t’has d’adaptar, però, amb el temps, aquesta flexibilitat que haurem tingut tots plegats, aprenent a partir de les mateixes circumstàncies, i aquests esforços que haurem fet per intentar ajudar allà on era necessari serà una cosa positiva, no ho dubto.

La Festa Major d’estiu està ben bé a la cantonada. S’estan replantejant la celebració d’alguns dels actes?

Farem més o menys com l’any passat. Hem previst organitzar activitats amb aforaments limitats, amb assistència tramitada a través de reserves prèvies, intentant que no hi hagi massa aglomeracions de gent. I al mateix temps hem hagut de descartar algunes de les propostes que abans de la pandèmia no faltaven mai a la nostra Festa Major. No hi haurà activitats com els gegants, els correfocs o concerts per als joves a la sala polivalent. Farem la festa, però la farem diferent.

Pot avançar exemples concrets de tot allò que sí que es pot celebrar i de quina manera?

Doncs, per exemple, amb l’espectacle dels Senyors del Foc, hauràs d’asseure’t per poder-lo veure; hi haurà concerts per a gent gran i joves, però tothom haurà d’estar assegut i només podrà assistir si ha demanat lloc amb cita prèvia; hi haurà el pregó, però no es podrà fer a la plaça dels Homes plena de gent com era tradicional, sinó que el farem a la pista de l’ajuntament, amb seients reservats; farem la inauguració de diferents exposicions, però caldrà controlar els aforaments. Aprofitarem també la Festa Major per fer el lliurament de les distincions Espiga i Timó, que es van atorgar a tots aquells representants dels serveis essencials per la pandèmia. Com veus, farem festa, però aquest any no podrem fer els focs artificials.

En què s’ha acabat basant aquest mandat?

Primer de tot, es basava en el programa que portàvem i amb el pacte de govern que vam fer. Tot això, es tira endavant, però es fa amb entrebancs. Tot s’ha hagut de destinar a subvencions per ajudar treballadors en ERTO, les empreses que han hagut d’aplicar mesures Covid, fer rebaixes en quotes de casals d’estiu, per exemple, o dotar les partides de caire social perquè les necessitats són més altes ara que abans. Al final, has hagut de destinar a emergències socials una part de recursos que es preveien per a projectes o actuacions que no has pogut fer per la pròpia pandèmia.

Som nou al govern municipal i hi ha vuit regidors a l'oposició de cinc partits diferents

Ha estat fàcil redistribuir els recursos?

Hem tingut la sort de tenir diners estalviats i l’Estat espanyol ens ha permès rebaixar aquestes regles fiscals que hi havia fins ara. A partir del setembre, encararem el pressupost de l’any que ve com si fossin uns pressupostos normals. Entenc que aquesta onada en la qual estem ara ja és el màxim i començarà a baixar. A partir d’aquí, veurem si podem encarar els pressupostos de l’any que ve amb normalitat.

Les inversions seran diferents?

Continuarem fent les inversions, però al principi de la pandèmia ens vam haver d’adaptar i, llavors, ja es van reprendre. Aproximadament, aquest any executarem un 55% de les inversions previstes.

Hi ha altres aspectes de l’administració local que es preveu que canviï?

Hi ha el teletreball. Jo soc més partidari del treball presencial, perquè crec que el rendiment és més alt. Sí que crec que aquestes reunions telemàtiques quedaran per al futur i això serà bo, perquè aquestes reunions en què havies d’anar a Barcelona per mitja hora s’han acabat. Espero que els anys 2022 i 2023 siguin millors, en aquest sentit.

El 2019 van pactar amb la CUP un govern de coalició. Està funcionant com havien previst, aquest acord?

Sí, però quan arribes a un acord amb un altre partit, saps que no podràs fer el 100% i adaptar-te a ells i ells a nosaltres. Fruit d’aquest acord, veus que surten coses positives. Està en la línia del que vam fer amb Junts el passat mandat, tot i que les condicions externes han canviat. Som nou al govern i hi ha vuit regidors a l’oposició de cinc partits diferents. L’oposició és molt diversa, però no tots pensen el mateix.

Un parc eòlic marí seria un impacte paisatgístic, però també tindria impacte sobre els serveis nàutics

Què necessita el municipi per a desenvolupar-se millor?

Crec que ja es desenvolupa prou bé, el que passa és que hi ha algunes mancances històriques que s’han d’anar resolent i això costa. Quan fas unes inversions que són per fer obres la gent es queixa perquè és un enrenou que tallin un carrer durant sis mesos. Crec que estem obligats a anar posant al dia el municipi.

Quines d’aquestes mancances pot destacar?

Al centre històric, tenim una sèrie d’habitatges i locals buits que s’han de reconvertir. Tenim voreres estretes i mal fetes que s’han d’anar treballant. A Empuriabrava, hi tenim un seguit de necessitats que encara no hem pogut cobrir, com ara un equipament educatiu, El Bruel, construït amb obra, tot i que cal dir que l’institut-escola funciona molt bé. Ara mateix, engrandirem el dispensari d’Empuriabrava, perquè se’ns ha quedat petit. Estem treballant molt amb voreres a Empuriabrava perquè és una mancança històrica, igual que estem arranjant els ponts sobre els canals. Estem acabant un auditori a sobre del Centre de Serveis i fem l’edifici a la plaça de les Palmeres. Encara hi ha una part d’Empuriabrava que no té clavegueram. A Castelló, quan plou molt de cop, tenim problemes.

Vam viure anys de debat entre Empuriabrava i el centre històric. S’ha eliminat aquesta dicotomia?

Nosaltres treballem perquè tothom se senti còmode al lloc on és, perquè entenem que són dos nuclis complementaris i hem de treballar perquè la gent se senti còmoda. Hi ha gent que no ho veu així i li agrada dividir. A nosaltres, no. Sempre hem intentat fer les actuacions allà on creiem que són necessàries, independentment de si són a Castelló, Empuriabrava o a Castelló Nou, és igual.

Aquest és el primer estiu sense zona blava...

Hi havia un contracte que es va acabar l’any passat. Es podia prorrogar, però nosaltres ja vam dir, des d’un principi, que no el prorrogaríem. Aquí, es va posar en funcionament una zona blava sense cap consens i, de cop, vam passar a tenir 2.700 places, una bestiesa feta sense cap mena de consens. Això va aixecar moltes crítiques i molta protesta social. Al llarg dels anys, es va anar suavitzant, perquè es van prendre una sèrie de mesures, però nosaltres crèiem que la zona blava al nostre municipi no havia d’existir, perquè tenim uns espais molt amplis amb aparcaments suficients.

I descarten de ple aquest model d’aparcament al municipi?

Una altra cosa és que detectem, més endavant, que hi ha determinades zones del municipi on fa falta un espai d’aparcament de zona blava, perquè no hi ha una rotació de vehicles. Es pot estudiar, tot i que està clar que parlaríem de zones molt determinades i per a casos molt puntuals. Ara, veurem com ens va aquest estiu i també el proper tal com els hem plantejat, sense zones blaves. De cara al proper, de fet, esperem que ja sigui un estiu normal i en puguem prendre nota.

També es parla d’un altre projecte important al municipi, en aquest cas a la part litoral. Està a punt la restauració de la Rubina?

És a sobre de la taula del Ministeri de Transició Ecològica. Estan en el període de resoldre al·legacions i presentar informes. Per tant, aquest estiu ja s’ha vist que no s’ha fet res, perquè el projecte encara no està aprovat definitivament. Com a molt aviat, l’any que ve començaran les obres.

Mentrestant, tenen una espasa de Dàmocles a sobre de la badia de Roses, que és el parc eòlic marí. Quin és el posicionament de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries? Quin creu que serà l’impacte que pot tenir, si s’arriba a tirar endavant?

Hem de caminar cap a la transició energètica, però no s’ha de fer amb els errors del passat. Voler fer un parc eòlic marí d’aquestes dimensions és recrear el mateix sistema que s’ha fet fins ara amb un altre tipus d’energia. Nosaltres hi estem en contra i hem d’aturar el decret de la Generalitat quant a les energies renovables. Que el territori hi pugui participar i decideixi on col·loca els seus molins o les plaques solars. Tots hem d’entendre que ens tocarà assumir la nostra part. Seria un impacte paisatgístic, però, també tindria un impacte per als serveis nàutics d’aquí a casa nostra.

Creu que el Departament d’Interior hauria de tenir en compte la possibilitat que un municipi com Castelló d’Empúries i Empuriabrava disposés de la seva pròpia comissaria de Mossos d’Esquadra?

Tant de bo i així sigui! La relació amb els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Roses és molt bona. Ells també es troben subjectes a la capacitat que tenen i, per tant, fan el que poden. Esperem que, amb les noves promocions de Mossos d’Esquadra que vagin sortint a les comarques de Girona, la comissaria de Roses estigui més ben dotada i alhora, si pogués ser, nosaltres també voldríem tenir una comissaria de Mossos. Crec que tot seria molt millor.

Què és allò que consideren que en aquesta segona meitat de mandat no hauria de faltar en la gestió municipal?

Trobem a faltar molt les activitats de caire social per a la gent gran, com ara cursos. Tot això ho hem d’intentar reprendre, ja que és molt saludable. Després hi ha les activitats per al jovent, que han quedat aturades i esperem que es puguin tornar a reactivar. Tenim uns agermanaments amb Ettenheim o amb Elna, que ara mateix també estan aturats, i hi ha moltes ganes de tornar a fer activitats conjuntes.

El procés participatiu que ha servit per determinar com ha de ser la reforma de la Sala Municipal és un model que es podria aplicar a altres espais del municipi?

Si cal, seguirem aplicant-lo, com ja vam fer també amb el passeig Marítim d’Empuriabrava. Vist com ha anat fins ara aquest tipus de procés, no descarto que ho fem amb altres espais.