Si l’antic rellotge de la Rambla pogués parlar, quants secrets ens descobriria. El cor de la capital de la comarca de l’Alt Empordà ha estat, és i sempre serà l’emplaçament neuràlgic de la vida social i un dels grans nusos de comunicacions de Figueres, ja que dia rere dia centenars d’ancians, adolescents, nens…, passegen per aquest llarg i ampli passeig de la ciutat daliniana. Avui en dia, gairebé dos segles més tard, la tradició encara perdura, no obstant això, el punt de retrobament ha canviat.
Vida, elegància, xerrameca, xafardeig, històries, centre social… són algunes de les paraules que han utilitzat Marta Gispert Sementer, de Barcelona, juntament amb Joaquima Giralt Badosa, de Vilafant, de 80 i 70 anys respectivament, per recordar la gran quantitat de tardes que van passar «ramblejant».
Marta Gispert, per la seva banda, ha fet esment del següent: «Per a tots els figuerencs, la Rambla era el lloc de trobada. En el meu cas, quedàvem amb les amigues, ens assèiem en un banc i vèiem passar els nois que anaven desfilant amunt i avall. En aquell moment no hi havia prou diners per anar de botigues o anar a prendre quelcom en un bar, per tant, l’única distracció que teníem era aquesta».
A més a més, la senyora de la ciutat comtal, ha volgut agregar que l’ambient que es respirava en aquell indret era de xerrameca, distracció i xafardeig continu, ja que mai faltaven les converses. «En aquella època tothom es coneixia i sempre hi havia algú, fos del banc del costat o d’un altre que s’acostava en passar, per xerrar», afegeix, Joaquima per la seva banda.
Tanmateix, ella afirma desitjar tornar a veure a la gent amb les vestimentes que lluïen en aquells temps. «Nosaltres per anar a la Rambla ens guarníem amb les millors gales. Els nois duien esmòquing, les noies vestit i sabates de taló. Ara tot ha canviat, ja que el jovent sembla que desfilen amb parracs». Les xarxes socials també han aparegut entremig de les agradables converses. Ambdues han coincidit que aquestes han fet molt de mal al concepte de «Ramblejar» i és que han opinat que «els joves d’ara ja no queden al carrer per contar-se les aventures de la setmana, els amors i desamors, etc., ja que tot el que s’han d’explicar ho poden fer a través del WhatsApp».
El cilindre
L’any 2004, a baix de l’avinguda s’instal·là un cilindre metàl·lic lleugerament inclinat cap a un dels seus costats el qual permet veure reflectida la cara de l’artista universal Salvador Dalí, el pintor figuerenc i un dels grans representants del moviment surrealista. Des d’aleshores tot va començar a canviar, ja que els històrics bancs del passeig passaren a un segon pla i l’anomenat «pirulo», paraula que s’empra per referir-se a aquesta obra artística daliniana, esdevingué el lloc de trobada per excel·lència.
«Sempre quedem aquí», afirmaven Paula Correa Santiago i Andrea Medinilla Corrales, estudiants recentment graduades en segon de Batxillerat. De la mateixa manera, aquesta opinió també l’ha compartit Estel Mallol Blai, però l’estudiant d’infermeria ha volgut anar més enllà tot afegint que quan entre els joves es proposa de quedar tots saben que és en aquell lloc i mai fa falta recordar-ho.
Per a tots els figuerencs el lloc de trobada era la Rambla
Un indret escollit
Els motius pels quals aquest és l’indret escollit és un dels altres temes que ha portat a reflexionar les tres adolescents. En aquest cas, s’ha destacat la comoditat i la facilitat. «Possiblement és la zona més cèntrica de Figueres, per això és pràctic, ja que molts de nosaltres amb menys de cinc minuts hi podem arribar». «També és de fàcil accés per a la gent que ve de fora. La majoria de nosaltres tenim amics que viuen a pobles del voltant i, per tant, quedar en aquest lloc és bàsic, ja que si no tenen transport amb el qual venir els pares els poden deixar i recollir a la zona habilitada», comentaven Estel Mallol i Paula Correa, respectivament.
Tothom sap on és aquell lloc, no cal recordar-ho a ningú
Ubicació còmoda
Andrea Medinilla, per la seva banda, ha profunditzat més en aquesta qüestió i ha volgut assenyalar que aquest emplaçament es pot considerar com un epicentre. Amb això, la futura universitària el que ha volgut transmetre és que no només és una ubicació còmoda i ràpida d’arribar a la capital de l’Alt Empordà, sinó que és un punt que permet anar amb facilitat a totes direccions, siguin botigues, restaurants, places, bars, o altres llocs d’interès de la ciutat.
Això suposa un clar avantatge per als joves, ja que actualment no tenen com a intenció passar l’estona en un banc, sinó que el que els motiva és anar d’aquí cap allà, de botiga en botiga, de terrassa en terrassa, de tapa en tapa… És evident que en menys de disset anys la tradició ha canviat, però encara que el punt de trobada hagi passat a ser a vint metres més en baix, no ha variat ni variarà mai la gran quantitat de gent que dia rere dia es retroba en aquest emblemàtic espai que dona vida a la ciutat de Figueres.
Un cilindre d’acer que desperta la curiositat pel reflex inesperat de Dalí
El cilindre metàl·lic amb la imatge il·lustrada de Salvador Dalí que es reflecteix des del terra ha adoptat el nom popular del pirulo. El conjunt escultòric es titula Retrat de Salvador Dalí i és obra de l’artista Xavier Medina-Campeny i es va instal·lar a la placeta baixa de la Rambla de Figueres el 2004. La peça és una anamorfosi tècnica sobredimensionada fins a esdevenir una escultura urbana. En la inauguració de l’escultura, el desembre del 2004, Xavier Medina-Campeny es va treure mèrits sobre l’originalitat de la seva creació assegurant que no havia inventat res de nou, però que s’havia aconseguit un cert misteri.
Aquesta ubicació es pot considerar com un epicentre
L’anamorfosi
L’escultura empra la tècnica de l’anamorfosi: dona una imatge distorsionada del subjecte representat en una pintura quan es veu des del punt de vista usual, però quan es veu des d’un angle concret o en un mirall corb la distorsió desapareix i la imatge esdevé normal. El mateix Salvador Dalí va utilitzar aquesta tècnica.
Tot el conjunt està estudiat fins a l’últim detall. El gran cilindre reflector fet per Xavier Medina-Campeny amb planxa d’acer inoxidable té una inclinació adequada de 15 graus, fet gens usual, per tal d’evitar reflexos innecessaris als vehicles i vianants.
Ens guarníem amb les millors gales per anar a la Rambla
El ‘pirulo’ s’ha convertit en un dels principals atractius de Figueres, quan arribes al cor de la ciutat. Els visitants i turistes descobreixen la possibilitat de retratar-se sobre el rostre de Salvador Dalí quan trepitgen la imatge distorsionada de terra i, igual que el geni, acaben emmirallats al cilindre.
El banc de pedra que no té respatller, per si has d’esperar algú
Moltes persones s’han fet seu el banc de pedra que hi ha a la placeta baixa de la Rambla, ben bé al costat del pirulo, perquè quan has quedat amb algú i et toca esperar és millor fer-ho assegut. El banc, en no tenir respatller, permet seure de cara a la plaça o de cara al carrer.
